Encara recordo en un ja llunyà any 2000, quan diversos activistes socials organitzàvem, el mateix dia de les eleccions generals, la Consulta Social per l’abolició del deute extern dels països del sud que va recollir més d’un milió de vots recollits contra el pagament d’un deute il·legítim i il·legal. Es va tractar d’una experiència iniciàtica per a molts, que com tota pràctica d’introducció a un ritus, el de no claudicar, va deixar empremta. Una frase repetida en molts balanços va ser que «ho van aconseguir perquè no sabien que era impossible» –cita del poeta francès Jean Cocteau.
Avui aquestes paraules tornen al present. El seu significat guarda l’essència del temps polític actual, on hem passat de la resistència a la fèrria voluntat de canviar les coses i guanyar. Aquesta convicció ja no és patrimoni només d’un grapat d’activistes benintencionats sinó que comença a fer efecte en una majoria social. El moviment dels indignats va aconseguir canviar el nostre imaginari col·lectiu en relació a la crisi. Passem de considerar culpables i còmplices de la mateixa, com ens havien fet creure a partir del tan esbombat «heu viscut per sobre de les vostres possibilitats», a descobrir que som víctimes d’un robatori i d’una estafa a gran escala. I actuem en conseqüència indignats, ocupant bancs, hospitals, habitatges buits, universitats… El «sí es pot» és el leitmotiv d’una perspectiva clara: Guanyar. Si la translació electoral del malestar social requereix temps, tard o d’hora arriba. Grècia és el millor mirall. Els resultats de les eleccions europees no presenten cap dubte: 1,2 milions de vots per Podem. A Catalunya, el Procés Constituent, impulsat per la monja benedictina Teresa Forcades i l’economista Arcadi Oliveres, en només un any, ha constituït més de cent assemblees locals i sectorials, amb l’objectiu de convertir la majoria social víctima de la crisi en majoria política, i amb la mirada posada en una candidatura unitària, plural, en les properes eleccions al Parlament de Catalunya. Ara, a Barcelona diversos activistes socials amb Ada Colau impulsen la iniciativa Guanyem Barcelona amb vista a la contesa municipal.
Guanyar és possible. No obstant això, si el tauler es mou és gràcies a la desobediència i a la construcció d’utopies des de baix. Sense això, la por mai hauria començat a canviar de bàndol. Si avui, els fonaments de l’establishment trontollen, també, en el pla electoral és degut a l’alè calent dels ningú al clatell dels de dalt. No ho oblidem, i seguim avançant.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
