La fiscal Elvira Tejada constata que l’Agència Nacional de Seguretat dels Estats Units, entre desembre del 2012 i gener del 2013, va tenir accés a dades de més de 60 milions de trucades telefòniques dels contribuents espanyols. No obstant això, posa fi al cas, perquè entén que la Fiscalia no pot concloure que es vulnerés la intimitat de les persones. O sigui, que els Estats Units van espiar als espanyols –com va espiar a tots els europeus– però com sense ganes, sense malícia, per avorriment, més aviat per entretenir-se. «¿Què fem aquest mes?», es preguntaven a l’Agència Nacional de Seguretat, dels Estats Units. «¿Què us sembla si escoltem el que diuen els espanyols per telèfon?». «Doncs, val», és a dir O.K. en anglès. I s’entretenien recollint les converses de seixanta milions de trucades, però com a símbol estadístic, res més, sense ficar-se en profunditats. «Mira, Mariano Rajoy, que és el president del Govern d’Espanya, ha estat parlat més de vint minuts amb el telèfon 696 xxx xxx, que és el telèfon del senyor Y». Aquí, en aquest moment, entren els poders endevinatoris de la senyora Elvira Tejada que, gràcies a aquest do que no tenen la majoria dels fiscals, sap que els de l’Agència nord-americana no van fer un intent d’assabentar-se del que parlaven, ¿per què … Per què espiaven, llavors?
Un tipus atraca un banc, se’n porta els diners, i ho està explicant en el seu cau. Allà el deté la policia i el tipus al·lega que no es volia quedar amb els diners, que només volia sentir el plaer d’explicar-ho, però que anava a tornar-los. El cas se’l posen a Elvira Tejada i, amb els seus poders endevinatoris, sense més indagacions, podrà donar carpetada al supòsit atracament, perquè amb la seva clarividència encertarà a concloure les autèntiques intencions.
Diuen les males llengües que el Centre Nacional d’Intel·ligència va ser el col·laborador necessari perquè els nord-americans espiessin als ciutadans espanyols. ¿Però qui es fia de les males llengües i de la seva maledicència? És molt millor ser bons nois i fiar-se de les qualitats vidents d’una fiscal que, a més de la seva preparació jurídica, avalada per haver superat la dura prova d’unes oposicions, té també qualitats de nigromant.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
