PERIODISTA
Són les dues de la matinada de dimarts i el whatapp sona, s’ha creat un nou grup: Notícies d’Hebron. Em frego els ulls i em poso les ulleres. La meva amiga Olivia, la dona de l’Ahmad, ens informa que més de 2.500 soldats israelians han entrat a Hebron, centenars al poble de l’Ahmad, molt proper a la ciutat. Estan entrant a les cases. Israel diu que un grup terrorista palestí ha segrestat tres colons d’Hebron. Hamas ho ha negat, però els soldats han tancat tota la ciutat. Entren a les cases i fan fora a les persones que hi viuen per dormir-hi ells. La germana de l’Ahmad està parlant amb ells per skype i els hi explica que el dilluns, els soldats no podien entrar a una casa, van fer explotar la porta i van ferir una nena de tres anys que dormia al costat.
Ara l’Ahmad i la seva germana fan broma, els seus fills dormen, i l’E., el seu marit, no deixa el telèfon i no para de mirar per la finestra, fa una estona hi havia més de 40 soldats davant de casa seva. Però ells semblen tranquils, diu l’Olivia, «palestinian style». Ja hi estan acostumats. L’E., un dels homes més acollidors, atents i divertits que he conegut, empresari de telefonia mòbil a Hebron, no és la primera vegada que ha de veure els soldats entrant al seu jardí. Una de les vegades, només per mirar per la finestra perquè havia sentit soroll, van picar a la porta amb les metralladores, el van apallissar i se’l van endur a la comissaria. No m’ho va explicar ell, ell no parla de coses tristes. La família de l’Ahmad no vol ni pot amagar la situació d’apartheid en la que viu, però també vol viure, treballar, tenir somnis i il·lusions… als seus llargs sobretaules de té i xixa hi volen somriures. És irònic que E. em recordi al personatge de Benigni a la Vida és Bella.
Es veu que la popularitat de Netanyahu ha baixat i que hi haurà canvi de govern, i per això, fan accions d’aquestes. La xenofòbia i la violència no és només un mal que han patit o pateixen els jueus, sinó que ells cada vegada més l’estan fent la seva bandera. El poble palestí la pateix, el van fer fora i continuen fent-lo fora de casa seva, sense cap intenció de lluitar per una convivència pacífica, només amb l’objectiu de seguir ocupant i colonitzant. Mentre, el món Occidental, origen de tots els actuals conflictes a l’Extrem Orient, s’ho mira passant per alt com s’exterminen els drets humans, s’ho miren com si els seus delictes fossin menys delicte i les seves accions menys inhumanes.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
