El primer discurs del príncep Felip després de l’abdicació del rei Joan Carles, on apel·lava a «una nació unida i diversa», no va estar fet a la mida de Catalunya, sinó més aviat a la dels que neguen les seves aspiracions.
El seu primer discurs com a rei Felip VI podria ser quelcom diferent. Se suposa que la Corona intenta que els ponts de diàleg entre Madrid i Barcelona no s’ensorrin del tot.
La decisió del president de la Generalitat, Artur Mas, de reconsiderar la seva presència a la cerimònia de proclamació de Felip VI el proper 19 de juny a Madrid, per «respecte institucional», sembla aventurar canvis.
Hi ha gent important i influent que cerca una línia de comprensió per a Catalunya en el discurs del futur Rei i se suposa que la intel·ligència política del Govern de Mariano Rajoy permetrà que Felip VI digui el que Rajoy no vol o no pot dir en públic. ¿Problema? El Rei tampoc pot fer política en una monarquia parlamentària, per aquest motiu totes les paraules han d’estar molt mesurades.
En síntesi, el que pretenen els que busquen la distensió és que el futur rei d’Espanya doni un senyal clar de comprensió de la realitat política de Catalunya, que agradi o no a Madrid és la que és i no canviarà per art de màgia ni per molt que s’invoqui el valor de la Constitució, sense adonar-se que la Carta Magna es pot modificar en qualsevol moment, com ja es va fer en més d’una ocasió per la via ràpida.
De la mateixa manera que el PSOE és clau per a la continuïtat de la monarquia a Espanya, el rei Felip VI pot ser decisiu perquè Catalunya segueixi pertanyent al seu regne, sigui quin sigui el nou encaix de Catalunya a l’Estat. Veurem què diu aquesta línia dedicada als catalans en el discurs de Felip VI i, sobretot, caldrà estar atents a l’impacte que tindrà en el moviment independentista català.
¿Continuarà la plenamar? ¿Hi haurà baixamar?
Per a més informació consulti l’edició en paper.
