PERIODISTA
L’aparell del PSOE, que és el que guarda i conserva en formol les essències pactistes del partit, està resolt a deixar a l’opció republicana, majoritària a jutjar per la ferma oposició del règim al referèndum monarquia-república, sense partit de centre -dreta, és a dir, sense ell, i això malgrat les nombroses veus que en el seu si es van expressant a favor d’aquesta elemental consulta als espanyols. El dany que es fa a si mateix, doncs amb el seu monarquisme ocasionalista però fervent espantarà a més votants socialistes dels que ja porta espantats, es compagina amb el que fa avui a l’Espanya del futur, que, si republicana, necessitarà de tots, de conservadors i progressistes, de dretes i esquerres, de tots, per fer més pròspers, i cultes, i benèfics, i feliços, i lliures, i civilitzats, i dignes, als seus fills. El Partit Socialista de Galícia, una de les federacions més discrepants del borbonisme de Ferraz, al·lega en suport al referèndum que la societat espanyola és prou madura per celebrar-ho, i sent això cert, més ho és que són les consultes directes a la ciutadania, sense intermediaris sospitosos, les que fan madurar democràticament a les societats com cap altra cosa. És a dir, que la funció crea l’òrgan, que el moviment es demostra caminant i que s’aprèn a viure vivint. Aquí tenim els suïssos, que s’inflen a votar en referèndum tota l’estona i per a tot, fins i tot per sincronitzar els rellotges, i ningú podria acusar-los de dèficit democràtic cap. La societat espanyola és madura (la seva classe política, vella), però no ho serà plenament fins que no se li deixi de tutelar i espantar sota capa de l’acordat per alguns (Suárez, Carrillo, Fraga, Felipe …). No hi ha dubte que, per aquest ocasionalisme, circunstancialisme o oportunisme a seques del PSOE, aquest seria a posar-se el primer a la fila si, malgrat el que està fent per evitar-ho, es proclamés la III República Espanyola. Els Rubalcabes i altres es presentarien com republicans de tota la vida, així com els del Moviment Nacional es van presentar com a demòcrates de tota la vida igualment. La qüestió, i em xoca que no hi hagin reparat en ella amb el vius que són per a segons quines cose , és que per llavors al PSOE, molt probablement, ja no el votarà ni El Tato.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
