Sant Jordi n’és el millor exemple. Tot s’hi val per a fer negoci i posar preu al que sentim. Una rosa vermella és la sublim expressió de l’amor, convertida en mercaderia. Milions de roses es comercialitzen el dia de Sant Jordi. Però, d’on vénen? Com han estat cultivades? Per qui? La major part arriben de Kenya, Etiòpia, Colòmbia i l’Equador. El seu origen té poc a veure amb la imatge idíl·lica que volen representar. La precarietat laboral, la mala salut dels treballadors i l’impacte en el medi ambient és el que amaguen. Les dones són la principal força de treball en aquestes explotacions del Sud global. Dones que no reben roses, sinó que les produeixen de sol a sol per salaris de misèria i en condicions laborals precàries. A les plantacions d’Àfrica de l’est i de Colòmbia, es calcula que poden arribar a treballar fins a 15 hores al dia. Els salaris són molt baixos. A Kenya, la retribució és d’uns 33 euros al mes que no cobreixen les necessitats bàsiques. La salut de les treballadores es veu perjudicada per l’ús sistemàtic d’agrotòxics. Al·lèrgies, irritacions de la pell, mals de cap, problemes respiratoris, desmais… Es calcula que les treballadores estan exposades a 127 pesticides. L’impacte ambiental del cultiu també mereix una reflexió ja que necessita molta aigua, el que genera una guerra de consums. Regions com la Sabana de Bogotà a Colòmbia, on es concentra la indústria de la floricultura, pateixen greus problemes de proveïment d’aigua. A més, la no alternança de cultius impedeix la regeneració del sòl i l’esgota, i l’ús indiscriminat de pesticides contamina la terra i l’aigua. Tot això sense comptar amb l’impacte d’unes flors que viatgen milers de quilòmetres fins arribar a les nostres llars. L’abandó de l’agricultura és una altra conseqüència. A Colòmbia, com recull l’informe de la campanya No et mengis el món, a les regions on es conreen clavells, roses, crisantems i dàlies, abans s’hi plantava blat, ordi, blat de moro, patata i hortalisses. El monocultiu s’expandeix a costa de la seguretat alimentària, l’augment del preu dels productes bàsics i l’expulsió dels camperols de les seves terres. Les roses de Sant Jordi ens prometen amor, però oculten afilades espines.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
