L'opinió de:

Cap a una nova economia

ELISENDA VIVES

De la mateixa manera que s’han integrat, a un ritme mundial, totes les novetats del coneixement i de la tecnologia van aportar, en el sector laboral les dones estan també reconegudes com a agents de producció, però es manté en el conjunt un buit persistent d’organització. Es tracta, simplement, de la integració de factors biològics de la vida mateixa que per evidents i inevitables sembla que es donin per fet. S’han incorporat molts recursos, és cert, però per al permís de maternitat o paternitat, les dones no assalariades no sempre se senten en disposició professional per acollir-s’hi, i les que ho són tenen facilitats, però no sempre.

I un altre oblit freqüent. Les dones no s’han incorporat al món laboral en el segle XX. Les dones han treballat com a assalariades –en règim d’esclavitud o adscrites a la terra– de sempre. La revolució industrial es va fer amb mà d’obra femenina, amb mà d’obra infantil, explotades com els homes. En això no havia diferència per un problema difícil de tractar: la bulímia dels beneficis com a estímul del creixement i de la inversió. En aquest sentit, també el segle XX ha experimentat grans progressos jurídics en la protecció dels drets humans, però fins que no s’arribi a un nou renaixement que recuperi l’escala humana, contrària als excessos i acumulacions, costarà trobar els mecanismes i canvis que permetin guanyar-se la vida sense haver de demanar permís. El control dels béns per part d’una minoria, ¿a què porta? ¿A un escenari de ciència ficció en què persones i rates hagin de lluitar per menjar? ¿Com evitar-ho? No creient-se que tot ha de ser com és ara i intentar que en tots els àmbits s’hi integri el que marca la biologia –que naixem i creixem, ens reproduïm (alguns/es), treballem (alguns/es), emmalaltim (gairebé tothom) i ens morim (tothom). I integrar-hi a més un caràcter més equilibrat sobre la creació de riquesa i el creixement per evitar els monopolis de l’acumulació. Reivindicacions econòmiques i reivindicacions de dones van associades a demanar més sentit comú. Mantenir-se com ara no porta a una societat més justa, sinó a perpetuar un sistema que perjudica –i s’aprofita de tothom. Primers passos: els drets laborals, els de les persones i el canvi econòmic han deixat ben palesa una organització gens adequada a la composició de la societat, als projectes educatius i a la projecció d’una societat que ha de mirar lluny en el seu futur. Potser només és qüestió de continuar i no deixar-se enredar per cants de sirènids.

Per a més informació consulti l’edició en paper.

Comparteix
Enquesta
Publicitat
Editorial
Publicitat

No et quedis sense el nostre exemplar en PDF

Publicitat
QualificAND

Inés Martí

Andorra Telecom reforça el seu compromís amb l’educació tecnològica a través de la robòtica.

SUBSCRIU-T'HI

De la redacció al teu dispositiu