El temps és el veritable jutge de les coses d’aquest món. Posa cadascú al seu lloc. 10 anys després dels atemptats de l’11M –191 morts , més de 2.000 ferits : el major crim terrorista perpetrat a Espanya– la memòria del que ha passat en els trens de rodalies i a l’estació madrilenya d’Atocha incorpora com a record per la Història el substancial de les conclusions de la sentència del tribunal que va jutjar els fets .
Va ser una conspiració: els atemptats els van perpetrar terroristes gihadistes. Assassins fanàtics. Fins i tot un dels mitjans que durant anys –amb una altra direcció– va estar dies i mesos alimentant la teoria d’una conspiració aliena i anterior a la del grup d’islamistes fanàtics ha reconegut que va poder haver-se equivocat en propalar com a veritat el que no han estat més que conjectures orientades a donar per bona la hipòtesi que l’atemptat hauria estat obra de l’organització terrorista ETA … amb l’auxili de policies, jutges i agents dels serveis d’informació i la connivència d’algun dirigent socialista!
I així durant mesos i encara anys, insídia, després insídia, malgrat les evidències aportades en el seu dia per la investigació policial i les posteriors actuacions judicials Amb una sentència de fets provats i amb condemnats a centenars d’anys de presó.
Que un dels condemnats (Trashorras) hagi declarat que després de l’atemptat va parlar d’ETA però va ser –les paraules són textuals–: «per sembrar confusió», és irrellevant per als que segueixen venent la versió gore de l’atemptat. Encara avui, 10 anys després, continuen intoxicant. Creant zones d’ombra a partir de la humana limitació dels investigadors per reunir respostes a tots els interrogants que genera una cadena d’atemptats com la de l’11 M.
Dificultats per lligar tots els caps i donar resposta a totes les preguntes vist que els set que en el sumari apareixien assenyalats com a autors materials dels atemptats van morir en la voladura del pis de Leganés. Els pocs abonats que li queden a la teoria de la conspiració segueixen fent bo aquell dit –diuen que argentí– segons el qual hi ha periodistes que mai deixen que la veritat els arruïni un bon reportatge. Ja se sap que el pols entre realitat i ficció sempre ho guanya la ficció. Per al cas una bona conspiració. L’altra.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
