L’últim període presidencial de Cristina Fernández va coincidir amb una explosió de l’economia argentina. El primer col·lapse es va produir aquest cap de setmana amb l’escalada de canvi del pes oficial que va superar la barrera dels vuit pesos per dòlar. En dos mesos, el pes va passar d’un valor de sis a vuit. I l’anomenat dòlar blue, que és el canvi especulatiu i clandestí, va aconseguir el diferencial fins als dotze pesos. En aquest moment, Cristina Fernández, desapareguda des d’abans de Nadal, va tornar a ocupar tímidament l’escenari.
El cap de gabinet i el ministre d’economia, Jorge Capitanich i Axel Kicillof, van sorprendre el passat dijous amb la notícia que desapareixia el «cep canviari» i que els particulars, prèvia autorització dels organismes fiscals, podrien tornar a adquirir dòlars en el mercat fiscal. Però la notícia és plena d’interrogants sobre les condicions reals, i no s’aclariran fins la setmana que ve.
La devaluació del pes argentí va llastar la borsa espanyola i és previsible un rellançament de la inflació que ja està en cotes properes al cinc per cent anual, tot i que les xifres oficials ho redueixen a alguna cosa més que el deu. Negar l’evidència i mesures com pactes de preus de productes bàsics, han estat la reacció sostinguda de la presidència argentina. Però l’acord de preus s’incompleix sistemàticament abans que s’assequi la tinta de la signatura.
Les reserves de divises s’esgoten mentre el govern segueix emetent pesos per facilitar liquiditat al mercat. La recepta és letal. Argentina, des de l’expropiació d’YPF a Repsol, té moltes dificultats per aconseguir finançament exterior i la inversió estrangera és una espècie en vies d’extinció. El poder dels sindicats facilita una expansió salarial paral·lela a les xifres reals d’inflació. El futur pròxim no és gens optimista, sobretot per la tossuderia de la presidenta argentina i del seu petit grup de poder .
Dilluns, el mercat paral·lel tenia que diagnosticar la credibilitat de les mesures adoptades de les que no es coneixien detalls. Però la forta demanda de dòlars en un país en què ningú té confiança en el pes, dictaminarà els propers escenaris.
La batalla per la successió de Cristina es sostindrà en un escenari dramàtic amb el record de la suspensió de pagaments , el default de l’any 2001. Es compleix el fatalisme que l’Argentina té un cicle de creixement seguit d’un ensorrament I de moment no hi ha alternatives creïbles a l’horitzó.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
