La temporada passada el CV Encamp començava a competir en un projecte que arrencava per donar cabuda als jugadors nacionals que no tenien espai al CV Andorra, i que amb la desaparició del primer equip d’aquest club es va quedar com a màxim referent al país a nivell sènior. El curs passat van assolir l’ascens demostrant ser molt superiors als rivals. Segado, de 26 anys, és un del responsables del projecte que iniciava l’entitat encampadana. Porta dels dels dotze anys jugant a vòlei i només quatre després debutava a la Superlliga. Ara toca totes les vessants. Com a jugador de receptor-atacant, a la directiva com a secretari de la junta, i a la banqueta com a entrenador del conjunt cadet-juvenil del CV Valls d’Andorra.
–L’esportista neix o es fa?
–Es fa. Primer has de tenir un fort sentiment per l’esport i després has d’anar fent camí per millorar de forma continuada.
–Qui és el seu ídol d’infantesa?
–L’exjugador de la selecció espanyola Cosme Prenafeta. Quan jo estava en categoria infantil el vaig veur jugar i em va encantar. Quan vaig arribar al primer equip del CV Andorra vaig poder jugar contra ell i va ser molt emocionant. Vam perdre i recordo que ens va fer l’últim punt.
–I la seva referència en l’actualitat?
–Marc Màrquez per la seva personalitat. Ha sabut portar molt bé la seva carrera esportiva fins arribar a ser campió del món en vàries ocasions. Té una mentalitat molt bona i és un bon exemple per a molts.
–Què el motiva a aixecar-se cada dia del llit?
–Seguir endavant i veure com els projectes s’estan treballant bé i consolidant, comprovant que la gent els accepta.
–Té confiança en el futur?
–Si no la tinguessim tots estaríem ben fotuts. S’ha de tenir confiança en el futur i en un mateix, sinó no es podran assolir els reptes que et posis. Si penses que serà dolent no sortirà res bé, en canvi si ho planteges de forma positiva hi ha moltes més possibilitats que tot rutlli bé.
–Es dedica plenament a l’esport o té altres feines?
–Treballo com a informàtic. A l’esport li dedico el 40% del meu temps.
–A part de dedicar-se al vòlei, té alguna afició? Quina?
–Tot el que té a veure amb internet i l’informàtica, tant a nivell de programació com de tecnologia. També m’agraden tots els esports i intento practicar alguns d’individuals, que darrerament m’estan interessant.
–Un petit plaer diari?
–Quedar amb els amics. Cada dia parlo amb algun. Ens mantenim en contacte a través del Facebook, però sempre si ens podem trobar molt millor.
–Què el pot treure de polleguera en una competició?
–La falta de respecte cap els jutges en qualsevol esport. No soporto les agressions cap a ells tant verbals com físiques. Hauria d’estar millor sancionat. Tampoc m’agrada la falta de respecte dels jugadors cap els seus entrenadors, posant en dubte les decisions que prenen en un partit.
–Tres valors fonamentals que li demanaria a un jugador?
–Compromís, humilitat i ser el màxim respectuós.
–Creu que a Andorra la feina dels esportistes té prou reconeixement?
–Hi ha disciplines que sí, però d’altres estan força oblidades. És un problema que no només passa aquí al país.
–Quines mesures polítiques creu que l’ajudarien en la seva activitat?
–Comptar amb més facilitats per promocionar l’esport. Les entitats del país, per petites que siguin, volen fer moltes coses, però no tenen prous recursos. Hi ha una mancança important de monitors. Són persones que han de transmetre coneixement. Hi ha gent molt bona, però els cursos són cars i no tothom s’ho pot permetre, el que fa que hi hagi persones molt vàlides que no hi puguin accedir. S’han de donar més ajudes a la formació.
–Quin consell donaria a un jove esportista?
–Que segueixi els seus somnis per poder-los complir. És un element primordial per arribar a ser un bon esportista. Cada dia ha de lluitar i pensar en el seu esport, al que vol dedicar-se, per arribar a ser bo.
