Isidre Pelàez i Dulcet, també conegut com a Tito, és un dels membres del grup de música tradicional pirinenca El Pont d’Arcalís. Cofundador de la formació, hi juga diferents rols: n’és el flautista però també toca l’ocarina, la tarota, el falutí i la ximbomba. Aficionat a la cuina i després d’una llarga trajectòria desenvolupada en l’àmbit musical, impulsarà una escola de música folk al Principat, on els alumnes podran aprendre a tocar qualsevol instrument tradicional del Pirineu.
–No només advoquen per la música tradicional sinó per lletres antigues. Com percep el públic el seu estil?
–De manera oberta i amb molta complicitat. Valoren la feina de recuperació i en paral·lel la instrumentació característica del grup.
–Pel seu darrer disc, han comptat amb la col·laboració de luxe d’Albert Villaró. Què ha suposat per a vostès?
–La col·laboració de l’Albert ha estat molt positiva, sobretot perquè ha sabut escriure sobre el present sense trencar la manera tradicional d’escriure cançons que, personalment, crec que és molt difícil. Molt ben resolt per part seva.
–La col·laboració de l’Albert ha estat molt positiva, sobretot perquè ha sabut escriure sobre el present sense trencar la manera tradicional d’escriure cançons que, personalment, crec que és molt difícil. Molt ben resolt per part seva.
–Seguiran col·laborant?
–Sense saber quan ni com , ens agradaria molt.
–Quins són els seus projectes de futur?
–De moment, seguir oferint el concert del disc La seca, la meca i les valls d’Andorra i Ball a l’hostal. Hi ha algunes idees del següent treball discogràfic, però de moment es quedaran amb nosaltres.
–Quins valors transmetran als alumnes de l’escola de música tradicional?
–El programa folk a l’escola tallers d’Andorra serà gestionat per l’Associació de Fallaires d’Andorra la Vella i començaran a funcionar el mes d’octubre. En aquest primer curs a les valls d’Andorra s’impartiran les matèries d’acordió diatònic, gralla, buna i flabiol i tamborí. La filosofia del projecte folk a l’escola és el de posar a l’abast de grans i petits el coneixement de la música i els instruments tradicionals des d’un vessant lúdic.
–Quin referent artístic té?
–Molts i molt variats. Sense cap dubte la música tradicional/ètnica d’arreu. Moviments folk, també d’arreu. A més, cadascú de nosaltres té les seves pròpies dèries musicals que poden anar del jazz a la rumba, passant per la música experimental.
–Com s’inspira per fer la seva feina?
–Treballant cada tema fins trobar l’instrumentació que durà a l’arranjament final.
–A banda de ser artista, té alguna altra feina?
–Com molts músics del país, donant classes. Alguns de nosaltres també ens dediquem a la gestió dins de l’àmbit de la música tradicional/folk.
–Compagina la música amb alguna afició? Quina?
Viatjar i quedar-se a casa alhora.
–Un petit plaer diari?
–Personalment, quan puc, donar un tomb amb bicicleta.
–Què el pot treure de polleguera?
–La impuntualitat dels altres quan m’ha fet perdre el temps perquè el considero de les coses més preuades que es poden tenir.
– Algun company de professió al que admiri?
–Jaume Arnella, Toti Soler, Joseba Tapia…
–Tres valors fonamentals?
–Tècnica, creativitat i generositat.
–Com definiria les seves creacions?
–Creacions de la tradició.
–Creu que a Andorra es valora la feina dels músics?
–S’ha d’incidir més en l’educació musical a les escoles i ser obert a to tipus de gènere musical. La programació musical és necessària però s’ha d’invertir en educació perquè, en definitiva, els petits d’avui serà el públic del demà.
