Luisa Cruz Medina (Cienfuegos, Cuba, 1964) és torcedora, és a dir, es dedica a fabricar cigars havans, els de la denominació d’origen Habanos. Durant el mes d’agost i mig setembre la podrem trobar en diversos establiments tabaquers del país oferint una demostració de com es fan els havans, tot un art que exigeix un mestratge. Cruz prové d’una família de tabaquers cubans, ja que el cultiu de la planta, la recol·lecció, el tractament i l’elaboració dels cigars és una indústria important a l’illa caribenya. Cruz ha viatjat a Andorra carregada de fulles de tabac cubanes, concretament de la zona de Pinar del Río, on es concentren les plantacions a Cuba. / Per ESTHER JOVER MARTIN
–Quan vostè parla de volado, ligero, seco i d’altres… Ens està revelant un vocabulari propi de la tradició de fabricar cigars a Cuba.
–Sí, sí, és clar.
–Quant fa que s’hi dedica?
–Des de l’any 1984, ja fa més de 30 anys!
–I què fa a Andorra?
–Sóc de la província de Cienfuegos i he vingut 40 dies per fer demostracions de com es fan els cigars havans, totalment a mà. Durant aquest mes i mig recorrerem diversos llocs.
–Vostè s’hi dedica a Cuba?
–Sí, sí, i tant.
–Fer cigars és tota una cultura…
–És una cultura i un art! És tot manual, artesà.
–Mirant com ho fa vostè sembla senzill, perquè fabrica els cigars molt ràpidament. Però no en deu tenir res de senzill!
–Bé, és que són 30 anys d’experiència! Però per aprendre’n cal seguir un curs de nou mesos i després seguir un aprenentatge de tres mesos més.
–A Andorra també tenim molta planta de tabac. Què té d’especial la de Cuba que fa tan excepcionals els cigars?
–És una planta que es cultiva i es va recol·lectant per parts. La part inferior de la planta aporta combustió al cigar, que és el volado; la part del centre és el seco, que proporciona l’aroma al cigar, i, finalment, la part superior, el ligero, és la que aporta el sabor.
–I s’ha de saber com combinar bé les parts de la planta.
–S’han de combinar segons la marca. Dins de la denominació d’origen Habanos hi ha moltes marques, exactament ara n’hi ha 27. Totes fabriquen cigars, no cigarretes.
–Quants cigars pot arribar fabricar aquests dies a Andorra?
–Ah! Només faig demostracions per ensenyar al públic com es fan els cigars havans, però no són Habanos. Només són cigars, no arriben a ser havans perquè no han passat per un control de qualitat, falten requisits per poder ser considerats havans.
–Què té d’especial un cigar havà que no tingui un altre cigar?
–Perquè són cultivats en terres especials i en un clima adequat, propi de Cuba.
–Molta gent s’hi dedica a l’illa?
–Sí, és una de les fonts principals de feina i d’ingressos. A mi també em ve de tradició familiar, els meus pares són tabaquers.
–És la primera vegada que ve a Andorra a fer demostracions?
–Sí, a Andorra sí, però també ho he fet al Perú i a Bulgària.
–Què li sembla Andorra?
–És especial. Molta pau, molta tranquil·litat… M’ha impressionat.
–I aquí també hi ha molta cultura del tabac!
–Cert! En general, ho trobo tot meravellós!
–Fumar un cigar havà és més sa que fumar-se una cigarreta?
–Sí, perquè és natural. Si fins i tot el pegament és vegetal! Només s’ha d’emmagatzemar per a l’envelliment del cigar.
