Escoltar la gent, ser empàtics i generar moviment són les principals premisses de Podem Andorra per tal d’acomplir la seva finalitat primordial: entendre els neguits socials de la gent i actuar-hi en conseqüència. Donar suport al treballador, al jove que estudia, al pensionista i a l’aturat, incloure millores com l’organització dels departaments institucionals, canviar la Constitució en favor de l’avortament, donar el dret de vot a partir dels cinc anys de residència als estrangers i advocar per l’energia renovable són alguns dels punts que s’inclouen en el seu programari, que esperen fer públic aviat, un cop el Govern doni el seu vistiplau a la constitució de Podem com a partit polític. Denuncien el malbaratament de recursos per a infraestructures innecessàries i asseguren que s’està confeccionant un «programa d’acord amb aquestes necessitats».
–De què consta el seu programari?
–Hi ha vàries coses.
–La base?
–La mobilització perquè els residents puguin participar de les comunals és una. En aquesta línia, reduir els anys de residència per poder-se nacionalitzar. Control més efectiu tant de la despesa pública com de la funció pública. En aquest darrer àmbit s’estan fent moltes retallades quan desprès hi ha amics del partit amb molts beneficis, a més que els dos governs anteriors van donar molt mala premsa dels seus propis treballadors… I millorar un Servei d’Ocupació que ara no serveix per res.
–Com es pot millorar?
–No té gaire secret. Un Servei d’Ocupació ha de tenir empreses que estiguin interessades en treballadors. El Servei d’Ocupació s’ha d’implicar més amb els treballadors i canalitzar-los millor. El que no pot ser és que enviïn un ajudant de cuina a treballar com a electricista. Tenim una administració que el que fa tot sovint és donar l’esquena a l’administrat: fer papers es torna tot sovint un cercle sovint que no permet avançar en termes de tramitació burocràtica. S’ha de facilitar la gestió, ara suposa un problema gravíssim.
–Això s’està intentant millorar a partir del desenvolupament de l’‘e-tramits.ad’.
–Sí. Però nosaltres proposem organitzar els diferents departaments del Govern, que hi hagi major coordinació entre Tràmits, la CASS, hospital, immigració… Facilitar la gestió a l’usuari.
Després hi ha el tema de la Constitució. Va estar molt bé en ser presentada davant de la galeria però no ha estat desenvolupada; si diem que hi hauria d’haver una sobirania plena per part del poble no pot ser que en qualsevol moment el bisbe de la Seu d’Urgell pugui vetar-nos. Que surti el sol per on vulgui, però el copríncep ha de deixar respirar a la gent del país.
–Es va parlar fa poc del tema i no sembla que hagi de canviar.
–Sí, i a més determinats moviments socials a la seva època tampoc no van donar el seu fruit, per això des de Podem volem acabar d’engegar-ho.
–I seria a partir d’un lloc en el poder polític?
–Evidentment la política serà una part important, necessària per a fer modificacions legislatives. I, a partir d’aquí, anar movent fitxes.
–Quines altres fitxes s’han de moure?
–Tenim una pluja de problemes socials que, amb petites coses, es podrien arreglar: la suma de moltes coses tindria grans resultats. El que no pot ser és anar pidolant i predicant i tot quedi en un calaix.
–De quins petits detalls em parla?
–Doncs per exemple el que t’explicava sobre la coordinació entre els departaments de l’administració. Ara tenim un peix que es mossega la cua i mai no avança. La gent del poble ha de tenir facilitat de reacció. Hi ha molts temes simples que es millorarien només posant-se d’acord i que la gent se senti representada.
–Què millorarien del Govern actual, quines prioritats tenen?
–El que estem veient en el Govern de Martí és que s’assembla molt al Partit Popular espanyol, que obeeix a qui domina Europa, Angela Merkel. Tot això és, en cascada, un mal endèmic del que Andorra es veu supeditada. No podem dependre tant dels diners. El millor banc d’Andorra no pot ser el que guanyi més sinó el que doni més prestacions als seus depositants. La millor banca ha de ser la més social.
–Això depèn de ràtings internacionals.
–Sí, però a Podem proposem fer un rànquing social que fins i tot podria ser exportat. A més del caràcter social, els diners també haurien d’encarar-se més a les energies renovables, i això ens porta a parlar de mesures impositives.
–Quina relació guarden?
–Les plaques solars, per exemple, tenen imposicions. Si el Govern les suprimís demostraria estar a favor de les energies renovables. Podem Andorra vol promoure la energia neta. Hi ha d’haver ajudes directes.
–Advoquen per ajudar el treballador. Com?
–Hi ha un concepte no desenvolupat al país i que hauria de ser imprescindible. La mínima no contributiva. Una treballadora de la llar no cotitza, cosa que no significa que no treballi. Aquesta dona no té dret, doncs a pensió. Amb el concepte del que et parlava la dona tindria opció a una pensió mínima contributiva, així com s’ha d’assegurar a tothom la cobertura sanitària sense necessitat de pagar de la teva butxaca.
–Pregunta obligada… Què en pensen sobre tot el succeït amb BPA?
–El Govern hauria d’haver pres més cautela. La gestió d’aquest afer hauria d’haver pres un altre camí i, tot i que ara per ara encara no es veu el final demanarem que es depurin responsabilitats i que se’ns expliqui ben bé el procediment, perquè hi ha moltes coses que no s’entenen.
–Un altre tema molt en voga és la Unió Europea.
–Andorra té característiques pròpies: no tenim moneda, indústria ni matèria prima. El fet de no tenir aquests elements fa que anem a remolc. Si entrem a la Comunitat de manera parcial i amb acords molt concrets i personalitzats, pot estar bé participar de la Unió. Però s’ha de vigilar molt perquè al darrere hi ha una sèrie de coses –Alemanya, Àngela Merkel…- que ens podrien supeditar a fer coses de les que ens penediríem. SI arriba una inspecció de la Comissió, hi haurà retallades per tot arreu.
–En què es diferencien de la «casta» de què parla Pablo Iglesias i perquè es permeten anomenar-se alternativa?
–Aquí a Andorra no hauríem de parlar de castes sinó de nuclis familiars que ostenten la potestat de moure les coses com volen perquè són els qui tenen el diner, que és el que malauradament mou el país. I som una alternativa perquè no volem abolir el què hi ha sinó modificar. No venim a restar, només volem sumar. I sabem que durant el trajecte se’ns trepitjarà i se’ns donaran empentes, fins i tot que tenim ideals certament utòpics, però lluitarem pels nostres principis i pels punts que composen el nostre programari.
