Amant del cinema i les arts marcials, un cop cursat el batxillerat a l’Escola Andorrana de la Margineda va endinsar-se en l’única «opció» que anhelava i estudiava per al seu futur professional: el món del teatre. Deixeble de l’Institut del Teatre de Barcelona, el darrer diumenge va realitzar la darrera interpretació a La Pista, acollida pel Teatre Gaudí i on va teir el plaer de compartir escenari amb dos artistes nacionals més, Boris Cartes i Oriol Guillem.
–Què suposa per a vostè ser una de les intèrprets de ‘La Pista’?
–Un somni fet realitat. Vam començar aquest projecte farà un any i erem 5 estudiants dinant amb un tupper davant de l’Institut. No teníem res i no sabíem com començar amb un projecte tant ambiciós i tant difícil. Però poc a poc i treballant molt, aquest projecte ha anat prenent forma. Han estat nou mesos de feina, feina i només feina però ja està…Ja hem parit!
–A més de parir, el nen ja ha estat criat. Quins projectes té?
–Primer de tot he d’acabar l’Institut, encara em queden algunes assignatures. Amb Menú Teatral ja tenim pensades algunes idees de cara al segon projecte. Així que de cara a l’any que ve la idea és continuar obrint-nos camí, créixer com a companyia i jo, personalment, créixer com a actriu.
–Ha actuat juntament amb dos andorrrans. Què tal l’experiència?
–Doncs molt bona. A més amb el Boris Cartes havíem fet teatre junts quan érem més petits i gràcies a La Pista ens hem retrobat.
–Quina és la seva meta?
–Viure d’això. No vull ser «actriu-barra-alguna altra cosa».
–L’actor neix o es fa?
–Les dues coses. El talent és un fenomen una mica «paranormal» del que no en parlem gaire. Però la dedicació, la feina i persistència són eines que has de desenvolupar i no et venen mai donades.
–Quin referent artístic té?
–Uf! Sóc una gran fan de Tim Burton. El seu món naïf i pertorbador sempre m’ha fascinat i m’ha inspirat. De fet, ha estat el motor per alguns exercicis de classe.
–Què la motiva a aixecar-se cada dia del llit?
–A vegades, una bona ‘playlist’ de hits de Madonna.
–Com s’inspira per fer la seva feina?
–Depèn. A vegades un llibre o una notícia al diari et pot despertar interès. O un bon mestre i sobretot rodejar-te de companys apassionats que fan que la feina sigui una aventura.
–A banda de ser actriu, té alguna altra feina?
–De moment no i espero que continuï així.
–Compagina el teatre amb alguna afició? Quina?
–L’any passat vaig començar a fer ‘kickboxing’. Ho vaig deixar per falta de temps i per incompatibilitat horària. Però les arts marcials són un món que tinc present que he de descobrir.
–Què la pot treure de polleguera?
–La meva germana petita! No, és broma! No m’agrada que em menteixin.
–Algun company de professió al que admiri?
–Sí, podria nombrar a algun dels grans… Amb els que em fixava quan era més petita i vaig decidir que volia ser actriu gràcies a ells. Però et diré que admiro profundament a la gent de Menú Teatral, que fan que les reunions de 5 hores no siguin un infern i tenen la capacitat d’afrontar els problemes com a veritables professionals.
–Creu que es valora a Andorra la feina dels artistes?
–És una pregunta complicada tenint en compte que molts d’aquests artistes estan fora del país. Jo crec que les coses estan començant a canviar i que hi ha gent amb molt talent que intenta fer coses per Andorra. Però també crec que se’ls ha d’escoltar més perquè tenen una veu molt forta amb moltes ganes de fer-se sentir.
–Hi ha mesures polítiques que creu que l’ajudarien en la seva tasca?
–Sí, crec que Andorra té artistes molt potents que amb el suport del país podrien créixer molt més.
–Quin consell donaria a un jove actor? (encara més jove que vostè…)?
–Rodeja’t de bons companys, aprèn d’ells i no paris de moure’t. Com deia una professora meva «trabajo llama a trabajo».
