Resident a Andorra des de fa quatre anys, el Manel Urindar és enginyer superior en informàtica i treballa com a fotògraf. Les seves inquietuds polítiques el va portar a lligar-se a l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) d’Andorra des que es va constituir fa un parell d’anys. La tasca de l’associació es coordinar i informar les persones d’Andorra que estan a favor del procés Català envers la independència. Ahir va ser una de les cares visibles a la xerrada de l’Assemblea Nacional Catalana per explicar com votar el 27-S des d’Andorra que va acollir el Centre Cultural la Llacuna.
–Com i per què va arribar a Andorra?
–La meva dona és andorrana, i sempre he tingut molta relació amb el Pirineu, especialment amb el Pallars Sobirà. No em va costar gaire decidir acompanyar-la a Andorra, la veritat.
–Des de quan està lligat a l’ANC Andorra?
–Des del principi, des de la seva fundació. Ara farà uns dos anys.
–Quants socis i simpatitzants són a l’ANC?
–Ho sento, però no m’és permès donar una xifra de socis. Per augmentar les adhesions, simplement, sempre ho demanem als actes que organitzem. És la principal acció que fem.
–Quina és la resposta de la gent d’Andorra?
–Si et refereixes al camí cap a la independència de Catalunya, en general favorable o neutral. Tothom sap en què consisteix segurament per la proximitat.
–Afavoreix ser un país petit i de parla catalana?
– Creiem que sí que està relacionat i que afavoreix, sí.
–Quina relació tenen amb el Govern? Es posiciona?
–Sempre ens fan aquesta pregunta, i la resposta és sempre la mateixa. El més normal és que cap Govern del món, ni tampoc el d’Andorra, es posicioni fins que Catalunya voti que sí i faci un pas ferm per declarar-se independent. Aleshores ja es podria veure quin és el seu posicionament.
–Prop de 1.400 suports pel vot de la gent resident.
–Em sembla bé que els residents puguin votar a les comunals.
–Van fer una consulta simbòlica a la Fira d’Andorra fa uns mesos
–Va resultar ser molt satisfactori, ja que molta gent es va apropar a l’estand per votar i el resultat va ser un rotund ‘Sí-Sí’.
–Ara és l’hora, per fi?
–Ara sí que és l’hora, tant si guanya el sí com si guanya el no. Poques vegades es presenta una oportunitat com aquesta i no es pot desaprofitar. Normalment, en unes eleccions al Parlament de Catalunya, és vota per un govern o un altre, però en aquesta ocasió és pot votar per canviar la Història de Catalunya. Amb majúscules.
–Quina és la seva afició preferida?
–M’agrada molt el trekking.
–Quin és el seu racó preferit del país?
–N’hi ha uns quants, i molt bonics, com pot ser la zona de la Vall de Ransol, per exemple.
–I el que menys?
–Potser les cues a la frontera i els excessos urbanístics.
–Quina és la seva màxima aspiració?
–Com que ja s’apropa el 27S, ara mateix és evident que escolliria com a màxima aspiració que el Sí aconseguís arrassar a les eleccions.
–Una pel·lícula?
–A la recerca de l’arca perduda.
–Un llibre?
–El senyor dels anells
–Una pel·lícula?
–A la recerca de l’arca perduda, de Steven Spielberg.
