Artur Blasco va néixer accidentalment a Barcelona el 5 de novembre de 1933. Fins als 17 anys va viure a Santpedor i després se’n va anar a viure a Manresa. Posteriorment es trasllada a la capital catalana per estudiar bioquímica a la Universitat Central. Un cop finalitzats els seus estudis marxa a Estocolm (Suècia) i Reykjavik (Islàndia) i després torna per fixar la seva residencia al poble d’Arsèguel, a la comarca de l’Alt Urgell. L’any 1965 inicia des d’aquesta localitat els treballs de recerca i recuperació de l’acordió diatònic, un instrument 150 anys present en la cultura popular del Pirineu.
-40 edicions anuals de la Trobada d’acordionistes, són moltes, no?
-Quaranta anys que han passat molt de pressa i que ens han permès anar assolint els objectius que ens van fixar inicialment.
-L’any 1976, els seus impulsors fins a quin punt éreu conscients de la consolidació de la Trobada que, avui en dia, és un important referent cultural tots els estius al Pirineu?
-Aquell any un grup d’amics, entre ells el Gaspar i altres acordionistes van pensar que havíem de fer quelcom per recuperar l’acordió diatònic. Ens hi van posar a treballar i van pensar en crear una Trobada d’acordionistes que aplegués gent de la zona i de l’entorn on residim.
-Prepareu algun acte especial per a l’edició d’enguany amb motiu d’aquesta efemèride?
-No, perquè són moltes les factures a pagar.
-Quina ha estat l’evolució del certamen des dels seus inicis fins ara?
-Penseu que les primeres trobades eren exclusivament per a la gent del Pirineu i avui és un esdeveniment de caire internacional. Hi participen països de tota Europa i d’Amèrica com ara el Quebec, la República Dominicana, Colòmbia, Uruguai i Argentina. El certamen no deixa de ser un referent europeu i americà, i com a prova, els diferents convenis de col·laboració que tenim signats amb varis festivals d’arreu.
-Quines són les novetats d’aquest any?
-Entre les novetats cal destacar la presència de l’acordionista Joaquín Díaz, el rei del Merengue que ve de les Antilles.
-Fins a quin punt la Trobada ha donat a conèixer l’instrument de l’acordió a la gent del país?
-A Catalunya l’acordió és l’instrument més present entre els grups de música Folk al nostre país. L’acordió està a un gran nivell en mans de gent molt jove. La Trobada és el punt de partida d’aquest procés. Abans d’aquesta cita anual no es coneixia la seva tradició, s’havia exhaurit…
-Creieu que el fet que el festival hagi travessat la frontera d’Arsèguel, en certa manera ha pogut perjudicar al poble o ben al contrari ?
-La trobada ha estat un gran benefici per Arsèguel. Les administracions públiques l’han tractat de una forma especial pel fet de ser el bressol de la difusió d’una part important de la cultura popular del país i, d’aquí la seva importància.
-S’han plantejat, en un escenari de futur, poder anar més enllà territorialment, o ja és suficient amb el nombre de municipis que hi participen?
-L’esdeveniment ha aconseguit els seus objectius divulgant la cultura i ara jo no veig necessari anar més enllà territorialment.
-Recomanaria alguna actuació en concret en la Trobada d’aquest any?
-L’edició d’enguany consta de música d’arrel tradicional procedent de 16 països amb una oferta musical que és un bloc indestriable.
-Les administracions aporten els diners suficients?
-Podem dir que sí, tal com està concebut el format de la Trobada. Les administracions aporten el 90% del cost del festival. Amb recursos propis només podem cobrir el 10% . En aquest sentit les institucions públiques fan l’aportació necessària per fer possible la seva celebració.
-Penseu que la gent del territori coneix cada vegada més el certamen?
-La gent del territori coneix el certamen perquè neix d’una tradició popular que és seva.
-Què cal millorar per fer-ne més difusió exterior i vingui més públic més enllà de les comarques pirinenques?
-Considero que no cal fer més difusió exterior ni tampoc que vingui molt més públic. La dimensió de l’esdeveniment és l’adient per tal de mantenir i assolir els objectius establerts.
-En una frase, intenti convèncer a aquelles persones que encara no coneguin el festival a assistir-hi.
-Doncs que durant els dies de la Trobada, el gust de la cervesa té un gust irrepetible a la Seu i Arsèguel davant la serra del Cadí.
