L’escassa demanda de docents al Principat va portar a aquesta encampadana de 25 anys a optar per l’emprenedoria: a falta d’edictes per a exercir la professió de mestre, va obrir a Encamp l’Aula 15, Centre de repàs i aprenentatge. A més del Bàtxelor en Ciències de l’Educació per la Universitat d’Andorra, Jenny Ibáñez va realitzar el curs de Declaració Eclesiàstica de Competència Acadèmica també a l’UdA, pel que té la preparació adequada per a exercir com a mestra tant de maternal com de primària a qualsevol sistema educatiu del Principat.
–Què la va portar a dedicar-se a l’educació encarada a la infància?
–Des de sempre he adorat tractar amb nens; no només m’hi sento còmoda sinó que, a més, tenen la capacitat de fer-me sentir especial. Sempre m’ha agradat ajudar-los i sobretot el camí que condueix a saber com donar-los suport, aprendre a ensenyar.
–Per què va optar per obrir un centre de repàs deforma autònoma?
–Vaig prendre la decisió un cop vaig acabar el bàtxelor i vaig topar amb la situació en l’àmbit de l’educació. No surten edictes i hi ha molt poca demanda. La meva meta ha estat sempre ser mestra, és el que m’agrada exercir i allò per al que m’he preparat. L’única forma era fer-ho de manera independent.
–Quins valors intenta inculcar als seus aprenents?
–Els valors bàsics i elementals: el respecte, la tolerància, saber compartir, no prejutjar… Intento complementar allò que els pares ensenyen a la llar sense interposar-m’hi. A banda, els faig comprendre la importància de l’educació de cara al seu futur. Que aprenguin que han d’estudiar i tenir coneixements per a més endavant és important.
–A més dels valors, què els ensenya?
–Llengües, sobretot; les vehiculars i amb presència a tots els sistemes educarius del país. I, a més d’això, els ajudo a fer els deures tot donant un cop de mà que, per feina –com passa a molts– potser no poden contribuir tot el que els agradaria en aquesta tasca.
–Quina és la seva afició preferida?
–Viatjar m’apassiona. Conèixer món implica conèixer noves cultures i costums, altres formes de viure i de pensar.
–Què li agrada d’Andorra?
–El que més m’agrada són les zones d’alçada: la naturalesa, les muntanyes… També la seguretat i la tranquil·litat de què gaudim.
–I el que menys li agrada del país?
–Ara mateix no se m’acut res.
– Quin és el seu racó preferit d’Andorra?
–L’Aula 15. Al centre de repàs i aprenentatge on exerceixo és on em sento realitzada i satisfeta com a persona.
–Recicla?
–Sí. Sobretot tenint en compte que al centre hem d’emprar paper per a realitzar les classes.
– Està d’acord amb pagar l’IRPF?
–Sí, s’ha de col·laborar amb el país.
–Algun cop ha pensat en marxar a treballar a l’estranger?
–Més que a treballar, he pensat en marxar a l’exterior per a complementar la meva formació. En alguna ocasió he pensat en cursar un màster o estudiar algun idioma.
–És barat comprar a Andorra?
–Antigament sí que ho era, ara només el tabac o l’alcohol surten una mica millor de preu.
– Se sent inquieta sense el mòbil?
–Confesso que sí… Avui dia hi ha tot a dins: agenda, contactes… És pràcticament imprescindible.
–Practica esport? Quin?
–Ara he començat a aficionar-me a fer pics, aprofitant el bon temps.
–Intenta estalviar?
–Sempre procuro tenir un matalàs pel que pugui passar i per viatjar.
