Tina Mirpuri exerceix com a llevadora a l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell i, des de fa poc més d’un any, es va iniciar juntament amb el seu marit en l’emprenedoria d’una nova cervesa del país, la Dama Blanca.
–Afició preferida?
–La meva feina ja és la meva afició, m’agrada molt. Hi ha molta feina per fer, i m’agrada tot el que hi desenvolupem.
–Què li agrada d’Andorra?
–Tota la vegetació, les muntanyes, la natura que hi pots trobar.
–I el que menys?
–La publicitat que ens estan fent, perquè no és certa. Ara només es fixen amb això, i no veuen més enllà. La gent que no coneix Andorra, si només veu la mala imatge i les crítiques, no vindrà.
–Quin és el seu racó preferit del país?
–M’agraden molts indrets, la veritat és que no podria dir-ne un en concret, però si he d’escollir, m’agrada molt la ruta de la Font Verda. A més, tampoc tinc molt de temps per fer excursions, m’hi he de posar.
–Recicla?
–Sí, a més, ho tenim fàcil, perquè just davant de casa tenim contenidors. I crec que reciclar està bé, tot i que també és cert que si no saps fer-ho, millor que no ho facis. Però si tens la mentalitat i ho fas correctament, és una cosa que tothom hauria de fer.
–Està d’acord amb pagar l’IRPF?
–D’alguna manera s’ha d’aixecar el país, s’han de cobrir els dèficits que tenim, no en queda una altra.
–Algun cop ha pensat en marxar a treballar a l’estranger?
–Sincerament no, perquè del que he estudiat sempre he tingut feina. Des del primer moment que vaig acabar infermeria, ja vaig trobar un lloc de treball, hi ha hagut demanda. I el mateix quan vaig estudiar de llevadora. Però també sé que si en algun moment he de marxar, ho faré. Però per la meva feina, no hi he pensat massa.
–Li satisfà el model sanitari?
–Sí. Som un hospital de segon nivell i es treballa força bé. A més, s’estan fent molts protocols, s’està treballant molt per millorar-ho… Sempre s’hi fan coses. I si comparem amb altres hospitals, la gent que ha estat ingressada a baix, quan puja ens diu que Andorra té un bon hospital.
–Comprar a Andorra és barat?
–Viure el dia a dia sí i, a part, de cara als turistes, també hi ha certs productes d’ultima moda que surten a compte pel tema dels impostos, però també s’ha notat que Andorra ja no és el que era.
–L’interessa la política?
–No, en general no m’agrada. No és un tema que em cridi l’atenció, al contrari.
–Se sent inquieta sense el mòbil?
–A nivell de feina l’he de portar a sobre, així que per obligació he de viure amb el mòbil.
–Quin és el seu programa favorit?
–No miro massa la tele, els informatius i potser alguna sèrie, però poques.
–Té por a la mort?
–No , gens. Culturalment m’han ensenyat que la mort és part de la vida. A més, la feina m’ajuda, i els meus pares són hindús, i a l’Índia la mort es porta d’una altra manera. Fins i tot farem un grup de treball a l’hospital a nivell de maternitat per treballar el tema de la mort. És una cosa que tenim força present.
–Creu que després hi ha alguna cosa més?
–Jo crec amb la reencarnació, així que sí.
–Practica algun esport?
–Quan puc faig pilates i vaig a caminar, i quan el meu home m’arrossega, faig muntanya.
–Intenta estalviar?
–Sí, perquè sinó no podríem tirar endavant certs projectes, no sóc de les que gasten sense mirar i creu que la vida són dos dies.
