Ricardo Arias Veliz (L’Havana, Cuba, 1990) és un dels estudiants que participa al 14è Campus Universitari de la Llengua Catalana. Ve del Carib al Pirineu, per practicar la llengua i conèixer un país de muntanya. Apassionat dels idiomes i de les cultures des de nen, Ricardo no es conforma amb saber sinó que també vol ensenyar. Coneix diverses llengües romàniques i no va conèixer Andorra fins l’any passat, a París, on es va fer amic d’un andorrà. / Per ESTHER JOVER MARTIN
–Per què va decidir estudiar català?
–L’estudi de les llengües i de les cultures ha estat la meva passió des de ben petit. Per això, he decidit consagrar la meva vida no només a aprendre-les sinó també a ensenyar-les. Avui, amb 24 anys sóc estudiant de francès, anglès i italià a la Facultat de Llengües Estrangeres de la Universitat de l’Havana i professor de francès a l’Aliança Francesa. Gràcies a uns amics catalans vaig descobrir la llengua catalana i alguns dels seus costums. Em vaig quedar tan encantat amb el so de la llengua i amb la seva cultura que vaig començar a estudiar aquest idioma. He tingut la sort de tenir una bona i simpàtica professora catalana que ha aconseguit augmentar la meva motivació per aprendre’n cada dia més.
–Quan fa que estudia el català?
–Quatre mesos però com que parlo castellà i francès, ja se sap, com més llengües romàniques més fàcil és després d’aprendre’n una altra.
–És la primera vegada que visita un lloc on es parla català?
–No, és la segona vegada. Fa un temps vaig estar a Barcelona, Tarragona, València i Sitges!
–A Cuba hi ha interès per aprendre català?
–A Cuba podem trobar una empremta important dels catalans, però bé, no tothom ho sap! Cuba és un país culte, li agrada aprendre, en general. Ara bé, pel que fa a la llengua catalana, és una assignatura que s’imparteix a la Facultad de Artes y Letras i és una opció. Es pot escollir entre el turc i el català però cal triar una d’aquestes dues llengües si vols completar els teus estudis de Filologia Hispànica.
Abans també es podia estudiar gallec, però ara ja no hi ha l’opció. Però aquest no és el meu cas, jo he escollit aprendre català voluntàriament, perquè jo estudio a la Facultat de Llengües Estrangeres.
–Què en sabia d’Andorra abans de venir al Campus?
–Vaig descobrir que existia l’any passat a París. Vaig anar a fer un curs de francès i vaig conèixer un andorrà, el Joaquim. A classe tots havíem d’explicar coses dels nostres països i quan ell es va presentar i va explicar coses sobre Andorra vaig descobrir que existia aquest país!
Amb el Joaquim ens vam fer molt amics. Una anècdota: jo no duia jaqueta perquè era estiu, però igualment feia fresca a París i ell cada vegada que feia fred em deixava la seva jaqueta. El Joaquim en ser dels Pirineus estava més acostumat al fred que no pas jo que vinc del Carib, deia ell!
–Quina opinió té del conflicte per la llengua que hi ha entre Catalunya i Espanya?
–Com a lingüista sóc defensor de qualsevol llengua i cultura. Crec que sempre cal estar a favor de la diversitat. Trobo inconcebible que el govern espanyol emprengui accions en contra del català perquè una llengua és una manera d’entendre el món i és sempre riquesa.
–A què es dedica professionalment?
–Sóc professor de francès a adolescents a l’Aliança Francesa i també estudiant!
