La Unitat d’Intel·ligència financera (Uifand), antiga Unitat de Prevenció del Blanqueig, va permetre, fins a finals d’any, les actuacions denominades com a compensacions dineràries, tècnicament conegudes com a operacions de caixa. Segons ha pogut saber EL PERIÒDIC, tots els gestors citats a declarar en el marc de l’afer BPA estan acusats de participar en aquestes operatives que la unitat que combat el blanqueig de diners no va prohibir fins el 28 de novembre de 2014 i que encara permet parcialment, en operacions no superiors a 3.000 euros.
En un comunicat tècnic, al qual ha tingut accés aquest periòdic, signat per Carles Fiñana, cap de la Uifand, l’organisme de prevenció de blanqueig reconeix que era coneixedor que aquestes pràctiques es duien a terme i que, com a tals, no constituïen cap il·legalitat des del moment que no s’havia adoptat cap mesura en contra. En l’esmentat comunicat del 28 de novembre, Fiñana explica que les operacions de caixa que consten en l’expedient judicial són molt anteriors al 2014 i que «aquesta operativa no persegueix cap finalitat econòmica». És a dir, que ni el gestor ni l’entitat bancària hi guanyava res i que, com a molt, supervisava alguna de les operacions.
Les fonts consultades del cas, asseguren que les pràctiques compensatòries estaven establertes com un servei més que les entitats del Principat oferien als seus clients forans, perquè no haguessin de viatjar sempre a Andorra amb diners en metàl·lic per ingressar-los o si els mateixos clients o d’altres necessitaven liquiditat en els seus llocs d’origen, es recorria als denominats intercanvis, sempre amb supervisió de gestors bancaris, una pràctica habitual en molts altres països. El cap de la Uifand també reflecteix en el comunicat que s’han detectat nombroses activitats d’aquest tipus, «operacions bancàries considerades com d’alt risc» i que mai abans s’havien limitat. Segons les fonts consultades, mentre la documentació bancària de què es disposi sigui «suficient per reconstruir les transaccions» en el cas que hi hagi alguna investigació, no hi hauria d’haver cap problema.
D’altra banda, divendres es va aixecar parcialment el secret de sumari de l’afer BPA i, de les primeres dades que van transcendir, se n’extreu que les compensacions dineràries són l’eix central de la investigació. Així mateix, s’assegura que la major part de l’operativa analitzada en la instrucció del cas, a càrrec de la batlle Canòlich Mingorance, està vinculada a diverses declaracions efectuades per l’empresari espanyol Rafael Pallardó, que va ser detingut en esclatar el denominat cas Emperador, el 16 d’octubre de 2012, abans que la Uifand prohibís aquestes compensacions dineràries. Si fos així, els gestors estarien acusats de realitzar unes accions, moltes de les quals daten del 2008 el 2009 i el 2010, que la pròpia Unitat d’Intel·ligència Financera permetia fins al 28 de novembre de 2014. Va ser aquell dia i a través del comunicat, quan la Uifand «prohibeix tot moviment definit com a operació de caixa que pretengui dissimular un traspàs intern entre comptes –ja siguin aquests nominals o numerals– per un import superior a 3.000 euros o l’equivalent en qualsevol altra unitat monetària». HLa Unitat d’Intel·ligència financera (Uifand), antiga Unitat de Prevenció del Blanqueig, va permetre, fins a finals d’any, les actuacions denominades com a compensacions dineràries, tècnicament conegudes com a operacions de caixa. Segons ha pogut saber EL PERIÒDIC, tots els gestors citats a declarar en el marc de l’afer BPA estan acusats de participar en aquestes operatives que la unitat que combat el blanqueig de diners no va prohibir fins el 28 de novembre de 2014 i que encara permet parcialment, en operacions no superiors a 3.000 euros.
En un comunicat tècnic, al qual ha tingut accés aquest periòdic, signat per Carles Fiñana, cap de la Uifand, l’organisme de prevenció de blanqueig reconeix que era coneixedor que aquestes pràctiques es duien a terme i que, com a tals, no constituïen cap il·legalitat des del moment que no s’havia adoptat cap mesura en contra. En l’esmentat comunicat del 28 de novembre, Fiñana explica que les operacions de caixa que consten en l’expedient judicial són molt anteriors al 2014 i que «aquesta operativa no persegueix cap finalitat econòmica». És a dir, que ni el gestor ni l’entitat bancària hi guanyava res i que, com a molt, supervisava alguna de les operacions.
Les fonts consultades del cas, asseguren que les pràctiques compensatòries estaven establertes com un servei més que les entitats del Principat oferien als seus clients forans, perquè no haguessin de viatjar sempre a Andorra amb diners en metàl·lic per ingressar-los o si els mateixos clients o d’altres necessitaven liquiditat en els seus llocs d’origen, es recorria als denominats intercanvis, sempre amb supervisió de gestors bancaris.
El cap de la Uifand també reflecteix en el comunicat que s’han detectat nombroses activitats d’aquest tipus, «operacions bancàries considerades com d’alt risc» i que mai abans s’havien limitat. Segons les fonts consultades, mentre la documentació bancària de què es disposi sigui «suficient per reconstruir les transaccions» en el cas que hi hagi alguna investigació, no hi hauria d’haver cap problema. A més, de les primeres dades que han transcendit del sumari se n’extreu que les compensacions dineràries són l’eix central de la investigació. Així mateix, s’assegura que la major part de l’operativa analitzada en la instrucció del cas, a càrrec de la batlle Canòlich Mingorance, està vinculada a diverses declaracions efectuades per l’empresari espanyol Rafael Pallardó, que va ser detingut en esclatar el denominat cas Emperador, el 16 d’octubre de 2012, abans que la Uifand prohibís aquestes compensacions dineràries. Si fos així, els gestors estarien acusats de realitzar unes accions, moltes de les quals daten del 2008 el 2009 i el 2010, que la pròpia Unitat d’Intel·ligència Financera permetia fins al 28 de novembre de 2014. Va ser aquell dia i a través del comunicat, quan la Uifand «prohibeix tot moviment definit com a operació de caixa que pretengui dissimular un traspàs intern entre comptes –ja siguin aquests nominals o numerals– per un import superior a 3.000 euros o l’equivalent en qualsevol altra unitat monetària».
