Precursora del contenidor d’art o –en alemany– Kunstank al Pincipat, projecte amb què no només promou els artistes locals sinó que introdueix la seva obra en monuments constituents del patrimoni cultural andorrà; trenca amb el concepte clàssic de galeria d’art i sala d’exposicions per casar art romànic i contemporani, història i actualitat. La primera iniciativa Kunstank, Deesses, ídols i bèsties, que acull nou peces escultòriques de l’artista lauredià Jordi Casamajor, pot presenciar-se, amb les explicacions d’una guia turística, durant tota aquesta setmana a Sant Martí de la Cortinada (Ordino), des les 10 i fins les 14 hores al matí i, per la tarda, de 15 a 19 hores.
–Què la va animar a importar el ‘Kunstank’ a Andorra?
–Res d’importació. Els contenidors d’art són Made in Ordino 100%. Vaig pensar de quina manera podia contribuir jo a difondre i promoure el que m’agrada, l’art contemporani. En alemany perquè és la llengua del pensament i l’art.
–Què suposa per al país aquesta iniciativa? Quin valor afegit aporta?
–És una iniciativa més. Un projecte per dinamitzar l’art contemporani que surt del circuit habitual de galeries i museus.
–Culturalment parlant, què troba a faltar al Principat?
–Més propostes alternatives però és més difícil que sorgeixin per la dimensió i les proporcions del país.
–L’artista neix o es fa?
–Hi ha de tot. Li hauria de demanar a l’artista.
–Quin referent artístic té?
–Arnau Puig i el llegat de Peggy Guggenheim. Pel que fa a artistes, adoro Joan Miró i m’emociona Joseph Beuys.
–Què la motiva a aixecar-se cada dia del llit?
–La vida.
–Com s’inspira per fer la seva feina?
–M’alimento del que veig. «Som el que mirem» és el lema de Kunstank.
–Creu que deixarà un país millor als seus fills que el que vostè es va trobar?
–Confio que sí.
–Compagina la seva tasca com a galerista amb alguna afició? Quina?
–No sóc galerista, l’art és la meva afició.
–Un petit plaer diari?
–La pràctica del Chi-Kung.
–Quin factor la pot treure de polleguera?
–La hipocresia.
–Crisi econòmica o de valors?
–Es retroalimenten a Occident.
–Algun company al que admiri?
–Qualsevol que s’hi dediqui professionalment a l’art em mereix respecte. Jo no ho he aconseguit.
–Tres valors fonamentals que considera que ha de tenir i que demana a qualsevol artista?
–Dedicació, discurs i coherència.
–Creu que a Andorra es valora la feina dels artistes?
–Sí, tenen molta més visibilitat que en altres llocs.
–Hi ha mesures polítiques que creu que l’ajudarien en la seva tasca?
– Cadascú ha de fer el seu camí, tot i que evidentment la voluntat de les persones que ostenten el poder, siguin o no polítics, te’l poden fer més fàcil.
–Quin consell donaria a un jove artista local?
–Que hi cregui en allò que fa.
