Es va llicenciar en Publicitat i Relacions Públiques a Sevilla, es va diplomar en sociologia a Frankfurt, d’arrels andaluses i amb vuit anys de recorregut al país, la Isa ha tocat tots els pals. Dissenyadora del Comú d’Ordino, compositora musical des de ben petita, membre activa de la Associació de Músics d’Andorra (ASMA) i sempre envoltada de flaire cultural. Aquesta setmana ha presentat els gots reutilitzables que les parròquies distribuiran a les festes majors amb el leit motiv de Reutilitza’m i porta’m de festa!, dissenys que van sortir de la seva mà i el seu talent.
–El dissenyador neix o es fa?
–En el meu cas es fa. La vocació creativa és molt abstracta i has de tenir certa actitud, evidentment, però crec que tot en aquesta vida es fa.
–Té algun dissenyador conegut com a referència?
–Més que un nom, admiro molt l’estil de dissenys de molts països. A nivell global. M’agrada el disseny escandinau o l’alemany, per exemple.
–Què li motiva a aixecar-se cada dia del llit?
–El meu fill, les ganes de fer coses, de crear, d’inventar i de veure a la gent.
–Un petit plaer diari?
–Llegir un bon llibre al final del dia.
–Que el pot treure de polleguera a la feina?
–Tampoc és que em tregui de polleguera, però potser el volum de feina que tenim de vegades. En contra del que pot pensar la gent en una administració pública es fan moltes coses i es treballa a un ritme fort.
–Quin consell donaria a un jove dissenyador?
–Que treballi i s’esforci molt. El disseny té moltes branques –web, clàssic, noves tecnologies– però li diria que trobés el seu camí i la seva especialitat.
–Creu que el país es mou prou a nivell cultural?
–Tot i que hi han hagut alguns retalls, el Govern es mou bastant en aquest sentit. És una avantatge que hi hagi idees i propostes i han sabut incentivar el motor cultural i artístic.
–Quina és la seva afició preferida?
–Més que una afició, la música és una passió i una part vital. Componc des de fa temps i, per exemple, hem posat la música a un vídeo de l’escultor Lorenzo Quinn.
–Què li agrada d’Andorra?
–La naturalesa. És l’element més característic d’aquest país en comparació amb altres. Si vens de grans ciutats ho valores molt més i et sorprèn com hi pot haver tot això en un lloc tan petit.
–I què no li agrada?
–M’agradaria que, si es pogués, les muntanyes fossin transparents. Vull dir, de vegades, necessitem veure l’horitzó. Tampoc m’agrada la poca connexió per desplaçar-te a altres països. El fet de no tenir un aeroport, vaja.
–Quin és el seu racó preferit del país?
–La Ruta del Ferro, totalment recomanable i, a sobre, la tinc al costat de casa, a Ordino.
–Està d’acord amb pagar l’IRPF?
–Sí perquè, al final, una societat es manté amb impostos. A Alemanya, per exemple, els impostos i la qualitat de vida eren directament proporcionals. Crec que és inevitable pagar impostos.
–L’interessa la política?
–Sí, tot i que està una mica desvirtuada. M’agrada la política clàssica.
–Practica esport? Quin?
–No era gaire esportista, però Andorra em va obrir la porta al posar-me en contacte amb la naturalesa d’una forma tan directa. M’he apuntat al gimnàs, faig senderisme i altres activitats dirigides.
–Intenta estalviar
–Ho intento, sí. No estaria malament fer-ho més sovint i poder destinar els estalvis a viatjar.
