Andorra no té mar, i fins i tot està lluny de la costa, però al país no falten apassionats pel medi aquàtic. La tradició de la vela ve de lluny i Marc Ramon, igual que els seus germans, és un regatista consumat. Suma varis títols destacats. L’any passat va ser capaç de guanyar amb el Rats on fire la prestigiosa Copa del Rei, competició en la que a principi d’agost tornaran a sortir com a favorits.
–L’esportista neix o es fa?
–Primer de tot per ser esportista has de tenir la sort que els teus pares t’inculquin l’estima per l’esport i donar-te llibertat per poder escollir allò que et pot agradar. Per això crec que es fa, es com una cursa de fons, pas a pas.
–Qui és el seu ídol d’infantesa?
–En tenía una quants, però el més significant era Michael Jordan, una persona que era capaç de fer coses inverosímils amb una sencillesa extrema.
–I la seva referència en l’actualitat?
–Josef Ajram, va crear una marca pròpia i un estil de vida molt particular. Ha sapigut lluitar dia a dia per aconseguir viure de l’esport, disfrutar de la família i treballar en allò que més li agrada.
–Què el motiva a aixecar-se cada dia del llit?
–Sentir que pots fer les coses millor que el dia anterior i veure que la gent que et rodeja disfruta amb la teva felicitat.
–Té confiança en el futur?
–Per suposat, si no en tingués ja faria molts anys que hagués deixat aquest esport i m’hagués dedicat a una altre cosa.
–Es dedica plenament a l’esport o té altres feines?
–L’esport és un hobbie, però que hem dóna un plaer especial, ja que tinc la gran sort de rodejar-me de persones que disfruten tant com jo de la navegació i la competició. Sóc dissenyador gràfic i estic especialitzant-me cada cop més en el sector de la nàutica. Així que puc disfrutar plenament de la mar.
–A part de dedicar-se a la vela, té alguna afició? Quina?
–Com un noi del Pas de la Casa, m’encanta l’esquí i el practico sempre que puc amb la meva parella. Però m’agrada qualsevol esport que involucri un equip i la natura.
–Un petit plaer diari?
–Veure feliç a tota la gent que hem rodeja.
– Que el pot treure de polleguera en una competició?
–Veure que encara que facis les coses be, els resultats no arribin.
–tres valors fonamentals que li demanaria a un regatista?
–Intuició, constància i el més important passió.
–Creu que a Andorra la feina dels esportistes té prou reconeixement?
–Els esports minoritaris com el nostre (la vela) no estan gens reconeguts, i hem de ser nosaltres mateixos que aportin tota la informació necessaria als periodistes, per a que ens donguem a conèixer. Hi ha esportistes que fan papers meravellosos i a Andorra no se sap.
–Quines mesures polítiques creu que l’ajudarien en la seva activitat?
–Els polítics haurien d’aportar un mínim d’espai per a esports minoritaris i ajudar a esports com el nostre, que tenim la mala sort que no es pot practicar en el país, facilitar ajudes a fer que el jovent, que és la base de qualsevol esport, tinguin la possiblitat de poder practirar-lo sigui on sigui.
–Quin consell donaria a un jove esportista?
–Que provi, experimenti i si veu que li agrada, que ho agafi amb passió i amb constància, i veurà que no només són resultats, sinó que l’ambient, el conèixer gent i l’amor a la natura és apassionant.
