Sense sorpreses. El guió es va complir i Albert Batalla va renovar la confiança de l’electorat i, per quatre anys més, continuarà al capdavant de l’alcaldia de la Seu d’Urgell si no hi ha sorpreses. La coalició de Convergència i Unió, malgrat el seu retrocés expressat amb la pèrdua d’un regidor –passant de 8 a 7–, va ratificar el boca-orella que durant els últims 15 dies de la campanya remorejava pels carrers de la ciutat i que augurava el seu triomf.
El nou consistori alturgellenc, que es constituirà durant la primera quinzena del mes de juny, estarà format per 7 regidors de CiU, 6 de Compromís per la Seu, 3 d’Esquerra Republicana i un 1 per la CUP. Entre les novetats, la sala de plens de l’ajuntament comptarà amb la representació per primera vegada de la CUP amb el seu cap de llista Pau Lozano.
BONA FEINA / El guanyador de la jornada electoral va expressar la seva satisfacció per la victòria malgrat la pèrdua d’un regidor i mantenir-se a dos de la majoria absoluta. Batalla aconsegueix una treballada revàlida tenint en compte que ha hagut de governar i prendre decisions no excessivament populars en moments d’una cruel crisi econòmica que ha afectat d’una manera severa a molts ciutadans de la capital i de retruc als de tota la comarca alturgellenca. Una conjuntura que Batalla va argumentar: «Sens dubte ens ha passat factura tot i que seguim sent la força més votada per segona vegada en unes eleccions municipals». Un missatge realista davant l’actual situació que va saber transmetre als seus incondicionals que, a la vegada, van respondre oferint-li la seva continuïtat en el càrrec.
La majoria d’electors no van voler arriscar-se en altres aventures i van optar per continuar escoltant una música que, com a mínim, no els hi és desconeguda. L’alcalde electe no ho tindrà complicat per seguir governant si, com la legislatura anterior, compta amb el vot pràcticament fidel d’ERC en els plens municipals. Ara buscarà una altra vegada la seva complicitat, i els tres edils republicans que han entrat al consistori podrien mantenir la mateixa fórmula esquivant, de moment, l’entrada en el govern municipal.
Durant la campanya, els convergents, conscients de les dificultats en obtenir la majoria absoluta, van obviar els retrets i les crítiques a la formació que avui encapçala Francesc Viaplana i que, si bé va incrementar el seu suport, pot haver patit en les urnes l’efecte i les conseqüències d’haver estat excessivament dòcil amb l’equip de govern anterior com ja va passar ara fa quatre anys. Tot i que Viaplana va intentar desmarcar-se d’aquell escenari polític presentant-se als comicis amb noves cares i nous missatges, i malgrat la remuntada obtinguda en la jornada electoral d’ahir, els resultats no són per tirar coets quan es tracta d’una formació que aspirava a molt més si és té en compte l’actual moment que travessa la política catalana que els hi atorgava, a priori, unes millors recompenses. Tot i això, ara ERC se situa com a peça clau pel govern municipal ja que un pacte d’esquerres podria treure Batalla de la cadira d’alcalde.
Malgrat tot, l’experiència del pacte de govern entre convergents i republicans durant l’etapa de l’alcalde Jordi Ausàs, fa preveure que pràcticament el joc de taula en els propers quatre anys es torni a repetir, tot i que el triomfador de les eleccions considera que «encara és aviat perquè temps n’hi haurà per parlar-ne». La pèrdua d’un regidor fa necessari que Batalla busqui l’aliança dels seus contrincants més afins ideològicament com són els republicans.
Tot apunta que CiU i ERC es deixaran arrossegar pel corrent independentista instaurada actualment en l’ideari nacional d’ambdues formacions i a nivell nacional, deixant de banda altres aspectes programàtics i, per tant, el consens pot estar servit, com a mínim, fins a la celebració de les properes eleccions autonòmiques del 27 de setembre, convocades en principi en clau de plebiscitàries. El que pugui succeir a partir de la data repercutirà i marcarà l’estratègia a seguir per part d’uns i d’altres.
OPOSICIÓ / D’altra banda, el principal partit de l’oposició, el PSC encapçalat per Òscar Ordeig, sota el paraigua de Compromís per la Seu, continuarà quatre anys més sense tocar poder. Els socialistes es mantenen a la Seu d’Urgell malgrat caure a gran part de Catalunya. L’oposició dura d’Ordeig aquests darrers quatre anys, sumada a la incorporació de noves cares a les files del partit, han aconseguit igualar els resultats del 2011.
D’altra banda, un dels grans triomfadors d’aquestes eleccions municipals ha estat la CUP que, per primera vegada, aconsegueix entrar en el consistori fent-se un forat gràcies especialment a la seducció que exerceix entre els més joves.
Els grans derrotats han estat Entesa Catalana per la Seu, una coalició formada, entre d’altres, per Iniciativa per Catalunya i Podem, que no va ser capaç d’arrossegar com en el cas d’altres municipis catalans el vot dels indignats. I d’altra banda, el Partit Popular que per primera vegada no comptarà amb cap regidor a l’ajuntament, després d’una legislatura marcada pel seu suport incondicional a l’alcalde Batalla. Finalment, Solidaritat Catalana per la Independència també queda fora del consistori, havent pogut esgarrapar ben pocs vots.
