Maria Creus és una de les cares visibles per a Andorra en el món del golf, que agafa un nou rumb ben prometedor ara que és un esport olímpic. Aquesta estudiant d’Administració i Direcció d’Empreses (ADE), de 26 anys i un 1,8 d’hàndicap, és una apassionada de l’esport que somia amb ser professional. De moment li espera a curt termini debutar en competició internacional amb Andorra, als Jocs dels Petits Estats d’Islàndia.
–L’esportista neix o es fa?
–Les dues coses. Es neix amb un talent que després es treballa. Tota la vida he fet molts esports però el golf es el que m’apassiona i cada dia aprenc coses. Tingui o no un talent per jugar a aquest esport, és necessari entrenar a diari per baixar l’hàndicap.
–Qui és el seu ídol d’infantesa?
–Com esquerrana que sóc, sempre m’ha agradat Phil Mickelson.
–I la seva referència en l’actualitat?
–Les joves referències de la nova escola, dels que estan cridats a estar a dalt en el rànquing mundial, com ara Jordan Spieth, Rickie Fowler, Rory McIlroy o Victor Dubuisson.
–Què el motiva a aixecar-se cada dia del llit?
–Seguir treballant en el golf per ser professional i acabar la carrera d’ADE. Amb tot, són dues responsabilitats difícils de compaginar; vaig a classe de dillus a dimecres i de dijous a diumenge… A entrenar.
–Té confiança en el futur?
–Sí. Personalment faig el que vull, les coses em van bé, i el camí per preparar-me un bon futur crec que és bo.
–Es dedica plenament al golf o té altres feines?
–Estudio, jugo al golf i des de fa un mes també treballo amb el preparador físic per fer triatlons. Ara mateix ha canviat el prototip de jugador de golf, que té un alt component de preparació física, no com al segle XX. Així que t’has de posar al dia i el triatló, en aquest aspecte, ajuda.
–A part de ser golfista té alguna afició?
–M’agrada viatjar i tots els esports: futbol, esquí, pàdel… El que calgui.
–Un petit plaer diari?
–Menjar. La llàstima és que porto una dieta d’esportista i sóc estricta en això, sobretot ara que venen els Jocs, No puc passar-me…
–Que el pot treure de polleguera en competició?
–En golf pot arribar a molestar-te qualsevol cosa. Per a mi, sobretot la pluja, més que el vent fins i tot.
–Tres valors fonamentals que li demanaria a un golfista?
–Respecte, companyerisme i a nivell social, honestedat i conèixer les normes del camp.
–Creu que a Andorra la feina dels esportistes té prou reconeixement?
–No ho sé. Jo visc a Barcelona i a sobre, aquest es el primer campionat important que jugo per a Andorra.
–Quines mesures polítiques creu que l’ajudarien en la seva activitat?
–La Federació de Golf s’acaba de crear i és tot difús encara, però calen espònsors perquè és un esport car, tot i que ara és més assequible.
–Quin consell donaria a un novell?
–Que tingui paciència i constància. I que el gaudeixi, perquè és tracta d’un esport sense límits d’edat o sexe, vaig amb l’avi, amb el pare… És un dels esports que més cohesió genera a la societat. H
