Uruguaià de naixement i andorrà d’adopció. Porta anys defensant la samarreta de la selecció i és una persona implicada en el desenvolupament del futbol nacional. Més d’un cop ha demostrat el seu compromís amb l’FC Andorra i té entre cella i cella que l’entitat tricolor retorni la pròxima temporada a la Primera Catalana.
–L’esportista neix o es fa?
–Les dues coses. Alguna cosa has de tenir per a ser un bon esportista, però després has de treballar-ho. És important quan et formes la gent que et rodeja. La sort també és fonamental i sobretot tenir constància.
–Qui és el seu ídol d’infantesa?
–Zinedine Zidane. A Uruguai se seguia molt la lliga italiana i el podia veure. Després va fitxar pel Reial Madrid i em va acabar de convèncer per la seva elegància amb la pilota als peus, amb els controls que feia i l’elasticitat que tenia amb el cos. El seu domini amb les dues cames i la rematada també eren prodigioses.
–I la seva referència en l’actualitat?
–Luka Modric i Andrés Iniesta. Són d’un patró semblant. És un tipus de jugador que m’agrada. Són petits i màgics amb la pilota.
–Què el motiva a aixecar-se cada dia del llit?
–La meva família. La meva dóna, la meva filla i tota la gent que tinc al voltant. Esportivament parlant, tenir present que cada dia tinc més a prop el meu adéu com a futbolista. Això em motiva per aprofitar bé el temps. Quan ets jove sembla que el temps no passi, però amb els anys veus que no és així.
–Té confiança en el futur?
–Sí, tant a nivell personal com esportiu. Sóc dels que sempre penso que les coses aniran bé. Sóc optimista i ser treure les coses positives d’allò que és negatiu. Amb l’FC Andorra estic segur que aconseguirem pujar a Primera Catalana.
–Es dedica plenament a l’esport o té altres feines?
–També he de treballar. Tinc projectes personals per endavant que em motiven molt i en els que hi confio. Em dedico al que està relacionat amb l’esport.
–A part de dedicar-se al futbol, té alguna afició? Quina?
–El cinema m’agrada molt. Intento disfrutar molt de la família. Provo de trobar moments per desconnectar de tot. Andorra té paisatges espectaculars i sempre busco racons especials.
–Un petit plaer diari?
–Prendre’m una bona tassa de cafè. I si pot ser acompanyat de familiars o amb gent coneguda. Una bona tertúlia de futbol amb un grup d’amics no té preu.
–Que el pot treure de polleguera en un partit?
–La falta de respecte generalitzada al camp. No m’agrada veure a un entrenador o un jugador protestant tota l’estona, sigui del meu equip o del rival. S’ha de tenir respecte a les decisions que es prenen al terreny de joc, perquè tothom es pot equivocar.
–Tres valors fonamentals que li demanaria a un futbolista?
–Humilitat, companyerisme i esforç comú. S’ha de mirar pel bé del col·lectiu.
–Creu que a Andorra la feina dels esportistes té prou reconeixement?
–No hi ha ni prou reconeixement ni suport. N’hi hauria d’haver més. Els esportistes sabem l’esforç que suposa poder arribar assolir resultats.
–Quines mesures polítiques creu que l’ajudarien en la seva activitat?
–S’hauria d’apostar més per vendre a l’exterior la marca de l’esport d’Andorra. Ens hem de donar a conéixer pèrquè al país tenim molt potencial esportiu.
–Quin consell donaria a un jove esportista?
–Sobretot que tingui paciència d’esperar el seu moment, però que tampoc es quedi esperant a que un dia li vingui l’oportunitat sola. Ha de tenir perseverança i la humilitat gravada a flor de pell.
