Andorrana de naixement, va estudiar sociologia a la Universitat de Barcelona i en acabar va realitzar un màster de política social i mediació comunitària. Fa ja quatre anys que va tornar a viure al Principat, des de que treballa al CRES com a tècnica d’investigació. Segués ha redactat el textos de la norantena d’imatges del fotògraf tolosà Arno Brignon. L’exposició Mirades sobre el Pas de la Casa es mantindrà fins el proper 17 d’abril.
–Quina és la teva afició preferida?
–Afició? En tinc vàries, viatjar n’és una d’elles, pul·lular pel twitter, vaig saltant de noticia en noticia i m’hi puc passar hores.
–Quin és el teu racó preferit del país?
–La zona d’Engolasters sempre m’ha agradat molt, des del llac, fins a Coll Jovell. La vall d’Incles és preciosa, el paisatge que tens des del llac de Cabana Sorda és impressionant!
–Què hi trobes a faltar?
–Així a grans trets, oferta d’activitat cultural, des de concerts i esdeveniments musicals, passant per espectacles i teatre.
–Què et va portar a estudiar sociologia?
–Des de sempre m’he interessat en temàtiques i situacions socials. Recordo que al Lycée en una assignatura d’economia i havia un apartat de sociologia i la veritat és que em motivava bastant. Estudiàvem el tipus de socialització, primària, secundària… A l’hora d’escollir la carrera vaig dubtar entre sociologia i polítiques, i finalment vaig decantar-me per la sociologia.
–I a realitzar un estudi sobre les relacions frontereres entre Andorra i França?
–Aquest projecte va sorgir des del CRES, per tal de donar continuïtat a un primer estudi que es va fer entre l’Alt Urgell i Andorra. Ens interessava explicar les dinàmiques que es donaven a la zona fronterera franco-andorrana.
–Tens pensat donar continuïtat al projecte, més endavant?
–Ara per ara la continuïtat d’aquest projecte ha estat l’exposició Mirades sobre el Pas de la Casa. Un projecte en el que es vinculen dues disciplines com són la fotografia i la sociologia. Seguirem amb aquest projecte un temps més ja que és una exposició itinerant que passarà per Foix, Toulouse i el Pas de la Casa. Probablement més endavant el CRES es dediqui a estudiar de manera més concreta i profunda el poble del Pas de la Casa.
–Comprar a Andorra és barat?
–Fa anys era més barat, no en tinc cap dubte. Actualment, és relatiu al producte. N’hi ha que conserven aquesta diferència de preu respecte als països veïns, penso sobretot en el tabac, i l’alcohol, també algunes marques tèxtils com ara Inditex, entre altres.
–T’interessa la política?
–Sí, i tant. Segueixo quotidianament l’actualitat política, perquè m’agrada i considero que és important estar al dia. I crec que tots nosaltres hauríem d’implicar-nos més, desenvolupar aquesta cultura democràtica i social, això potser facilitaria la relació entre ciutadania i estat, tot i que la situació sociopolítica no sigui evident i generi certa desafecció política.
–Un llibre?
–Las leyes de la frontera, de Cercas, o La Sonata a Kreutzer de Tolstoi.
–Una pel·lícula?
–El experimento, una peli que m’ha marcat moltíssim… Però n’hi ha moltes, la Ola, la Haine…
–Ets sents inquieta sense el mòbil?
–(Riu!) Si, sento que em falta alguna cosa si no el porto a sobre. M’he acostumat a tenir-lo en tots moments a la butxaca, o a sobre la taula. Cosa que a vegades genera conflicte.
–Acostumes a reciclar?
–Ho intento, a casa reciclem tot el que és plàstic, bé, el que va al contenidor groc, i vidre. Algunes vegades cartró i paper, però sense gaire èxit…
–Practiques algun esport?
–Sí, faig spinning, a l’hivern practico esquí alpí, i a l’estiu faig muntanya.
–Intentes estalviar?
–Sí, d’aquella manera… Ho intento, però depèn dels mesos i dels plans que em proposi.
