Un estudi realitzat pel prestigiós MIT (Institut Tecnològic de Massachussets) i publicat a la revista Science revela allò que fa molt temps ens desvetllen les pel·lícules d’espionatge: que el control i el coneixement de les activitats de la nostra vida esdevé extremadament fàcil de rastrejar, simplement seguint els moviments de les nostres targetes bancàries, i que, creuant les dades amb les de les nostres activitats a les xarxes socials, fins i tot es pot arribar a descobrir la nostra identitat.
Els investigadors del MIT han analitzat les transaccions realitzades durant tres mesos per 1,1 milions de persones, en 10.000 establiments dels Estats Units, mitjançant la utilització de la targeta de crèdit. Gràcies als rebuts d’aquestes transaccions, en els què no hi constaven ni el nom ni el número de compte dels usuaris, però sí altres dades –data i comerç de la transacció, ubicació i import de la despesa–, van aconseguir identificar-ne una gran part.
En creuar aquestes dades amb les que apareixien en diverses xarxes socials (Instagram, Twitter i Facebook) del tipus mencions, fotografies o similars, van arribar a obtenir la identificació d’un 90% dels usuaris. En les conclusions de l’estudi apareix, entre altres, que el fet que surti l’import de la transacció en el rebut incrementa un 22% la possibilitat d’identificar el propietari de la targeta; també, que les dones i les persones més adinerades són molt més fàcils de rastrejar i d’identificar, senzillament perquè tenen uns patrons de consum més variats.
I és que unes dades que semblen anònimes i innòcues, en realitat diuen molt de nosaltres, molt més en tot cas del què agradaria a la majoria de persones. Com diu l’estudi, si bé l’explotació del conjunt de dades de la conducta humana té el potencial de ser beneficiós a nivell sociològic –o fins i tot en estudis sobre la salut relacionats amb els hàbits de consum–, aquestes metadades no deixen de contenir informació sensible i confidencial que no ha d’estar a l’abast de qualsevol.
Deixant de banda el fet que l’ètica professional comporta el reconeixement de la privacitat d’aquests conjunts de dades, pel que fa a les empreses o les institucions que les vulguin utilitzar amb finalitats d’investigació –sociològica, de mercat o altres–, cal fer èmfasi en la necessitat que els usuaris gelosos de la seva privacitat també han de ser curosos en la preservació de la seva intimitat. En aquest cas, les entitats bancàries disposen de suficients recursos per controlar i reduir al màxim les informacions que puguin aparèixer en les transaccions mitjançant les targetes de crèdit, i disposen d’una adaptabilitat suficient per atendre la voluntat dels clients que vulguin anar en aquesta línia. De la mateixa manera, pels que no volen que se sàpiga més del que els hi sembla que cal, la presència a les xarxes socials no és imprescindible i, si més no, es pot evitar exposar tot allò que es viu, perquè, com diu un proverbi xinès molt d’actualitat aquests dies, el que camina damunt la neu no pot amagar el seu pas. H
Per a més informació consulti l’edició en paper.
