- Foto: facebook
Ja pot dir que és un dakarià finisher. Llovera ha tirat a terra un altre mur que demostra que anar amb cadira de rodes no impedeix fer coses que per la gran majoria són impensables. El món valora la gent com ell, per això és tan conegut a gairebé tots els racons del planeta.
–L’esportista neix o es fa?
–Una mica de tot. Es fa, però si has nascut amb qualitats ajuda a aprendre més ràpid en les mateixes condicions.
–Qui és el seu ídol d’infantesa?
–M’agradava molt Airton Senna però no n’he tingut, d’ídols.
–I la seva referència en l’actualitat?
–Admiro a molta gent per les coses que fa o que ha aconseguit i sobretot la manera de ser però tampoc en tinc,
–Què el motiva a aixecar-se cada dia del llit?
–Aconseguir tot allò que tinc entre mans: treballar a l’ortopèdia, agafar el cotxe per anar a buscar patrocinadors o competir, fer conferències… Em motiva la vida que tinc, que m’agrada.
–Té confiança en el futur?
–Sí, esportivament molta encara que no em plantejo res a llarg termini. Si he arribat fins aquí i puc millorar ja tinc un repte. Sinó cal replantejar-se les coses.
–Es dedica plenament a l’esport o té altres feines?
–Tinc diversos fronts oberts: l’Ortopèdia, faig conferències, dissenyo cadires de rodes i ara estic creant una mena de motoreta, que és una cadira amb tres rodes i un motor elèctric. Jo tinc un prototip, però el tinc trinxat d’anar al Dakar, que el feia servir per anar als llocs al bivac.
–A part de dedicar-se al motor, té alguna afició?
–M’agraden els esports en general i també anar al cinema, al teatre, als concerts de festival… L’única sorra que he tocat és la de Benicàssim i el Sónar.
–Un petit plaer diari?
–Menjar bé.
–Que el pot treure de polleguera en competició?
–No trobar la solució quan hi ha problema del cotxe. Per molt que t’esforcis estàs sotmès. Com al final del Dakar, que se’m parava el buggy i no sabia per què. Em pujava per les parets…
–Tres valors fonamentals que li demanaria a un pilot?
–Serietat, rapidesa i que sigui bona gent, perquè si ets un ‘xulangues’ no agradaràs a la societat per molt bo que siguis.
–Creus que a Andorra la feina dels esportistes té prou reconeixement?
–A nivell popular, penso que sí.
–Quines mesures polítiques creu que l’ajudarien en la seva activitat?
–No soc polític, però no hauríem de tenir tants problemes alhora de trobar patrocinadors.
–Quin consell donaria a un jove esportista?
–Que treballi, treballi i treballi. I que miri fora de les nostres fronteres si vol créixer, però sense oblidar d’on venim.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
