Gilbert Saboya

Foto: TONY LARA

Andorra està en el final d’una legislatura i Exteriors és un ministeri amb molta feina.

–Com estan encaminades les negociacions per a l’acord d’associació amb la Unió Europea?

–La situació és que la Comissió Europea ja ha emes un mandat de negociació. Encara no està tancat que sigui un acord amb Andorra, Mònaco i San Marino, o diversos acords d’associació amb cada país. En qualsevol cas hi ha una cosa que sí que serà comuna, que serà com funcionarà aquest acord, com s’articula la incorporació del cabal comunitari, la supervisió de si aquesta incorporació es fa de la forma pactada, i després si mai hi ha algun conflicte com es resoldria. Aquests tres àmbits serà el mateix esquema per als tres. Hi haurà un tronc comú que serà el com funciona. El cas de Liechtenstein és el que més indicacions ens pot donar d’aquest equilibri. Hi haurà aquesta part de marc institucional i després tota la part de les particularitats; és segur que no seran les mateixes per als tres. En alguns temes pot haver un lloc comú però després hi haurà temes sectorials amb diferències importants.

–Sempre hi ha hagut una mica de recel pel que fa a les especificitats. Andorra està en condicions de defensar-les?

–Hi ha un aspecte molt important. El plantejament de l’aproximació al mercat interior europeu ve sobretot de l’any 2009, quan el govern Pintat ja formula la necessitat d’Andorra d’una major integració i ho fa utilitzant dues possibles vies. Es parla per primera vegada de ser partícip de l’espai econòmic europeu com una de les solucions, o en el seu defecte en una estructura equivalent. Per tant avui sobre la taula tenim la culminació d’aquelles converses inicials, que es van prosseguir amb el govern Bartumeu amb el matís d’un acord fet a mida, però sempre estem parlant d’acords d’associació. Aquest és un procés que té continuïtat. Sempre, tant Andorra com la UE, han manifestat dues parts dins del missatge del mandat, que seria la capacitat de competir al mercat interior i contemplar algunes particularitats. Això és molt important perquè el fet de defensar-les és clau perquè hi hagi una negociació equilibrada. Això ha estat sempre respectat per tots els governs andorrans. En el mandat es menciona. És important que en la darrera comunicació del desembre se cita quasi textualment que l’objectiu és tenir una interlocució comparable a la de l’espai econòmic europeu. Aquesta similaritat és molt important perquè tenim un bon exemple –com el de Liechtenstein– de que hi ha capacitat per part d’un petit estat de poder negociar.

–Què passarà a partir d’ara?

–Nosaltres ja hem dit que amb el procés electoral no nomenaríem un negociador, perquè ha ser el nou govern qui faci aquesta feina. Segurament durant aquests propers dos mesos hi haurà una reunió amb els ministres d’exteriors dels tres països, però les negociacions per part nostre no començaran fins que hi hagi el nou govern. És fàcil pensar que l’agenda no anirà tan ràpid i que s’estendran bastant en el temps.

–Quan es podria tancar aquest acord?

–No es descabellat pensar que en un parell d’anys. Depèn una mica de les mobilitzacions dels equips. Dins de les especificitats, el tema de la circulació de persones serà un aspecte clau. En els darrers tres anys hem expressat que havien temes que es presentaven de forma molt clara com a candidats a ser presos de forma especial. No ens enganyem, molts d’ells ja havien estat objecte d’una situació similar en el cas de Liechtenstein. Coses tan obvies com la dimensió o la composició sociològica del nostre país és un element a tenir en compte. Creiem que s’ha de mantenir un esquema de control dels fluxos migratoris basat en el sistema de quotes com ara, encara que sabem que hi han hagut precedents en aquest sentit. Liechtenstein ha tingut una transitòria que ha durat fins ara. La inicial era per cinc anys revisable si s’alteraven les condicions. Per tant, ja hi ha precedents de sistema de quotes d’immigració lligades a una revisió en el temps. És un tema de molta actualitat, com es pot veure en el referèndum de Suïssa. També la lliure circulació de mercaderies és un àmbit important i hem expressat que en el marc actual de l’acord duaner hi ha una bona sortida.

–No hi ha intenció d’eliminar fronteres?

–L’acord duaner ja preveu una lliure circulació de mercaderies excepte dels productes agrícoles. Sempre hem fet arribar la idea de progressió, de seqüencialitat quant a que els diferents sectors econòmics trobin períodes d’adaptació o mecanismes de salvaguarda. Ningú pensa en un big bang, que és impossible de gestionar. A la negociació que ve ara és el moment d’expressar, en la part dels mecanismes institucionals, quines són les preferències, i en la part de les particularitats quines són: dimensió, persones i mercaderies, i adaptació. Un sempre té la idea quan parla d’aquest procés els riscos i perills, i sempre són els primers en aparèixer. Cal tenir-los en compte. La part andorrana té la feina de tenir-los identificats. Mai hem d’oblidar la part d’oportunitats.

–Com percebrà el ciutadà els avantatges d’aquest acord?

–S’ha d’entendre que el que permet l’accés al mercat interior són els quatre apartats: lliure circulació de persones, de béns, de capitals i de serveis. Una economia andorrana que fa una aposta per diversificar els seus sectors és obvi que el sector on hi ha possibilitats des d’Andorra és el de serveis. Fins ara hem estat un país que presta els serveis a casa, però si volem una economia diversificada s’ha de pensar en l’exportació de serveis. Això requeria de tot l’esforç en la part de CDI i tenir la capacitat d’accedir als mercats. El nostre és l’europeu.

–Quins canvis notaran els ciutadans?

–Tot el tema d’accés afecta als propis ciutadans, al mercat de treball i a l’oferta educativa. Hi ha una por que es pot entendre, però s’ha de tenir en compte que les oportunitats en la sortida de treballs per als andorrans canvien espectacularment si tenim la capacitat de ser considerats co-ciutadans europeus en aquest àmbit. A mi m’ha tocat viure les grans dificultats que tenen els estudiants andorrans, primer per accedir a segons quins programes, i sobretot al mercat de treball. Hi ha gent amb talent que té moltes dificultats per accedir a països amb els quals no tenim un tracte preferent, com són Espanya. França o Portugal. I fins i tot amb aquests països una solució homologada permetria desenclavar-nos i als nostres ciutadans tenir molt més accés per trobar possibilitats de futur a l’entorn europeu.

–I el país, Andorra, quins canvis seran perceptibles?

–Hi ha una altra cosa a tenir en compte. L’estatus quo no està exempt de riscos. Quedar-se com estem promou les mateixes febleses i amenaces perquè el món canvia i que estiguis o no implicat en processos d’aquest tipus potser el que deixem de tenir són les oportunitats. En aquesta idea de fer l’equilibri, s’ha de fer el balanç de les oportunitats que ens obre la negociació, especialment si gestionem adequadament els riscos. Podem pensar que tenim un interès en privilegiar aquesta exploració activa del risc, més que no quedar-nos com estem. No prendre decisions sovint és la pitjor decisió. Si no ens movem també estem sotmesos a una situació que també té conseqüències, i no necessariament positives. Jo faig molt el símil amb els convenis de no doble imposició i tot el que està passant en l’evolució de l’intercanvi automàtic d’informació i a la demanda. Els estàndards de l’OCDE evolucionen amb o sense negociacions de CDI. L’intercanvi automàtic arriba per a tots amb un calendari que li és propi. S’estigui o no negociant amb França, Espanya Luxemburg o Bèlgica. És una molt bona mostra de que aquells aspectes que poden ser reptes de futur que s’han de gestionar arriben igual. I per tant un estatus quo, el fet de no anar a cercar convenis o negociar aquests instruments no ens protegeix de tenir aquesta evolució. En canvi sí que ens proporciona oportunitats de desenvolupament per a nous sectors que a Andorra no hi són i que si no tinguéssim aquests convenis, doncs també se’ns tancarien les portes.

–Alguns euroescèptics temen pel sistema financer…

–Les regles financeres de transparència internacional s’estan produint en un marc separat d’aquest, que és el de l’OCDE. Els compromisos que ha assumit el Govern d’Andorra en els darrers quatre anys ens porten a un calendari d’intercanvi automàtic el 2018. Andorra sempre ha insistit que hi hagi una posició d’igualtat de situació, especialment amb els països que són centres financers importants. Crec que les llistes recents que s’han publicat demostren que aquest és un procés que va cap a aquesta direcció. No sobra comentar que països com San Marino o Liechtenstein ja han anunciat que estarien amb intercanvi automàtic el 2017. Països com els territoris que depenen de la corona britànica, també en la mateixa data. Suïssa. Singapur, Macao, Emirats Àrabs, Bermuda, Bahamas estan al 2018, en la mateixa llista que Andorra. És fàcil entendre que aquesta problemàtica de l’intercanvi automàtic no té res a veure amb l’acord d’associació o que s’estigui negociant un conveni. Això passa igual i passa en paral·lel.

–Però hi ha riscos?

–Una altra cosa és que resulta útil que quan es produeixen aquests moviment en un tema es pugui utilitzar els avenços per resoldre altres aspectes que et comporten avantatges, i que aquest camí de major intercanvi de dades fiscals el 20180 ens permeti negociar un CDI amb Espanya amb unes condicions bones, o afrontar l’acord d’associació sense tenir un aspecte que podria ser valorat negativament pels interlocutors. S’han de separar les coses. Els riscos per al sistema financer no es produeixen perquè s’està en una dinàmica de negociació de l’acord d’associació o en un CDI. El calendari internacional o de l’OCDE ja et porta igualment.

–L’endemà mateix que Rajoy va marxar d’Andorra van ploure crítiques. Hi ha hagut poca transparència?

–És un bon exemple del que he dit. És clar que l’OCDE avança cap un intercanvi automàtic. Andorra ha sigut partícip d’aquesta evolució de forma alineada amb una sèrie de països i quedem en una situació equilibrada. El conveni amb Espanya fa referència que quan Andorra assumeixi el estàndard a nivell global, serà d’aplicació amb Espanya. Andorra ja ha dit que estarà en la fase del 2018, per tant el conveni no introdueix cap funcionament més ampli o més ràpid que el compromís que ja hem adoptat.

Per a més informació consulti l’edició en paper.