- Foto: ENRIC CASADEVALL
Va començar a treballar a Morabanc fa 30 anys, acabant sent el seu director general adjunt. També el va temptar la política i durant quatre anys va ser conseller general en una etapa històrica per a Andorra i en un moment crucial com va ser el procés constituent. uatre anys més de la seva vida el va dedicar a ser ministre d’Economia (compartint, Presidència, Portaveu i Salut). A banda dels dos anys com a president del Consell d’Administració de la CASS, va ser durant dos legislatures consol major de Canillo. Des de fa tres anys és el president del Consell Superior de la Justícia.
–Quina és la seva afició preferida?
– La fotografia, de tot tipus (en tinc unes 20.000). La música (toco alguns instruments), i la pastisseria, m’agrada fer-ne pels familiars i amics.
–Què li agrada més d’Andorra?
– Pràcticament tot, inclús els seus defectes.
–I el què menys?
– El creixement urbanístic desmesurat dels anys 1999-2003. Es va construir en 4 anys el que s’hauria d’haver construït en almenys 15 anys.
–Quin és el seu racó preferit del país?
– Sense cap mena de dubte la Vall d’Incles. La veritat, però, és que Andorra té uns paisatges (llacs, rius i muntanyes) que moltes vegades no valorem prou.
–Acostuma a reciclar?
– Si, a casa ja tenim a la cuina 5 contenidors per separar les deixalles.
–Algun cop ha pensat en marxar a treballar a l’estranger?
– Afortunadament he tingut la sort de viure en una època en que Andorra donava treball a tothom, i a més importava mà d’obra dels països veïns, sobre tot d’Espanya. Malauradament, avui que el joves andorrans tenen més formació que la que jo tenia a la seva edat, tenen moltes dificultats per entrar en el món laboral. Espero que aquesta situació no duri massa.
–Li satisfà el model sanitari?
– Globalment sí, sempre pot ser millor, però Andorra no pot disposar d’un sistema sanitari complert, i la formula actual dels convenis amb França i Espanya, si disposem d’un model d’evacuació ràpid, crec que es un complement que reforça el nostre model.
–Comprar a Andorra és barat?
– Bé, caldria saber de quins productes parlem. De manera general diria que si, en canvi els productes d’alimentació en molts casos són més cars que en els països veïns.
–L’ interessa la política?
– Vaig començar a fer política per les eleccions al Consell Constituent de l’Any 1992, i vaig deixar la militància, i per tant de fer-ne, l’octubre del 2011 en ser nomenat President del Consell Superior de la Justícia.
Con ja he dit en alguna altra ocasió, estic molt agraït a la gent de la parròquia de Canillo que sempre m’ha donat el seu suport. De tots els càrrecs que he tingut l’honor de desenvolupar el que més m’ha omplert és, sense cap dubte, el de Consol.
–Se sent inquiet sense el mòbil?
– M’agradaria dir que no, però avui es pràcticament impossible treballar sense aquest petit aparell que ha esdevingut imprescindible. La veritat és que els dies de festa el tinc força abandonat.
–Quin és el programa de TV que més li agrada?
– M’agraden els programes d’investigació i/o temàtics, tipus 30 minuts, Capital, Thalassa, Usuhuaia, etc. Com a esbarjo em distreuen força els programes de cuina (sobre tot si són de pastisseria)
–Té por a la mort?
– Crec que com tothom. Estic bé en aquest món. Normalment el que fa més por és el patir.
– Creu que desprès hi ha alguna cosa més?
– La veritat és que no ho sé, encara que m’agrada creureu.
– Practica esport, qui?
– La veritat es que no practico cap esport, encara que procuro caminar cada dia, almenys uns 4 quilòmetres.
–Intenta estalviar?
– Sempre ho he fet, bastant més ara que de jove. El nostre model de Seguretat Social s’ha de complementar, almenys, amb algun tipus de mútua.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
