- Foto: Cooperand
VOLUNTÀRIA I PROFESSORA
Fa vint anys que va arribar a Andorra i, actualment desenvolupa grans tasques per la societat. A més d’impartir classes a l’Escola Andorrana i a la Universitat d’Andorra, presideix Cooperand, l’ONG que no només forma degudament els voluntaris que s’hi inscriuen sinó que a més desenvolupa una immensa labor en favor de nens bolivians que vivien una situació precària.
– Quina és la teva afició preferida?
Els nens i l’educació. Bolívia em va enamorar el 2004. Va ser la primera vegada i des d’aleshores hi torno cada any ja sigui com a voluntària, com a docent o per participar en projectes com el d’Educació Digital, amb què formem a nens i els introduïm en un mercat laboral amb majors possibilitats.
– Què li agrada d’Andorra?
La tranquil·litat i la seguretat.
– I el que menys?
És difícil respondre aquesta pregunta… Quan sóc fora la trobo a faltar.
– Quin és el seu racó preferit del país?
Casa meva. Quan tinc una estona de tranquil·litat i puc desconnectar, ho faig a casa.
– Recicla?
Ho intento. Estic conscienciada amb què és necessari, així que sempre que puc, ho faig.
– Està d’acord amb pagar l’IRPF?
Estic d’acord amb contribuir amb el poble. Ens en beneficiem tots: hi haurà temps en què arribarà menys turisme o quan el consum baixarà. Per seguir amb una vida com l’actual, hem de contribuir.
– Algun cop ha pensat en marxar a treballar a l’estranger?
M’he qüestionat sovint marxar a Bolívia, perquè la porto al cor. No obstant això, espero no deixar mai Andorra. No sé com contestar sense anar-me’n per les branques, però m’agradaria mantenir el petit racó que abans he esmentat. Però no, si Bolívia no fos el meu destí, no marxaria.
– Li satisfà el model sanitari?
Sí. Per sort, fins ara he gaudit de bona salut. Les poques ocasions en què he hagut d’acudir al servei, però, m’he sentit coberta.
– Compar a Andorra és barat?
Depèn. Comparat amb què? Quan torno de Bolívia tot em sembla caríssim. Si marxés al nord d’Europa, Andorra seria la glòria… És relatiu, depèn de amb què ho comparis i dels tipus de productes dels que parlis.
– Li interessa la política?
Com a ciutadana. És a dir, considero que com a ciutadans i com a contribuents tenim el dret de poder triar el nostre representant. Però més enllà, no m’interessa especialment.
– Se sent inquieta sense el mòbil?
Curiosament, quan sóc a Occident, sí. Porto totes les reunions, compromisos… registrats al telèfon. Per a mi és una eina que m’ajuda a organitzar-me. Quan sóc fora, m’oblido del mòbil; l’empro únicament per contactar amb familiars i gent de l’entorn, però no tinc la necessitat de tenir-lo a sobre com quan visc la meva vida quotidiana.
– Quin programa televisiu li agrada més?
Francament, la miro molt poc. Estic enganxada als informatius, tant als nacionals com els de fora. Però la poca estona que tinc prefereixo gaudir-la en tranquil·liat, xerrant amb el meu marit o llegint. Podria destacar el 30 minuts, perquè tracta temes molt interessants, però.
– Té por a la mort?
No em treu la son. Estem mal acostumats perquè normalment vivim fins els 80. Em va cridar molt l’atenció que a Bolívia la gent diu «buen día», en comptes de pluralitzar. No sabem què passarà demà i no m’inquieta.
– Creu que hi ha alguna cosa més, després?
Crec que cadascú recull el que sembra. El meu pare m’ho ha dit sempre, des de petita. No sé en quin moment; ara després… Només sé que la vida recompensa els teus actes.
– Practica esport? Quin?
Sí, sempre n’he practicat i m’agrada molt. M’encanta esquiar, anar a les Pardines… Amb els compromisos és més difícil, però no he deixat mai de practicar-lo, em fa sentir molt bé.
– Intenta estalviar?
La intenció hi és. No és fàcil i depenent del període, menys. Em descol·loquen les despeses d’Occident, però ho intento.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
