- Foto: MARÍA TERSA
– El ballarí neix o es fa?
Jo, personalment, crec que he nascut per ballar. És el que més m’omple i em fa feliç. No obstant, això no vol dir que una persona no pugui aprendre a ballar a qualsevol edat, no és un obstacle.
– El millor moment per ballar?
Sempre ho és. Ara, d’aquí mitja hora, dues… Sempre és el moment adequat per ballar.
– Un referent?
Michael Jackson. Ho tenia tot: intèrpret, ballarí, cantant… Polifacètic i polivalent.
– Com vas aprendre a ballar?
Quan jo tenia quatre anys, els meus pares em van apuntar a l’Esbart Sant Romà d’Encamp. Al meu pare li encantava una de les seves labors, la de mantenir la tradició i cultura mitjançant la dansa. Des d’aleshores no he aturat mai la meva activitat amb el grup però, a més, he fet gimnàstica rítmica i artística, ballet, hip hop… També vaig fer una estada a la Urban Dance Factory de Barcelona, una experiència inoblidable on vaig adquirir nous coneixements però, sobretot, em vaig adonar que em queda molt per aprendre…
– Amb quin estil de ball et sents més còmoda?
Suposo que es deu a que és el que sempre he ballat, però el folklòric contemporani és amb al que millor m’adapto, però el ball modern i els estils urbans són també modalitats amb les que em sento molt còmoda.
– Algun espectacle que recomanaries?
No puc quedar-me amb un espectacle només, així que suggeriré tres agrupacions: la Compañía Nacional de Danza, la Contemporánea i Akram Khan. Qualsevol de les seves interpretacions són recomanables. Sigui més o menys espectacular la trama, la posada en escena és sempre magnífica.
– Un llibre?
A molts els costarà creure-ho, però… Los Pilares de la Tierra, de Ken Follet.
– Una pel·lícula?
Qualsevol de les sagues basades en els llibres de J.R.R. Tolkien. El Señor de los Anillos o El Hobbit són pel·lícules que m’encanten, però no puc deixar d’esmentar La vida és bella… És preciosa.
– Una obra de teatre?
Un any de la nostra vida. Una producció andorrana que explica el transcurs de l’any 1943 i que reflexa molt acertadament un trosset de la nostra història.
– Si no haguessis nascut a l’època contemporània, a quin segle hauries volgut viure?
A l’Edat Medieval. No només perquè em fico molt en el paper a l’hora de fer balls medievals; els vestits, els passejos per aquells jardins idíl·lics i el festeig entre les parelles…
– Quan vas decidir dedicar-te a la dansa?
En realitat no m’hi dedico exclusivament, tant de bo. Però el meu somni sí que seria dedicar la meva vida al ball i poder-ne viure. Però clar…
– Quina seria la teva gran fita?
Formar part d’alguna companyia professional de dansa contemporània. Com he dit abans… Somnio amb dedicar-m’hi exclusivament. I la culminació seria acabar a la companyia de dansa Netherlands.
– El moment més emocionant de la teva carrera?
Quan em van oferir fer el meu primer solo de contemporani. El moment d’interpretar-lo davant del públic… No va sortir perfecte, vaig cometre moltes errades i no en vaig sortir del tot satisfeta. Però que depositessin la seva confiança en mi va ser molt emocionant.
– Quin consell donaries a un jove ballarí? (Més jove que tu…)?
Si el seu somni és ballar, que el persegueixi fins el final, costi el que costi i sense que li importin les veus alienes. Que no permeti que ningú es fiqui entre ell i la dansa i no escolti allò de que no té futur. Els somnis s’han de perseguir.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
