La integració de persones amb la síndrome de Down

Aquests dies corre per les xarxes socials la fotografia d’una treballadora d’una guarderia amb la síndrome de Down. L’excepcionalitat del cas perquè es trobi a Facebook és que fa bé la seva feina. No hauria de ser així, però malauradament encara hi ha prejudicis en la nostra societat i hi ha gent que considera que aquestes persones no estan capacitades per fer la majoria de feines. El cas d’aquesta noia és que al principi va ser rebutjada pels pares i per alguns treballadors, i amb el temps va poder demostrar no només la seva capacitat, si no que els nens estan encantats amb ella i que fa la seva feina de manera exemplar. Aquest cas no hauria de ser notícia perquè demostraria que s’ha aconseguit la normalitat i que les persones amb la síndrome de Down estan perfectament integrades i poden accedir a un lloc de treball amb relativa normalitat.
La realitat és ben diferent. S’allunya molt d’aquesta història i encara fa falta la implicació d’associacions i administracions per aconseguir la inclusió social i laboral. Empreses del país han mostrat el seu interès a contractar persones amb capacitats diferents. Després de la reorientació de la política d’accés de les persones amb capacitats diferents a càrrec del Servei d’Ocupació, l’Associació per la Síndrome de Down d’Andorra (ASDA) avança que compta amb mitja dotzena d’empreses que han mostrat el seu interès a contractar persones amb síndrome de Down. Es tracta d’una excel·lent notícia doncs el camí més ràpid per a la normalització és que aquestes persones ocupin llocs de treball i demostrin a la societat que estan capacitades per complir amb les seves responsabilitats. No és gens fàcil trencar les idees preconcebudes, per fer-ho sovint són més eficaços els fets que les paraules per aconseguir fer callar aquells que no volen veure.