La Fundació Crèdit Andorrà atorga cada any beques a diversos emprenedors del país perquè puguin cursar estudis de postgrau a l’estranger. Prop de 200 joves ja s’han beneficiat d’alguna d’aquestes beques. Oriol Giró n’és un d’ells, i ha aprofitat dita ajuda per fer dos màsters: un en l’àmbit de l’advocacia i un altre en el dret dels negocis.
Però Giró no s’ha quedat en la formació, ha recollit el màxim d’experiència durant els dos estudis i ha creat un negoci propi al Principat per assessorar i acompanyar les empreses tecnològiques digitals en l’àmbit legal. Un sector que, segons l’emprenedor, «s’està creant poc a poc al país». A més, Giró destaca que és més fàcil instaurar un negoci al Principat si s’és andorrà i es coneixen les especificitats legals del país. / Per ESTEFANIA GRACIA
–Ha estat becat per la Fundació Crèdit Andorrà, amb quin propòsit?
–Em van donar la beca per fer dos màsters: un sobre advocacia i un altre sobre el dret dels negocis. Quan em van donar la beca, Andorra estava en un context d’obertura econòmica, i al meu parer, era molt important aprofundir en coneixements mercantils internacionals, tant pel que fa a totes les connotacions que hi pot haver a l’hora que una empresa estrangera vulgui venir a Andorra com al procés d’internacionalització de les empreses del Principat que vulguin sortir a fora.
–Ha acabat els estudis i s’ha endinsat en un negoci propi.
–Sí. Després de fer els estudis vaig decidir iniciar una aventura emprenedora creant un despatx d’advocats que té seu a Barcelona i Andorra. El despatx està molt centrat en l’àmbit d’assessorament jurídic a empreses tecnològiques digitals. Tot i que no és l’únic target. Però és cert que estem força especialitzats en aquest àmbit. A més, formem part d’un fons d’inversió tecnològic, assessorem a acceleradores d’empreses del sector i inversors que es relacionen una mica amb aquest ecosistema.
–Instaurar un nou negoci ha estat difícil?
–És més fàcil si ets andorrà i coneixes les característiques pròpies del teu país que no pas si ets estranger i véns a implantar-te directament a Andorra, però sempre és un repte. Perquè al Principat l’ecosistema tecnològic s’està creant a poc a poc i no és una situació equiparable a la que s’està vivint per exemple a Barcelona o a París, entre altres llocs.
Per tant, Andorra té grans reptes en aquest sentit però també té unes característiques i uns avantatges increïbles. Tot això fa que empreses estrangeres vulguin apostar pel nostre país i viceversa, que des d’Andorra es puguin vehicular expansions internacionals a fora. Això és precisament el que estem fent, ajudar les empreses i particulars a instaurar-se al país o a sortir a l’estranger.
–Andorra és coneguda a l’estranger?
–Andorra no és suficientment coneguda a l’estranger. Hi ha llocs –sobretot en l’àmbit espanyol– on ha tingut una mala imatge crec que notòria, i en altres països i en alguns aspectes hi ha una mala imatge en general. D’altra banda, crec que tampoc es coneix suficientment els avantatges que té el país. Això és el nostre gran actiu i el que hem d’anar tots a promocionar de cara a l’estranger. Perquè quan se supera aquesta primera barrera de desconeixement i una empresa decideix establir-se a Andorra després gairebé totes s’hi volen quedar.
–Creu que serà possible sortir d’aquesta mala imatge?
–Crec que sí. És un aspecte transitori que bàsicament està lligat a un fet en concret que tots coneixem. Superar això al final és remar entre tots per anar a promocionar el que tenim de bo, que són moltes coses. Cal superar les situacions adverses entre tots perquè tenim la dimensió oportuna i amb les poques persones que som hauríem de saber cohesionar-nos molt més i entre tots intentar sortir d’aquesta imatge des del sector públic i privat.
–Quins reptes té l’advocacia?
–Quant als reptes de l’advocacia hi ha que s’ha de modernitzar, especialitzar i internacionalitzar. S’ha d’aprofundir també en idiomes estrangers i fer-la més global. Això és una tendència que existeix a nivell internacional i Andorra no en queda al marge, i el sector legal tampoc.
D’altra banda, crec que hi ha dos grans actius al país: persones ben formades i talents que poden portar endavant tot aquest procés sense necessitat a vegades d’incorporar perfils estrangers, perquè des del país hi ha actius suficients per superar els reptes actuals de l’advocacia.
