El desastre de la CASS

Darrerament els mitjans de comunicació han publicat un munt d’informacions referents a la Caixa Andorrana de la Seguretat Social i la seva sostenibilitat al llarg del temps. És evident que a tots ens preocupa molt saber què ens procurarà la jubilació i si les pensions que rebrem seran suficients per garantir uns estàndards de vida dignes.
En aquest sentit no són gens prometedores les informacions que es desprenen de l’enèsim informe encarregat, aquesta vegada a uns analistes francesos, ja que anuncien que, per fer sostenible el sistema, caldria prendre un seguit de mesures que reduirien dràsticament els drets cotitzats fins ara. Segons aquest darrer estudi, la viabilitat del sistema passa per perdre directament el 30% del que s’ha cotitzat, allargar l’edat de la jubilació fins als 72 anys i reduir a la meitat el rendiment dels punts futurs. Només així, segons l’estudi, el sistema no entraria en dèficit fins al 2053.
De fet, són ja incomptables els informes, contrainformes, estudis i propostes que auguren un futur magre a les nostres pensions. Sense entrar a valorar el seu contingut en profunditat, hom creuria que no calen gaires estudis d’experts per, emprant el sentit comú i l’aritmètica més simple, concloure que el sistema actual no és perdurable en el temps. La diagnosi és clara des de fa anys. Malauradament, però, sembla que és molt més senzill aparentar que el Govern de torn fa alguna cosa per redreçar la situació sol·licitant informes i estudis, que no pas prendre decisions i actuar. Això sí, per la via triada s’engruixeix la factura governamental amb consultories que paguem directament nosaltres.
Sort que la ciutadania ho té clar. La setmana passada es van publicar els resultats del baròmetre de satisfacció dels usuaris de la CASS i més de la meitat dels afiliats creuen que les actuals pensions de jubilació, viduïtat o orfenesa són massa baixes, i més del 40% manifesten insatisfacció amb les pensions d’invalidesa. A tot això, cal afegir-hi que el president del Consell d’Administració de la CASS està totalment en contra de qualsevol retallada de drets.
La CASS, doncs, una vegada més, de les moltes que ho ha fet durant aquests darrers anys, constata que la presa de decisions per part del Govern és del tot inajornable. I suggereix que, atès que, ni amb les dues darreres majories al Consell de Demòcrates per Andorra, la situació no s’ha resolt, la reforma del sistema s’abordi amb un acord polític a quinze anys, per mirar de defugir el debat partidista. És trist constatar que a les dues darreres conteses electorals Demòcrates per Andorra presentaven la reforma de la CASS com una de les prioritats de la legislatura i avui tot segueix igual. Quina excusa donaran a la població a la propera campanya electoral per mirar de justificar que mai no havien tingut cap intenció d’abordar aquesta reforma? Han tingut la majoria suficient per aportar solucions durant dues legislatures senceres. Si no ho han fet encara és per una simple falta de voluntat o per una incapacitat manifesta per fer-ho.
Conseller general liberal