Les inversions en obra pública són normalment les que susciten més debat entre la ciutadania, ja que en moltes ocasions es gasten milions i milions d’euros i no sempre es percep la importància, la utilitat o el servei que aquestes infraestructures tindran a mitjà o llarg termini. És lògic, doncs, que sovint se sentin crítiques sobre la idoneïtat de construir rotondes (segurament el cas més habitual per la seva profusió a la xarxa viària durant els darrers anys), eixamplar carreteres o construir grans edificis i túnels. No és menys cert, però, que qualsevol d’aquestes infraestructures, un cop realitzada, ens dona prestacions a tots des del primer moment i roman perpètuament al servei de la ciutadania. És a dir, són infraestructures necessàries per al desenvolupament del país i tard o d’hora s’haurien de construir.
Durant la darrera sessió de control del Consell General, vaig interpel·lar el ministre d’Ordenament Territorial respecte a la construcció d’un tram de voravia de la Carretera General 2, entre la rotonda d’accés al Túnel de les Dos Valires i la Bartra, que ha costat a les arques públiques uns 240.000 euros. L’obra tenia com a finalitat millorar la connexió, per a vianants i ciclistes, del voral i la voravia del marge dret de la carretera, però, com és clarament visible per tothom que hi circuli diàriament, hi ha un tram d’uns 30 metres de voravia inacabat, amb la qual cosa aquesta no serveix per a res, ja que, si es vol utilitzar, s’ha d’envair necessàriament la calçada per on circulen els cotxes a tota velocitat. És a dir, la vorera és del tot impracticable.
Casualment el ministre Jordi Torres va confirmar que tot just feia un parell de dies que havia signat el conveni amb la propietat per esmenar el nyap. Un nyap que es podria haver evitat completament si, abans d’iniciar l’obra (i les consegüents molèsties a tots els conductors durant setmanes), s’hagués previst un fet tan simple com parlar prèviament amb tots els propietaris dels terrenys afectats. El ministre va assegurar que aviat es reprendran les obres i, sortosament, aquest cop no suposaran cap sobrecost a la partida pressupostària prevista. Això sí, es tornarà a molestar els ciutadans per l’ocupació d’un dels carrils de la carretera.
En molts altres casos, però, aquesta manca més que evident de planificació estratègica de les obres públiques ha suposat desenes de milers d’euros públics malbaratats. Una total falta de previsió que comença a ser preocupant, ja que durant aquesta legislatura n’hem vist massa mostres. L’enllumenat de l’Estadi Nacional, per exemple, inaugurat tot just fa un parell d’anys, ha necessitat una nova inversió de gairebé mig milió d’euros addicionals de diner públic per poder complir amb els estàndards de la UEFA. L’estació d’autobusos, inaugurada recentment, té un munt de mancances (la coberta no impedeix que els passatgers es mullin quan plou, problemes d’humitats i pintura, manca d’estacionament…) i les intervencions que s’hi estan fent per corregir-ho tornen a engruixir la despesa pública. El trasllat de les oficines d’atenció al client d’Andorra Telecom a la zona de la rotonda d’Andorra la Vella suposa el pagament d’uns elevats lloguers cada mes, que s’haguessin estalviat si l’enderrocament s’hagués fet planificadament. Fa mesos que les suposades obres del Cloud estan aturades, i aquesta manca de previsió fa que l’Estat hagi d’incórrer en unes despeses de lloguer de locals comercials que ens haguéssim pogut estalviar. O el cas de les rotondes: tenim rotondes en aquest país que han sofert ja dues i fins i tot tres renovacions integrals en menys de deu anys. De nou, llencem els diners perquè no s’han previst les obres com calia.
La víctima de tanta negligència és el ciutadà normal i corrent, ja que és qui paga els impostos. La quantitat de diners malbaratats, si anem sumant, supera amb escreix els centenars de milers d’euros. Diners que, gestionats correctament, es podrien haver invertit en la millora dels serveis públics o que, directament, els contribuents ens haguéssim pogut estalviar.
