Aquest any, en mirar l’oferta de cursos de la Universitat d’Estiu de Lleida, vaig acabar per decidir-me per un curs d’escriptura: Passejades per a escriptors. Em va cridar l’atenció, perquè quan jo escric, normalment vaig a passejar pel riu Valira amb la meva llibreteta per anotar les idees que em venen al cap. I d’això va el curs. De parar-se una miqueta i observar. Un bon exercici per a tots i que fem molt poques vegades.
Normalment, anem tot el dia corrent i no veiem res del que ens envolta, perdent-nos les millors coses de la vida i danyant la nostra salut. Jo, en aquest moment de la meva vida, necessitava aquest curs. Necessitava parar-me una mica i tenir un temps per observar-me a mi mateixa i a tot el que m’envolta. A més, d’observar les sensacions que produeix en mi aquesta recreació minuciosa. Veure que em suggereix l’entorn.
Adonar-me que de vegades ni tan sols miro als ulls dels que em parlen, que no tinc temps d’asseure’m en un banc i sentir l’aigua del riu mentre miro les muntanyes, de gaudir d’un deliciós àpat atorgant el temps suficient per poder assaborir i gaudir cada aliment que el composa, olorar, contrastar sabors… En definitiva, de fer moltes coses que sé de segur que em fan feliç i em proporcionen molta tranquil·litat. Per això, m’ho estic recordant. Sense presses, sense res més a fer durant aquest temps; amb una dedicació i exclusivitat absolutes.
Així que aprofito per animar-vos a provar el anar més a poc a poc, el fer cada cosa al ritme que veritablement demanda i no voler abastar-ho tot en un mateix instant. Guanyarem en energia i bon humor. Per contra, si anem molt de pressa, ens trobarem més neguitosos, tensos. La nostra atenció es dissiparà davant de tanta pressió i farem les tasques mecànicament. I el pitjor de tot ens allunyarem de la resta de les persones que són les que ens aporten un aprenentatge diari. Perquè els humans aprenem observant-nos els uns als altres amb atenció.
Per això, és convenient realitzar activitats que ens ajudin a disminuir el nostre ritme de vida quotidià a més de induir-nos a l’observació tant del món que ens envolta com de nosaltres mateixos. Per tal d’aconseguir-ho, ens pot ajudar practicar esport, ioga o meditació o realitzar activitats creatives com les manualitats, dibuixar, cosir, teixir, etcètera. I aquest curs ha estat la meva opció per reprendre aquesta observació que s’havia vist afectada per circumstàncies que no vénen al cas. El que compta és recuperar els bons hàbits i no deixar-se arrossegar pel ritme que et vol marcar la societat i l’estrès del dia a dia.
