Durant la celebració del nostre del Comitè d’Inversions d’Andbank a Brasil, vam arribar a diverses conclusions sobre la situació actual del país i les possibles alternatives, que vull compartir aquí.
1. Sobre si Temer segueix o no: Temer cau del Govern (no tindria força suficient per contrarestar les acusacions). Això és política, i tot pot passar, no obstant això, aquest és el nostre escenari central.
2. Sobre el quan: serà un procés ràpid. A l’equip no contemplem un procés de ‘impeachment’. Sabem que l’STF el pot apartar per delicte criminal sense necessitat de ‘impeachment’. Creiem que Témer dimitirà abans.
3. Rodrigo Maiá nou president provisional: és l’actual president de la cambra baixa. D’esperit reformista, pro-mercat, pro-economia, i pro-disciplina fiscal. Ha facilitat molt les votacions de les reformes al congrés.
4. I després? Maiá disposa d’un període màxim de 92 dies per convocar eleccions indirectes (és a dir, la cambra baixa triarà al nou president)
5. Els noms que ara es barregen com a presidenciables:
a. Cardoso (expresident als anys 90, és del PSDB, bo per als mercats). Amb gran experiència i capacitat d’aglutinar suports al congrés. Alguna cosa molt bona per senyalitzar al mercat que els ajustos continuen, i amb ells l’estabilitat.
b. Henrique Meirelles: Actual ministre d’Economia. Ens agrada molt el seu ‘approach’ econòmic. L’equip opina que potser no tingui tanta «capacitat» política com Cardoso, però en veritat és un home molt experimentat i de grat del mercat.
c. Carmen Lucia: actual presidenta del Suprem Tribunal Federal. Especialista en dret d’empresa. Persona molt neutra (molt respectada) que garantiria la pau política. Està per veure si ella empenyeria les dues reformes (seguretat social i treball) que hi ha en marxa.
d. Nelson Jobim: exministre de Justícia amb Cardoso, i de defensa amb Lula i Dilma (però no és del PT, és del PMDB). President de la cort suprema. Neutre. També tenim els nostres dubtes sobre si empenyeria les reformes. Amb tot, creiem que els millors noms, i que donarien una renovada confiança als mercats serien els de Meirelles i Cardoso. Per descomptat poden aparèixer altres noms, però aquests són els que avui es barregen com a futuribles presidents.
6. El major risc? Que es decideixin eleccions directes i ens portin prop d’un any formar govern definitiu. No creiem que el procés de substitució es demori gaire en el temps mitjançant la convocatòria d’eleccions directes. Faria falta una reforma de la constitució i això ens situaria al 2018 (té poc sentit doncs ja hi ha convocades les properes eleccions a la presidència)
7. Mercats: l’agenda de reformes patirà un procés de retard i això, ‘a priori’, no és bo per als mercats (els inversors s’han anat escarxofant en aquestes reformes a l’hora d’incrementar la seva exposició a Brasil). El fet del retard en les reformes és ja consens, però el que ningú diu és si aquest retard serà molt llarg (alguna cosa que seria certament perillós). Després de conversar amb el nostre equip a Brasil, la visió és que el retard no serà molt perllongat. Hem parlat de tres a cinc mesos (potser algun més), per la qual cosa aquest no seria un tema problemàtic. Quan les autoritats senyalitzin que les negociacions per a les reformes, i el calendari de votacions segueixen endavant, es podria veure ràpidament recuperada la confiança en els actius del país.
8. Visió a curt termini: caigudes addicionals en els propers dies? Aquí tenim visions diverses. Membres de l’equip opinen que el mercat ha sobre-reaccionat clarament (com ho demostraria que una vegada reobert el mercat, aquest ha començat a recuperar). Uns altres pensen que sí podrien haver-hi caigudes addicionals en els propers dies. Penso que, si Témer anuncia ràpidament la seva dimissió, i s’engega ràpidament el mecanisme descrit, el mercat podria estabilitzar-se. Sense dimissió, veuríem la cosa malament.
9. Visió a llarg termini: la visió del grup és unànime en aquest sentit després de posar tots els temes damunt la taula. A 12 mesos vista tenim una visió positiva. Un aspecte favorable és que Temer ja acumulava moltes dificultats a mantenir una base aliada unida (ho demostra el fet que les votacions als seus projectes de llei cada vegada rebien menys respatller). Això era un problema de cara als processos determinants de les dues grans reformes que s’han d’aprovar en els propers 12 mesos. Unes reformes que ja venien sofrint un clar procés d’‘edulcoració’ (cessions) i que estava eliminant els propis beneficis de la reforma. Creiem que amb un nom nou, de major consens, i amb una visió clara de les necessitats del país, els suports seran més sòlids, i els mercats l’haurien de rebre positivament.
Evidentment, el grau d’incertesa és altíssim. Aquestes són, no obstant això, les respostes que avui els podem oferir.
Director de Brachfield & Morosólogos Asociados, Bcn
Menu
Menu
