Escaldes-Engordany
La preocupació per la manca de feina baixa del 30 al 7% en cinc anys
Augmenten les crítiques ciutadanes pels baixos salaris i les condicions laborals del Principat
El Centre de Recerca d’Estudis Sociològics (CRES) va presentar dijous passat els resultats del primer Observatori d’aquest any. Una de les conclusions és que la ciutadania ja no té tanta preocupació per la manca de feina al Principat. I és que a la pregunta Quins considera que són els aspectes que caldria millorar d’Andorra, el percentatge d’enquestats que ha donat com a resposta l’atur ha baixat del 30 al 7% en cinc anys (del 2013 al 2017).
Pel que fa el darrer sondeig, els que més han dit que cal solucionar la manca de feina són els aturats, seguits de les mestresses de casa, el personal administratiu i els treballadors no qualificats.
Segons especifica el CRES, Fins l’any 2007 «pràcticament no s’esmentaven les dificultats per trobar feina entre els aspectes a millorar d’Andorra», però a partir del 2009, la preocupació per aquesta qüestió va augmentar força, passant d’un 17% a gairebé un 40% l’any 2012. I fins el primer semestre del 2014, la proporció d’enquestats que considerava que calia millorar aquest aspecte es va mantenir al voltant d’un 30%. Des del 2014, aquest percentatge ha anat disminuint fins arribar a un 19% dels enquestats el primer semestre del 2015 i un 10% el 2016.
Els salaris / Un altre maldecap dels ciutadans són els baixos salaris. El percentatge de preguntats que marcaven aquest àmbit com un punt clau a millorar ha augmentat una mica en els darrers cincs anys, doncs s’ha passat d’un 1,6 a un 3,5%.
En relació a l’últim sondeig, els que diuen en major proporció que cal apujar els salaris són els ciutadans que tenen estudis primaris incomplets o que no tenen estudis i els treballadors no qualificats, seguits dels treballadors de la indústria i la construcció. Mentre que els que menys ho diuen són els que tenen estudis universitaris, els directius i els propietaris o comandaments intermedis.
El percentatge d’enquestats que considera que cal millorar els salaris era de gairebé el 8% l’any 2007 i va anar baixant fins a un 1-2% entre el 2012 i el 2014. I durant els darrers anys, ha tornat a augmentar.
Condicions laborals / Una altra preocupació que ha crescut des de l’any 2013 (passant del 2,7 al 3,3%) són les condicions laborals del Principat. Segons remarca el CRES en el darrer Observatori, del total d’enquestats, hi ha una major proporció de persones de nacionalitat francesa que treballen com a professionals, tècnics i similar (25%), «i entre els directius, propietaris i comandaments intermedis també hi ha més francesos (13%)». Mentre que els andorrans són els que treballen en major proporció com a personal administratiu (24%).
Entre els treballadors dels sectors del comerç, hoteleria i serveis personals destaquen els espanyols (27%), portuguesos (32,5%) i d’altres nacionalitats (37%). També destaca la proporció de portuguesos ocupats com a treballadors no qualificats (27,5%) i com a treballadors de la indústria i la construcció (16%).
Aquesta relació entre ocupació i nacionalitat «reflecteix la segmentació del mercat laboral andorrà, en el qual els andorrans i una part dels immigrants treballen en una proporció més gran en les ocupacions més qualificades i amb millor condicions (segment primari), mentre que els altres grups d’immigrants treballen en una proporció superior en feines menys qualificades (sector secundari)», remarca el CRES.
El centre també especifica que cal tenir en compte la relació entre ocupació i el nivell d’estudis requerit, «fet que explica que en determinades ocupacions sigui més freqüent la presència d’uns orígens o d’uns altres, en funció dels diferents nivells de formació».
Pel que fa el darrer sondeig, els que més han dit que cal solucionar la manca de feina són els aturats, seguits de les mestresses de casa, el personal administratiu i els treballadors no qualificats.
Segons especifica el CRES, Fins l’any 2007 «pràcticament no s’esmentaven les dificultats per trobar feina entre els aspectes a millorar d’Andorra», però a partir del 2009, la preocupació per aquesta qüestió va augmentar força, passant d’un 17% a gairebé un 40% l’any 2012. I fins el primer semestre del 2014, la proporció d’enquestats que considerava que calia millorar aquest aspecte es va mantenir al voltant d’un 30%. Des del 2014, aquest percentatge ha anat disminuint fins arribar a un 19% dels enquestats el primer semestre del 2015 i un 10% el 2016.
Els salaris / Un altre maldecap dels ciutadans són els baixos salaris. El percentatge de preguntats que marcaven aquest àmbit com un punt clau a millorar ha augmentat una mica en els darrers cincs anys, doncs s’ha passat d’un 1,6 a un 3,5%.
En relació a l’últim sondeig, els que diuen en major proporció que cal apujar els salaris són els ciutadans que tenen estudis primaris incomplets o que no tenen estudis i els treballadors no qualificats, seguits dels treballadors de la indústria i la construcció. Mentre que els que menys ho diuen són els que tenen estudis universitaris, els directius i els propietaris o comandaments intermedis.
El percentatge d’enquestats que considera que cal millorar els salaris era de gairebé el 8% l’any 2007 i va anar baixant fins a un 1-2% entre el 2012 i el 2014. I durant els darrers anys, ha tornat a augmentar.
Condicions laborals / Una altra preocupació que ha crescut des de l’any 2013 (passant del 2,7 al 3,3%) són les condicions laborals del Principat. Segons remarca el CRES en el darrer Observatori, del total d’enquestats, hi ha una major proporció de persones de nacionalitat francesa que treballen com a professionals, tècnics i similar (25%), «i entre els directius, propietaris i comandaments intermedis també hi ha més francesos (13%)». Mentre que els andorrans són els que treballen en major proporció com a personal administratiu (24%).
Entre els treballadors dels sectors del comerç, hoteleria i serveis personals destaquen els espanyols (27%), portuguesos (32,5%) i d’altres nacionalitats (37%). També destaca la proporció de portuguesos ocupats com a treballadors no qualificats (27,5%) i com a treballadors de la indústria i la construcció (16%).
Aquesta relació entre ocupació i nacionalitat «reflecteix la segmentació del mercat laboral andorrà, en el qual els andorrans i una part dels immigrants treballen en una proporció més gran en les ocupacions més qualificades i amb millor condicions (segment primari), mentre que els altres grups d’immigrants treballen en una proporció superior en feines menys qualificades (sector secundari)», remarca el CRES.
El centre també especifica que cal tenir en compte la relació entre ocupació i el nivell d’estudis requerit, «fet que explica que en determinades ocupacions sigui més freqüent la presència d’uns orígens o d’uns altres, en funció dels diferents nivells de formació».