ANDORRA LA VELLA
La banca només perd un 2% dels dipòsits tot i l’intercanvi fiscal
El sector ha tancat el 2016 amb un benefici net de 156 milions d’euros, un 7% menys que el 2015
Ni la crisi provocada per la resolució de BPA, ni el context internacional, ni la caiguda dels tipus d’interès ni l’entrada en vigor de l’intercanvi d’informació fiscal han enfonsat la banca. Durant l’any passat, el sector bancari només ha perdut un 2% dels dipòsits i encara ha guanyat diners, 156 milions d’euros de benefici net, tot i que suposa un 7% menys que en l’exercici anterior. El balanç que en fa l’Associació de Bancs d’Andorra (ABA) és «positiva» ja que, en general, els indicadors es mantenen estables, segons va exposar ahir la directora de l’ABA, Esther Puigcercós.
Els cinc grups bancaris (Andorra Banc Agrícol Reig, SA; Grup Crèdit Andorrà; Mora Banc Grup, SAU i Mora Banc SAU; BancSabadell d’Andorra, SA i Vall Banc, SAU) han tancat l’exercici 2016 amb un augment de 300 milions d’euros dels recursos gestionats respecte l’any 2015. El volum agregat total és de 45.514 milions d’euros, un 0,7% més respecte l’exercici anterior.
Aquest volum, però, inclou els recursos gestionats per Vall Banc, que es va incorporar a l’ABA l’11 de maig del 2016. Amb la desaparició de BPA, durant el 2015 l’ABA només va tenir quatre membres. Puigcercós va admetre que si no es comptabilitzen els recursos de Vall Banc, la xifra global es reduiria un 4%. «Aquesta xifra es troba alineada amb les previsions del sector, un cop superada la data d’entrada en vigor de l’intercanvi d’informació fiscal a Andorra», va assegurar la directora de l’entitat. «ÉS un escenari que preveiem, un 4% negatiu és assumible», va afegir.
Desglossant els recursos agregats, 34.598 milions d’euros corresponen a fora de balanç (accions, fons d’inversió, fons de pensions, etcètera), que han augmentat un 1,5%, i 10.916 milions d’euros corresponen a dipòsits de clients que, com dèiem, s’han reduït un 1,8%. Puigcercós va atribuir la reducció dels dipòsits a què «quan els tipus d’interès són baixos, es busca rendibilitat, per tant, els dipòsits es traslladen a compra d’accions o a inversions». També va admetre que l’entrada en vigor de l’intercanvi d’informació fiscal ha pogut provocar la fuga d’alguns dipòsits.
Que les finances es mouen també es nota en els crèdits. El sector bancari ha constituït 2.880 milions d’euros en operacions d’actiu durant el 2016, un 0,38% més que en l’exercici anterior. L’ABA ho justifica recordant que l’economia andorrana s’ha recuperat i ha tornat a crèixer. L’any passat va tancar amb 35.331 assalariats i un 74,4% d’ocupació.
SOLVÈNCIA PELS NÚVOLS / L’ABA ha tret pit amb tots els números de la banca i n’ha destacat, especialment, la ràtio de solvència. La llei andorrana estableix un coeficient mínim del 10%, i la banca té una solvència actual del 25,10% que «demostra la voluntat de les entitats de reforçar el seu capital». La xifra supera en més de 230 punts bàsics la ràtio del 2015, que era del 22,78%. Amb tot, a partir del setembre la ràtio caurà, tot i que mantenint-se en els marges europeus.
A finals d’estiu es començaran a aplicar els acords de Basilea III, el nou marc regulador de la banca motivat per la crisi del 2008 i que pretén garantir la liquiditat dels bancs i evitar grans riscos (actualment, el ràtio de la banca andorrana és del 61,41%, quan el mínim exigit per la llei és del 40%).
Basilea III forma part d’una sèrie d’iniciatives, promogudes pel Fòrum d’Estabilitat Financera (FSB) i el G20, per enfortir el sistema financer després de la crisi de les hipoteques subprime. Espanya ja les ha adoptat i a Andorra entraran en vigor al setembre, pel que caldrà modificar la llei de l’INAF. Puigcercós va puntualitzar que la caiguda de la ràtio de solvència serà temporal, mentre el sector s’adapta informàticament aper demostrar que garanteix les directives.
Finalment, quant a la rendibilitat de recursos propis, el 2016 s’ha tancat amb un ROE del 9,73%, molt per sobre de països com Alemanya (2,2%) o Espanya (7,1%), i per sobre del de la mitjana europea, del 5,4%. «L’evolució dels volums de la banca andorrana demostren la fortalesa i estabilitat del sector», va insistir la directora general de l’ABA.
Puigcercós va concloure que «Andorra es manté com una plaça valorada pels clients, tant per la qualitat dels serveis dels seus gestors com per l’experiència en la gestió de patrimonis. Els clients mantenen la seva confiança en les nostres entitats davant dels canvis normatius realitzats per Andorra els darrers exercicis en l’àmbit de la transparència».
D’altra banda, quant al fet que el sector bancari pugui tenir més del 25% d’una asseguradora, la directora de l’ABA va reiterar «la voluntat del sector» que no hi hagi aquesta limitació i que es pugui tenir «el cent per cent d’una companyia asseguradora de no vida».
Els cinc grups bancaris (Andorra Banc Agrícol Reig, SA; Grup Crèdit Andorrà; Mora Banc Grup, SAU i Mora Banc SAU; BancSabadell d’Andorra, SA i Vall Banc, SAU) han tancat l’exercici 2016 amb un augment de 300 milions d’euros dels recursos gestionats respecte l’any 2015. El volum agregat total és de 45.514 milions d’euros, un 0,7% més respecte l’exercici anterior.
Aquest volum, però, inclou els recursos gestionats per Vall Banc, que es va incorporar a l’ABA l’11 de maig del 2016. Amb la desaparició de BPA, durant el 2015 l’ABA només va tenir quatre membres. Puigcercós va admetre que si no es comptabilitzen els recursos de Vall Banc, la xifra global es reduiria un 4%. «Aquesta xifra es troba alineada amb les previsions del sector, un cop superada la data d’entrada en vigor de l’intercanvi d’informació fiscal a Andorra», va assegurar la directora de l’entitat. «ÉS un escenari que preveiem, un 4% negatiu és assumible», va afegir.
Desglossant els recursos agregats, 34.598 milions d’euros corresponen a fora de balanç (accions, fons d’inversió, fons de pensions, etcètera), que han augmentat un 1,5%, i 10.916 milions d’euros corresponen a dipòsits de clients que, com dèiem, s’han reduït un 1,8%. Puigcercós va atribuir la reducció dels dipòsits a què «quan els tipus d’interès són baixos, es busca rendibilitat, per tant, els dipòsits es traslladen a compra d’accions o a inversions». També va admetre que l’entrada en vigor de l’intercanvi d’informació fiscal ha pogut provocar la fuga d’alguns dipòsits.
Que les finances es mouen també es nota en els crèdits. El sector bancari ha constituït 2.880 milions d’euros en operacions d’actiu durant el 2016, un 0,38% més que en l’exercici anterior. L’ABA ho justifica recordant que l’economia andorrana s’ha recuperat i ha tornat a crèixer. L’any passat va tancar amb 35.331 assalariats i un 74,4% d’ocupació.
SOLVÈNCIA PELS NÚVOLS / L’ABA ha tret pit amb tots els números de la banca i n’ha destacat, especialment, la ràtio de solvència. La llei andorrana estableix un coeficient mínim del 10%, i la banca té una solvència actual del 25,10% que «demostra la voluntat de les entitats de reforçar el seu capital». La xifra supera en més de 230 punts bàsics la ràtio del 2015, que era del 22,78%. Amb tot, a partir del setembre la ràtio caurà, tot i que mantenint-se en els marges europeus.
A finals d’estiu es començaran a aplicar els acords de Basilea III, el nou marc regulador de la banca motivat per la crisi del 2008 i que pretén garantir la liquiditat dels bancs i evitar grans riscos (actualment, el ràtio de la banca andorrana és del 61,41%, quan el mínim exigit per la llei és del 40%).
Basilea III forma part d’una sèrie d’iniciatives, promogudes pel Fòrum d’Estabilitat Financera (FSB) i el G20, per enfortir el sistema financer després de la crisi de les hipoteques subprime. Espanya ja les ha adoptat i a Andorra entraran en vigor al setembre, pel que caldrà modificar la llei de l’INAF. Puigcercós va puntualitzar que la caiguda de la ràtio de solvència serà temporal, mentre el sector s’adapta informàticament aper demostrar que garanteix les directives.
Finalment, quant a la rendibilitat de recursos propis, el 2016 s’ha tancat amb un ROE del 9,73%, molt per sobre de països com Alemanya (2,2%) o Espanya (7,1%), i per sobre del de la mitjana europea, del 5,4%. «L’evolució dels volums de la banca andorrana demostren la fortalesa i estabilitat del sector», va insistir la directora general de l’ABA.
Puigcercós va concloure que «Andorra es manté com una plaça valorada pels clients, tant per la qualitat dels serveis dels seus gestors com per l’experiència en la gestió de patrimonis. Els clients mantenen la seva confiança en les nostres entitats davant dels canvis normatius realitzats per Andorra els darrers exercicis en l’àmbit de la transparència».
D’altra banda, quant al fet que el sector bancari pugui tenir més del 25% d’una asseguradora, la directora de l’ABA va reiterar «la voluntat del sector» que no hi hagi aquesta limitació i que es pugui tenir «el cent per cent d’una companyia asseguradora de no vida».