De moment guarden silenci. Més enllà del que es va dir dijous després de saber-se la detenció dels excònsols lauredians Montserrat Gil i Manel Torrentallé, i de l’interventor comunal, Josep Maria Altimir, ni l’equip de govern del Comú de Sant Julià de Lòria ni el president d’Unió Laurediana, Carles Verdaguer, han volgut afegir res de nou després del judici ràpid i la sentència contra els tres detinguts.
Tanmateix, avui hi ha convocada una roda de premsa perquè l’equip de govern expressi el seu posicionament. El conseller de Cultura, Josep Roig, que durant el mandat comunal del tàndem Gil-Torrentallé ja havia demanat a la Fiscalia que actués d’ofici davant de les irregularitats detectades pel Tribunal de Comptes, va insistir ahir en què «la justícia ha fet la seva feina» i li mereix «tot el respecte». Roig va admetre que davant dels fets «la institució s’ha vist afectada però nosaltres seguim treballant des de l’honestedat i la transparència».
El dia de les detencions, el cònsol major, Josep Miquel Vila, va assegurar que mantenia la confiança en l’interventor, Josep Maria Altimir, i tot i que no hi ha cap declaració formal al respecte, Altimir seria benvingut de nou al seu lloc de feina. La seva condemna ha estat d’inhabilitació o suspensió de tres mesos de sou i feina. El seu delicte ha estat, segons la sentència de la batlle Canòlic Mingorance, «d’omissió del deure de perseguir delictes».
Roig no va voler opinar sobre la pena imposada a Altimir, però va matisar que des que té un contacte més estret amb ell, és a dir, des que forma part de l’equip de govern (principis del 2016) «sempre hi ha hagut una molt bona línia de treball i les finances comunals van molt bé». De fet, Altimir era l’interventor del Govern (amb Albert Pintat) que va destapar l’ús fraudulent per part del cap de protocol d’aleshores, Antoni Zamora, de les targetes de crèdit oficials.
Per la seva part, el president d’UL, Carles Verdaguer, va afirmar que no hi havia hagut cap reunió del partit i que no havien vist la sentència i, per tant, es va remetre al comunicat emès dijous en què expressava «total respecte per les actuacions judicials que es puguin, en el seu cas, dur a terme». Verdaguer també demanava respectar «la presumpció d’innocència»; no obstant això, la sentència ja ha estat pronunciada, i no havien passat ni 72 hores des de la detenció fins a la celebració del judici ràpid (ordenança penal). La sentència, però, es va filtrar a alguns mitjans de comunicació abans que a les parts.
Les condemnes / La investigació de la Fiscalia va culminar dijous després d’un any i mig. Montserratl Gil, Manel Torrentallé i Josep Maria Altimir van ser detinguts i traslladats a les dependències policials, on van declarar i van passar dues nits.
Dissabte, tots tres van passar a disposició judicial on van ser jutjats via ordenança penal. Gil és l’única que va dormir al centre penitenciari ja que la pena imposada ha estat de dos anys de presó, quatre mesos dels quals en règim de semillibertat, és a dir, que haurà d’anar a dormir cada dia a la Comella i els caps de setmana i festius, ja que l’excònsol té l’autorització de sortir de la presó per anar a treballar. A més de l’ús fraudulent de la targeta, Gil va falsificar documentació per justificar les despeses. La condemna també inclou una multa de 10.000 euros, inhabilitació per sis anys i al pagament d’una quantitat per responsabilitat civil que està pendent de determinar.
Torrentallé, cònsol menor amb Gil, amb qui no va acabar bé –ni tampoc amb UL ja que es va donar de baixa del partit–, ha estat condemnat a un any de presó condicional i una multa de 10.000 euros. Després d’acceptar la sentència, l’excònsol va marxar cap a casa.
Gil i Torrentallé han estat investigats per les despeses sense justificar realitzades mitjançant la targeta de crèdit del Comú de Sant Julià de Lòria els anys 2013 i 2014, i que ascendien a uns 70.000 euros. Les irregularitats les va detectar el Tribunal de Comptes però, en tot moment, els cònsols van afirmar que totes les despeses es podien justificar. La investigació ha acabat revelant que no tots els pagaments efectuats amb diners públics s’havien pogut verificar.
