La detenció dels excònsols de Sant Julià Montserrat Gil i Manel Torrentallé van provocar consternació entre les files d’Unió Laurediana (UL), que van rebutjar fer cap declaració al respecte. Amb tot, el president d’UL, Carles Verdaguer, va emetre un comunicat en què demana «total respecte per les actuacions judicials que es puguin, en el seu cas, dur a terme». Verdaguer afegeix que «pel que sembla, aquestes detencions s’han produït en el transcurs d’una investigació dirigida per la fiscalia general, cal doncs esperar la màxima celeritat i eficàcia en aquestes diligències a fi i efecte de que la Justícia es pugui pronunciar amb total independència». El president d’UL també remarca que «com no pot ser d’altra manera, la importància i necessitat de respectar el dret a la presumpció d’innocència en totes les diligències prèvies i en eventuals procediments judicials».
 

Des de Demòcrates per Andorra (DA), partit amb què Gil i Torrentallé van presentar-se a les eleccions comunals, tampoc es va voler fer cap valoració al respecte. Només es va subratllar que és un tema judicialitzat  i que s’ha de deixar actuar la justícia. Un argument idèntic van fer servir des de Liberals d’Andorra (LdA), partit amb qui UL va concórrer a les últimes eleccions comunals. Ld’A s’afegeix al comunicat emès pel president d’UL. Unió Laurediana és un partit exclusivament parroquial, però permet als seus membres una afiliació nacional. 
 

En canvi, des del Partit Socialdemòcrata (PS) i des de Socialdemocràcia i Progrés (SDP) sí que es van pronunciar. De fet, els dos partits tenien representació al Comú de Sant Julià de Lòria, a l’oposició, quan governaven Gil i Torrentallé. Rossend Areny, ex-conseller del PS, va expressar la seva «confiança absoluta en la justícia» i va recordar que des de l’oposició ja havien avisat que hi havia algunes coses que no quadraven.
 

El conseller general Pere López (PS) també va opinar «amb certa prudència, amb respecte per la privacitat i la presumpció d’innocència» de les persones detingudes, però també va remarcar que «el PS, des de l’oposició comunal, ja ho havia advertit». Amb tot, López va dir que sentia «satisfacció» en comprovar que «els mecanismes de l’Estat funcionen, ja que la Fiscalia ha actuat en defensa dels interessos de tothom». 
 

López va desitjar que aquest sigui «un cas aïllat», tot i que va rememorar que també hi ha una investigació oberta per presumptes irregularitats del SAAS detectades pel Tribunal de Comptes. 
 

Quant a SDP, el conseller general Víctor Naudi va subratllar que «en el seu dia ja havíem denunciat les irregularitats». De fet, el conseller Roig havia presentat diverses demandes d’informació que «ens responien o molt tard o de forma incomplerta». Quan el Tribunal de Comptes va obrir la caixa de Pandora, SDP ja va dir «que amb els indicis la Fiscalia havia d’actuar ofici», i així ho ha fet. Després de 18 mesos, la Fiscalia ha ordenat la detenció dels ex-cònsols.
 

EL PERIÒDIC va intentar contactar ahir infructuosament amb el conseller Josep Roig, actualment a la majoria del Comú de Sant Julià.

 

Precedents / La detenció de Gil i Torrentallé és la primera que es produeix a Andorra per un presumpte tema de corrupció política. No obstant això, hi ha un parell d’antecedents: fa uns 30 anys, el Parlament va aixecar la immunitat al conseller general Pere Marsenyac –que ja hi havia renunciat– per poder ser jutjat per la falsificació d’uns xecs, però, en aquest cas, es tractava d’un tema personal. 
 

L’altre cas sonat va ser, a finals dels anys 90, el del director de la CASS, Antoni Ubach, que va ser condemnat a nou anys de presó per apropiar-se indegudament de diversos milions del fons de vellesa de la parapública.