ESCALDES-ENGORDANY
El Constitucional pot fer trontollar la causa oberta contra els Pujol
La defensa al·lega que la transmissió de les dades dels seus comptes vulnera el secret bancari
La informació bancària de què disposa el jutge de l’Audiència Nacional espanyola José de la Mata sobre els comptes de Jordi Pujol a Andorra podria no poder utilitzar-se en la causa oberta contra l’expresident de la Generalitat de Catalunya; aleshores, la causa perdria tot el sentit. El Tribunal Constitucional d’Andorra ha admès a tràmit el recurs de la família Pujol contra la comissió rogatòria concedida a la justícia espanyola per investigar la família Pujol Ferrusola, segons va informar ahir el diari Ara.ad.
L’última instància de la justícia andorrana ha acceptat estudiar el recurs d’empara presentat per la defensa dels Pujol «per presumpta vulneració de drets fonamentals». L’expresident i la seva família opinen que la investigació oberta des de l’Audiència Nacional forma part de l’anomenada Operació Catalunya –la guerra bruta d’Espanya contra Catalunya– i que no se’ls ha garantit un procés «equitatiu». L’advocat dels Pujol sosté que la causa prové de les revelacions de secret bancari obtingudes per la coacció de les autoritats espanyoles a Higini Cierco, un dels màxims accionistes de Banca Privada d’Andorra (BPA), on Pujol té la seva fortuna (personal?) després d’haver-la traspassat des d’un altre banc del país. A més, el lletrat recorda que a Andorra la revelació del secret bancari és delicte.
RAONAMENTS / L’argumentació de la defensa es basa en la declaració que Higini Cierco va fer a l’estiu a la Batllia, que va revelar que la policia espanyola havia sotmès a directius de BPA a «amenaces» i «pressions» perquè aportessin la informació bancària dels Pujol. Les dades es van publicar al diari El Mundo el juliol del 2014 i l’expresident Pujol va confessar que tenia diners dipositats a Andorra que mai havia declarat a l’Estat espanyol. Amb tot, Pujol va assegurar que els diners provenien d’una herència del seu pare, Florenci Pujol, i no de posar la mà a la caixa dels fons públics. L’Audiència Nacional va obrir, immediatament, una causa a Pujol.
L’advocat andorrà dels Pujol ha escrit en el recurs presentat al Tribunal Constitucional que «existeix una prova evident i incontestable que la comissió rogatòria troba el seu fonament en diversos delictes». A més, la defensa al·lega que l’Estat espanyol buscava la informació relativa a la família Pujol amb una «finalitat política» –l’Operació Catalunya–, el que qualifica com a «l’antítesi de l’estat de dret». El comissari espanyol José Manuel Villarejo va explicar davant de la justícia que va treballar amb l’excap d’afers interns Marcelino Martín Blas investigant polítics catalans per frenar el procés d’independència.
El diari Ara.ad continua narrant que, per a la defensa dels Pujol, el fonament jurídic «clau» és que la cooperació entre Andorra i Espanya ha vulnerat la legislació internacional. En el recurs s’afirma que la llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners obliga, per executar una comissió rogatòria en territori andorrà, que el delicte perseguit en l’Estat que demana la informació sigui també punible a Andorra. Precisament, aquesta condició no es compleix ja que al Principat no existeix el delicte fiscal. A més, a Andorra el blanqueig de capitals només és delicte si està relacionat amb la corrupció política, un fet del qual no se’n té evidència. Els Pujol mantenen que s’ha d’anul·lar la comissió rogatòria i aturar la transmissió de dades bancàries dels Pujol. Sense aquesta informació, la instrucció de l’Audiència Nacional cauria en sac buit.
El Constitucional s’ha de pronunciar en un termini màxim de dos mesos i decidir si els acords presos per les altres instàncies judicials andorranes estan avalades per llei o no.
L’última instància de la justícia andorrana ha acceptat estudiar el recurs d’empara presentat per la defensa dels Pujol «per presumpta vulneració de drets fonamentals». L’expresident i la seva família opinen que la investigació oberta des de l’Audiència Nacional forma part de l’anomenada Operació Catalunya –la guerra bruta d’Espanya contra Catalunya– i que no se’ls ha garantit un procés «equitatiu». L’advocat dels Pujol sosté que la causa prové de les revelacions de secret bancari obtingudes per la coacció de les autoritats espanyoles a Higini Cierco, un dels màxims accionistes de Banca Privada d’Andorra (BPA), on Pujol té la seva fortuna (personal?) després d’haver-la traspassat des d’un altre banc del país. A més, el lletrat recorda que a Andorra la revelació del secret bancari és delicte.
RAONAMENTS / L’argumentació de la defensa es basa en la declaració que Higini Cierco va fer a l’estiu a la Batllia, que va revelar que la policia espanyola havia sotmès a directius de BPA a «amenaces» i «pressions» perquè aportessin la informació bancària dels Pujol. Les dades es van publicar al diari El Mundo el juliol del 2014 i l’expresident Pujol va confessar que tenia diners dipositats a Andorra que mai havia declarat a l’Estat espanyol. Amb tot, Pujol va assegurar que els diners provenien d’una herència del seu pare, Florenci Pujol, i no de posar la mà a la caixa dels fons públics. L’Audiència Nacional va obrir, immediatament, una causa a Pujol.
L’advocat andorrà dels Pujol ha escrit en el recurs presentat al Tribunal Constitucional que «existeix una prova evident i incontestable que la comissió rogatòria troba el seu fonament en diversos delictes». A més, la defensa al·lega que l’Estat espanyol buscava la informació relativa a la família Pujol amb una «finalitat política» –l’Operació Catalunya–, el que qualifica com a «l’antítesi de l’estat de dret». El comissari espanyol José Manuel Villarejo va explicar davant de la justícia que va treballar amb l’excap d’afers interns Marcelino Martín Blas investigant polítics catalans per frenar el procés d’independència.
El diari Ara.ad continua narrant que, per a la defensa dels Pujol, el fonament jurídic «clau» és que la cooperació entre Andorra i Espanya ha vulnerat la legislació internacional. En el recurs s’afirma que la llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners obliga, per executar una comissió rogatòria en territori andorrà, que el delicte perseguit en l’Estat que demana la informació sigui també punible a Andorra. Precisament, aquesta condició no es compleix ja que al Principat no existeix el delicte fiscal. A més, a Andorra el blanqueig de capitals només és delicte si està relacionat amb la corrupció política, un fet del qual no se’n té evidència. Els Pujol mantenen que s’ha d’anul·lar la comissió rogatòria i aturar la transmissió de dades bancàries dels Pujol. Sense aquesta informació, la instrucció de l’Audiència Nacional cauria en sac buit.
El Constitucional s’ha de pronunciar en un termini màxim de dos mesos i decidir si els acords presos per les altres instàncies judicials andorranes estan avalades per llei o no.