La UE preveu una transició de cinc anys per a l’Acord Duaner
El Govern confia en allargar el període a 10 anys però és conscient que no hi ha excepcions permanents
De portes en fora tot són bones paraules, cordialitat i optimisme. En la intimitat la realitat s’imposa i els consellers demòcrates, els empresaris i els pagesos saben que l’Acord Duaner amb la Unió Europea està condemnat. Ningú ho reconeix públicament, com a molt es parla de línies vermelles i especificitats, però aquests vocables no formen part de l’argot de Brussel·les quan es tracta de negociació un acord d’associació.
Fonts de DA ho reconeixen malgrat que deixen oberta una escletxa per a l’esperança, o bé per a una habilitat negociadora que per ara no es veu plausible. La UE dóna un termini de cinc anys de vida a l’Acord Duaner un cop entri en vigor el d’associació. Set anys com a molt estirar si hi ha benevolència en la delegació europea, o 10 anys si Andorra ho aconsegueix. No hi ha precedents d’un termini més llarg i els portaveus de Brussel·les treballen amb aquest calendari. DA té un dilema. No pot tornar de Brussel·les amb aquest acord d’associació perquè el referèndum –que ha de ser vinculant– estarà perdut. Serà un fracàs per al Govern i una victòria per als liberals, que porten dient des de l’inici que no volen aquest acord d’associació.
I DA tampoc el vol. Però no hi ha marge per maniobrar a aquestes alçades. Des de l’oposició de centre-esquerra es té clar: «L’acord és necessari però des de l’Executiu no s’ha fet cap tipus de pedagogia per destacar els avantatges, només es parla del tabac i que Andorra sortirà perjudicada». No està molt equivocada l’oposició socialdemòcrata. Un petit exercici de treball de camp permet comprovar que el ciutadà no sap que s’hi guanyarà. Només s’ha insistit en els beneficis per als joves que estudiïn a Europa, un argument massa pobre per compensar el tracte preferencial que ara tenen els productes agrícoles.
opinions negatives / La visita que va fer la setmana passada el negociador de la Unió Europea per a l’acord d’associació amb Andorra, Thomas Mayr-Harting, no va ajudar a esvair les pors. «Els capítols 1 al 25 que fan referència als productes agrícoles i al tabac se’ls volen carregar», va afirmar convençut un empresari. A Brussel·les no li agraden les excepcions, i el tabac i l’alcohol com a productes estrelles tenen els dies comptats». «Quan s’aprovi l’acord d’associació, la transició serà curta, i un màxim de set anys per adaptar l’economia no és res», reconeix un altre empresari. Mentre, els pagesos callen, per prudència, però ja han anunciat que aquesta setmana faran declaracions per explicar la reunió que van tenir dilluns quan van estudiar de forma minuciosa la intervenció que va fer Mayr-Harting en la reunió amb els agents econòmics.
El negociador europeu va ser directe: «La lògica del mercat interior diu que no hi pot haver derogacions permanents, però sí reflexionar sobre possibilitats transitòries». En altres paraules, Andorra no pot quedar-se amb les llibertats limitades per sempre i les franquícies comercials i la situació especial del tabac fora del règim d’unió duanera passaran a la història.
El Govern es pot esforçar molt en fer arribar el missatge que França, Espanya o Portugal ajudaran Andorra en les negociacions. Són bones paraules de bon veïnatge, encara que, de moment, mai s’ha concretat en què es traduiran aquestes ajudes.
Els avantatges de l’actual règim duaner
L’acord duaner va ser signat el 1990 i va entrar en vigor un anys més tard. Quan Andorra importa tabac d’un país tercer, com els Estats Units, no ha d’aplicar els mateixos aranzels que aplica la UE, sinó que aplica una aranzels menors, fet que permet reduir costos d’importació. És un dels motius que ajuda a mantenir el diferencial de preu respecte del tabac que es ven en qualsevol estat de la Unió.
Brussel·les vol negociar les franquícies en règim de viatgers, és a dir, quin valor de compra feta a Andorra per part dels turistes està exempt de pagar IVA a les duanes d’Espanya i França. Amb Andorra, la UE permet actualment una franquícia de 900 euros per als productes industrials.
Fonts de DA ho reconeixen malgrat que deixen oberta una escletxa per a l’esperança, o bé per a una habilitat negociadora que per ara no es veu plausible. La UE dóna un termini de cinc anys de vida a l’Acord Duaner un cop entri en vigor el d’associació. Set anys com a molt estirar si hi ha benevolència en la delegació europea, o 10 anys si Andorra ho aconsegueix. No hi ha precedents d’un termini més llarg i els portaveus de Brussel·les treballen amb aquest calendari. DA té un dilema. No pot tornar de Brussel·les amb aquest acord d’associació perquè el referèndum –que ha de ser vinculant– estarà perdut. Serà un fracàs per al Govern i una victòria per als liberals, que porten dient des de l’inici que no volen aquest acord d’associació.
I DA tampoc el vol. Però no hi ha marge per maniobrar a aquestes alçades. Des de l’oposició de centre-esquerra es té clar: «L’acord és necessari però des de l’Executiu no s’ha fet cap tipus de pedagogia per destacar els avantatges, només es parla del tabac i que Andorra sortirà perjudicada». No està molt equivocada l’oposició socialdemòcrata. Un petit exercici de treball de camp permet comprovar que el ciutadà no sap que s’hi guanyarà. Només s’ha insistit en els beneficis per als joves que estudiïn a Europa, un argument massa pobre per compensar el tracte preferencial que ara tenen els productes agrícoles.
opinions negatives / La visita que va fer la setmana passada el negociador de la Unió Europea per a l’acord d’associació amb Andorra, Thomas Mayr-Harting, no va ajudar a esvair les pors. «Els capítols 1 al 25 que fan referència als productes agrícoles i al tabac se’ls volen carregar», va afirmar convençut un empresari. A Brussel·les no li agraden les excepcions, i el tabac i l’alcohol com a productes estrelles tenen els dies comptats». «Quan s’aprovi l’acord d’associació, la transició serà curta, i un màxim de set anys per adaptar l’economia no és res», reconeix un altre empresari. Mentre, els pagesos callen, per prudència, però ja han anunciat que aquesta setmana faran declaracions per explicar la reunió que van tenir dilluns quan van estudiar de forma minuciosa la intervenció que va fer Mayr-Harting en la reunió amb els agents econòmics.
El negociador europeu va ser directe: «La lògica del mercat interior diu que no hi pot haver derogacions permanents, però sí reflexionar sobre possibilitats transitòries». En altres paraules, Andorra no pot quedar-se amb les llibertats limitades per sempre i les franquícies comercials i la situació especial del tabac fora del règim d’unió duanera passaran a la història.
El Govern es pot esforçar molt en fer arribar el missatge que França, Espanya o Portugal ajudaran Andorra en les negociacions. Són bones paraules de bon veïnatge, encara que, de moment, mai s’ha concretat en què es traduiran aquestes ajudes.
Els avantatges de l’actual règim duaner
L’acord duaner va ser signat el 1990 i va entrar en vigor un anys més tard. Quan Andorra importa tabac d’un país tercer, com els Estats Units, no ha d’aplicar els mateixos aranzels que aplica la UE, sinó que aplica una aranzels menors, fet que permet reduir costos d’importació. És un dels motius que ajuda a mantenir el diferencial de preu respecte del tabac que es ven en qualsevol estat de la Unió.
Brussel·les vol negociar les franquícies en règim de viatgers, és a dir, quin valor de compra feta a Andorra per part dels turistes està exempt de pagar IVA a les duanes d’Espanya i França. Amb Andorra, la UE permet actualment una franquícia de 900 euros per als productes industrials.