Escaldes-Engordany
Llei de transparència: nou repte per als consellers generals
L’oposició considera que la llei qualificada en què treballa DA s’ha de replantejar en la seva totalitat
L’esborrany de la llei qualificada de transparència, incompatibilitats i conflictes d’interès en el sector públic hauria de replantejar-se, a parer dels partits de l’oposició, en la seva totalitat. Malgrat que el grup parlamentari demòcrata encara es troba treballant en l’esmentat text, les agrupacions a l’oposició ja han rebut el primer esbós per col·laborar d’una redacció que consideren que s’hauria de reprendre des de l’inici. Els motius són diversos: des d’una banda, s’apunta a una «restricció excessiva» que, de l’altra, s’arriba a catalogar de «perillosa». Amb tot, les formacions d’un i altre costat coincideixen en què es tracta d’un text gairebé «antidemocràtic». Paradoxal tenint en compte la seva finalitat –garantir la transparència– però que explica la necessitat de canvi suggerida des de l’oposició.
El conseller general representant de Socialdemocràcia i Progrés (SDP) Víctor Naudi, és especialment crític amb la norma. Tot deixant palès que es tracta d’un document que tot just s’acaba de començar a elaborar i emfasitzant que, per ara, únicament l’ha llegit sense entrar encara a l’anàlisi, el parlamentari del grup mixt ja anticipa «perill». De la lectura superficial de la llei, se n’extreu, segons va assenyalar, la voluntat de «trepitjar els drets fonamentals de les persones» malgrat haver d’erigir-se, precisament, per al seu garant. Mantenint la duresa contra el plantejament dels demòcrates, Naudi lamenta que es tracti d’una «porta d’entrada a una cacera de bruixes». Cal recordar que una de les mesures que es preveuria amb la llei, tal com va avançar l’edició de EL PERIÒDIC el passat dia 29 de setembre, passa per la possibilitat de condemnar un conseller general que reveli informacions a tres anys de presó i fins a cinc d’inhabilitació.
Amb tot, el portaveu progressista al parlament fe referència, en parlar de la «necessitat de millora» que evidencia l’actual redacció, a «l’acotació de molts conceptes així com la definició de molts altres paràmetres» que encara es té l’obligació de fer i que des d’SDP mateix es proposaran a l’equip demòcrata.
El grup parlamentari liberal manté una línia semblant a la manifestada pel seu opositor. A través de la parlamentària Judith Pallarès, la formació ha volgut evidenciar els «molts canvis» que caldrà fer en la norma. Ressaltant que fins ara no s’ha entrat en profunditat a treballar el text i que cal encara fer-ne un anàlisi assessorat, la parlamentària de Liberals d’Andorra (Ld’A) indica que cal «aclarir molts dubtes» que desemboquen del contingut de la llei qualificada. D’aquesta manera, apunta a aspectes com la necessitat de definir «què és informació secreta i què no», així com, per exemple «qui pot o no tenir-hi accés».
Ambdós grups a l’oposició apunten que caldrà encara esmerçar molts esforços en una norma que, per ara, «segueix la línia restrictiva que caracteritza els demòcrates», assenyala Pallarés.
Incompatibilitats/ Aquest esborrany de llei també parla d’incompatibilitats, però per ara no inclou res que atenyi a l’escàndol desembocat del cas Mateu. Sobre aquest aspecte, Pallarès va descartar haver de prohibir a un conseller general deixar de banda la seva activitat en el sector privat, en considerar que un càrrec així hauria de tenir clares les seves limitacions. Contràriament, va assenyalar que el què cal és fer que la «ciutadania recobri la confiança en els càrrecs polítics».
Pallarès descarta fer extensiva a tots els consellers la prohibició de treballar al privat
La consellera general liberal Judith Pallarès descarta la necessitat de fer extensiva la prohibició de combinar certes càrregues de responsabilitat públiques al sector privat. Pallarés és del parer que, en assumir el paper de conseller a ple temps, la persona mateixa hauria de ser capaç d’adonar-se que aquesta responsabilitat no permet assumir-ne cap altra, com el mateix nom indica. El plantejament es fa arrel de les informacions aparescudes la darrera setmana al voltant de la figura de Meritxell Mateu, les feines que va desenvolupar per a Banca Privada d’Andorra sent consellera a temps complert i el fet que la norma en què treballen els mateixos demòcrates hagi de regular les incompatibilitats. Per ara, l’esborrany no contempla prohibir als consellers generals desenvolupar tasques en el si del sector privat –sempre, és clar, que no posin en dubte el seu rol com a autoritat–, malgrat que aquestes limitacions sí existeixen entre llocs públics. Amb tot, Pallarès considera que s’estan confonent conceptes en parlar de la llei i el reglament del Consell, vist que es tracta de normatives diferents.
El conseller general representant de Socialdemocràcia i Progrés (SDP) Víctor Naudi, és especialment crític amb la norma. Tot deixant palès que es tracta d’un document que tot just s’acaba de començar a elaborar i emfasitzant que, per ara, únicament l’ha llegit sense entrar encara a l’anàlisi, el parlamentari del grup mixt ja anticipa «perill». De la lectura superficial de la llei, se n’extreu, segons va assenyalar, la voluntat de «trepitjar els drets fonamentals de les persones» malgrat haver d’erigir-se, precisament, per al seu garant. Mantenint la duresa contra el plantejament dels demòcrates, Naudi lamenta que es tracti d’una «porta d’entrada a una cacera de bruixes». Cal recordar que una de les mesures que es preveuria amb la llei, tal com va avançar l’edició de EL PERIÒDIC el passat dia 29 de setembre, passa per la possibilitat de condemnar un conseller general que reveli informacions a tres anys de presó i fins a cinc d’inhabilitació.
Amb tot, el portaveu progressista al parlament fe referència, en parlar de la «necessitat de millora» que evidencia l’actual redacció, a «l’acotació de molts conceptes així com la definició de molts altres paràmetres» que encara es té l’obligació de fer i que des d’SDP mateix es proposaran a l’equip demòcrata.
El grup parlamentari liberal manté una línia semblant a la manifestada pel seu opositor. A través de la parlamentària Judith Pallarès, la formació ha volgut evidenciar els «molts canvis» que caldrà fer en la norma. Ressaltant que fins ara no s’ha entrat en profunditat a treballar el text i que cal encara fer-ne un anàlisi assessorat, la parlamentària de Liberals d’Andorra (Ld’A) indica que cal «aclarir molts dubtes» que desemboquen del contingut de la llei qualificada. D’aquesta manera, apunta a aspectes com la necessitat de definir «què és informació secreta i què no», així com, per exemple «qui pot o no tenir-hi accés».
Ambdós grups a l’oposició apunten que caldrà encara esmerçar molts esforços en una norma que, per ara, «segueix la línia restrictiva que caracteritza els demòcrates», assenyala Pallarés.
Incompatibilitats/ Aquest esborrany de llei també parla d’incompatibilitats, però per ara no inclou res que atenyi a l’escàndol desembocat del cas Mateu. Sobre aquest aspecte, Pallarès va descartar haver de prohibir a un conseller general deixar de banda la seva activitat en el sector privat, en considerar que un càrrec així hauria de tenir clares les seves limitacions. Contràriament, va assenyalar que el què cal és fer que la «ciutadania recobri la confiança en els càrrecs polítics».
Pallarès descarta fer extensiva a tots els consellers la prohibició de treballar al privat
La consellera general liberal Judith Pallarès descarta la necessitat de fer extensiva la prohibició de combinar certes càrregues de responsabilitat públiques al sector privat. Pallarés és del parer que, en assumir el paper de conseller a ple temps, la persona mateixa hauria de ser capaç d’adonar-se que aquesta responsabilitat no permet assumir-ne cap altra, com el mateix nom indica. El plantejament es fa arrel de les informacions aparescudes la darrera setmana al voltant de la figura de Meritxell Mateu, les feines que va desenvolupar per a Banca Privada d’Andorra sent consellera a temps complert i el fet que la norma en què treballen els mateixos demòcrates hagi de regular les incompatibilitats. Per ara, l’esborrany no contempla prohibir als consellers generals desenvolupar tasques en el si del sector privat –sempre, és clar, que no posin en dubte el seu rol com a autoritat–, malgrat que aquestes limitacions sí existeixen entre llocs públics. Amb tot, Pallarès considera que s’estan confonent conceptes en parlar de la llei i el reglament del Consell, vist que es tracta de normatives diferents.