Amb 975,87 euros mensuals, Andorra és el vuitè país europeu que compta amb el salari mínim interprofessional (SMI) més alt. L’estadística basada en dades d’Statista.com del passat mes de juliol, calcula el promig rebut en 12 pagues i no té en compte el nivell de vida dels diferents països, però sí evidencia importants desigualtats entre els països comparats. Prova d’això és que al gener de 2016, els salaris mínims als Estats membres de la Unió Europea (UE) van oscil·lar entre els 215 euros i els 1.923 euros mensuals.
 

A començament del 2016, 22 dels 28 Estats membres de la UE tenien un salari mínim nacional. També tenien un salari mínim nacional els països candidats a entrar a formar part de la UE com Albània, Macedònia, Montenegro, Sèrbia i Turquia. En canvi, no tenien un salari mínim fixat Dinamarca, Itàlia, Xipre, Àustria, Finlàndia i Suècia. 
 

Al Regne Unit, la retribució mínima per hora varia segons l’edat. En el cas de Suïssa, el 76% de la ciutadania va dir «no» a la implantació de l’SMI en un referèndum celebrat el 2014. Si s’hagués aprovat, avui seria el més alt de tot Europa: 4.050 euros al mes.
 

El gràfic de dalt de la pàgina conté els salaris mínims mensuals dels diferents Estats europeus. Els països s’agrupen en tres categories, segons el nivell de salari mínim. El primer grup comprèn els països amb salaris mínims inferiors a 500 euros mensuals: hi ha quatre dels països candidats a entrar a la UE (Albània, Montenegro, Macedònia i Sèrbia), i deu Estats que sí són membres de la UE (Bulgària, Romania, Lituània, Hongria , República Txeca, Eslovàquia, Estònia, Croàcia i Polònia).
 

El segon grup consta de cinc Estats membres de la UE (Portugal, Grècia, Malta, Espanya i Eslovènia), Andorra i Turquia, amb un nivell intermedi de salaris mínims que oscil·la entre els 500 i menys de 1.000 euros al mes. Cal tenir en compte que en els cinc Estats membres, el salari mínim va ser en la pràctica inferior a 800 euros mensuals. Andorra també forma part d’aquest segon grup perquè el salari mínim interprofessional és de 975,87 euros. 

 

Andorra, país frontissa / El tercer i últim grup consta de set Estats membres de la UE (França, Alemanya, Bèlgica, els Països Baixos, el Regne Unit, Irlanda i Luxemburg), en els quals el salari mínim nacional va ser de 1.000 euros o més mensuals.
 

Tot i que Andorra se situa al segon grup, al de salaris entre 500 i mil euros, de fet, és un país fronterer entre el segon i el tercer grup. La distància de l’import del sou mínim amb el grup del sud d’Europa és aproximadament d’un 25% més que es cobra al Principat. 
 

En canvi, quan comparem el país amb el grup 3, integrat per països del centre i nord del continent, la diferència amb el Principat és, com a mínim, d’un 50%, el que ens situa en una bona posició respecte a Espanya i Portugal, però molt malament si tenim com a referència França.
 

D’altra banda, no tots els països europeus s’inclouen a les estadístiques sobre els salaris mínims. L’1 de gener de 2016, Àustria, Xipre, Dinamarca, Finlàndia, Itàlia i Suècia no tenien establert un salari mínim nacional, com els països de l’Associació Europea de Lliure Comerç (AELC): Islàndia, Noruega i Suïssa. 

ècia el salari mínim s’estableix mitjançant convenis col·lectius per a diversos sectors específics, i el mateix succeeix a Islàndia, Noruega i Suïssa.
 

Alguns Estats membres fundadors de la UE porten molt de temps garantint el salari mínim nacional als treballadors pitjor pagats de la població activa. En canvi, d’altres, com Alemanya, Irlanda, el Regne Unit i molts dels que es van adherir a la UE el 2004 o més tard han adoptat una legislació relativa al salari mínim fa poc temps, i sis Estats membres de la UE no disposaven de cap salari mínim nacional a 1 de gener del 2016.

 

Evolució moderada / En els últims anys s’ha observat una pauta d’augment salarial relativament baixa (moderació salarial) en la majoria dels països europeus, i molts grups que representen els treballadors han denunciat una reducció del poder adquisitiu i del nivell de vida en general. Alguns polítics, representants dels treballadors, grups de pressió i comentaristes promouen la idea d’un «salari mínim europeu», o que tots els Estats membres de la UE tinguin un salari mínim nacional establert.
 

El salari mínim nacional a Europa no canvia necessàriament tots els anys, i el seu ajustament no sempre té com a resultat un augment de l’import obligatori a pagar. Per exemple, a Grècia, el salari mínim va disminuir el 2012 arran de les mesures d’austeritat aplicades pel govern. Aquest mateix any es va suspendre el conveni col·lectiu nacional i, actualment, el salari mínim nacional es fixa per decisió governamental.