ESCALDES-ENGORDANY
BPA torna a marcar el curs polític
La presumpta mà negra espanyola darrere la nota del FinCEN marcarà el nou curs polític
Després d’un estiu en què l’habitual calma política ha estat alterada per les novetats en el ‘cas BPA’, des d’avui es tornen a moure els ciments per la tornada a l’activitat, tot i que segurament fins després de la Diada de Meritxell la maquinària no acabi d’engegar al ritme de creuer que s’espera que es mantingui durant els pròxims mesos. Sobre la taula, molts temes pendents: la negociació per associar-se amb Europa i els avenços en matèria fiscal internacional, però tot amb la pàtina persistent del ‘cas BPA’.
Després que el FinCEN (l’oficina antiblanqueig del departament del Tresor dels Estats Units) anunciés que Banca Privada d’Andorra ja no era una entitat estructurada blanquejadora de diners –perquè BPA va ser desmantellada i de les restes sanejades en va sorgir Vall Banc–, l’afer no es va quedar aquí. Els accionistes majoritaris s’han querellat contra el Govern, l’AREB i tots els que han intervingut en la desfeta del banc, però, alhora, l’Executiu s’ha sumat a la causa contra BPA. El dossier inicial està tancat però encara hi ha moltes causes obertes. A la trama s’hi ha sumat un escàndol que, de confirmar-se, agitarà l’activitat política dels pròxims mesos: Higini Cierco assegura que va rebre pressions d’altes instàncies espanyoles perquè revelés secrets bancaris i, ara, fins i tot, n’ha sortit el nom del president espanyol, Mariano Rajoy. El Govern es manifesta tranquil, però l’ombra de BPA és allargada.
L’oposició rabia per la contundència de les afirmacions de Cierco, que ha revelat recentment que va confessar les pressions d’Espanya al Govern després que el FinCEN emetés la seva demolidora nota el març de l’any passat.
Paral·lelament, un dels temes més calents és la negociació amb Europa, amb la qual Andorra vol associar-se, però mantenint les seves peculiaritats, i el conglomerat de països no hi està tan disposat, i més ara que Anglaterra s’ha caigut de la unió dels 27. Precisament, el titular d’Afers Exteriors, Gilbert Saboya, ha estat un dels polítics que més ha donat la cara aquest estiu, i sona de rerefons com a possible candidat a substituir Martí.
I a les postres, lleis i més lleis.
Sis punts calents per resoldre
1 La judicialització del ‘cas BPA’ i les presumptes amenaces d’Espanya
El ‘cas BPA’ no ha fet vacances durant l’estiu. L’advocat dels Cierco, Jaume Bartumeu, ha renunciat a la defensa dels accionistes majoritaris de BPA per «discrepàncies», i el que era advocat dels treballadors, Manuel Pujadas, ara ho és del Govern. Higini Cierco ha declarat davant de la batlle que havia estat amenaçat per als funcionaris espanyols perquè els revelés informació bancària del ‘cas Pujol’ i que el Govern ho sabia. De fet, Cierco compareixerà a l’anomenada comissió BPA. La batlle ha obert una separata del ‘cas BPA’ i ha tancat la instrucció del dossier inicial. L’exconseller delegat de BPA, J. P. Miquel, continua empresonat. Queden molts interrogants per respondre.
2 La negociació de l’acord amb la UE continua en el context del Brexit
Anglaterra ha votat que vol sortir de la Unió Europea (UE), mentre Andorra s’hi vol acostar, cada vegada més. Des del Govern s’ha assegurat que les negociacions continuen el seu curs, tot i que ha marcat unes línies vermelles que no vol traspassar. El gegant europeu, però, no hi està tan disposat. El Principat vol mantenir l’acord monetari i el duaner inalterable, i que es mantingui el sistema de quotes per a la immigració. Andorra no vol perdre les seves particularitats, però si es vol arrambar a Europa haurà de cedir. De moment, el país continua amb les reformes fiscals que li donen punts de cara a la imatge internacional, i les converses van pas a pas.
3 Les irregularitats del SAAS i la profunda reforma sanitària en camí
El cap de Govern, Antoni Martí, va anunciar que s’ha obert un expedient informatiu al SAAS per les greus irregularitats que el Tribunal de Comptes va detectar en els treballs de fiscalització dels comptes corresponents a l’exercici 2014. Martí va precisar que s’ha encarregat l’informe a un lletrat aliè i es va comprometre a trametre les conclusions als consellers generals, però les conclusions encara no s’han revelat. Paral·lelament, el Govern continua fent canvis en la directiva del SAAS i en els càrrecs del Ministeri de Salut–tot just ahir se’n van aprovar uns quants al Consell de Ministres– per continuar amb la reforma del sistema de salut, que és molt deficitari. Mentrestant, el Pacte d’Estat no progressa.
4 El secret bancari s’acaba: entra en vigor l’intercanvi d’informació fiscal
L’Executiu té entre cella i cella complir tots els estàndards internacionals en matèria de fiscalitat i prevenció de blanqueig, la millor basa per presentar-se davant la comunitat internacional. Una de les mesures més sonades és la fi del secret bancari, ja que a partir del 2017 entrarà en vigor l’intercanvi automàtic d’informació fiscal –ara és a demanda–. Això vol dir que el 2018, els bancs andorrans enviaran la informació de la clientela estrangera que té comptes al Principat als seus respectius països, i a la inversa, perquè Andorra rebrà la informació de la ciutadania que té comptes a l’estranger. Els moviments als bancs continuen, i el degoteig de comisos de diners que s’escapen per la frontera no cessen.
5 Nou repartiment de transferències i noves competències per als comuns
No fa soroll, però des de fa mig any, Consol Naudí és la secretària d’Estat de Relacions Institucionals –càrrec que abans ostentava la ministra Rosa Ferrer–, i s’encarrega de les negociacions amb els comuns entorn de les competències i transferències. De moment, no hi ha consens. Els comuns han de suggerir com volen repartir a la parròquia els diners que reben del Govern, i també quant reben segons superfície i densitat de població. Per exemple, Andorra la Vella defensa que es mereix un plus de capitalitat. La redefinició de les competències també és un tema pendent, ja que els comuns són l’administració més propera a la ciutadania però no val duplicar serveis.
6 Una llei d’igualtat per vetllar perquè tothom tingui els mateixos drets
Durant el pròxim curs polític no s’aprovarà, perquè el text encara està a les beceroles, però es treballa en un text per normativitzar que tothom tingui els mateixos drets, en independència del sexe, gènere, orientació sexual o origen; és a dir, eradicar la discriminació. Afers Socials ho ha de treballar, colze a colze, amb les associacions i col·lectius que coneixen de primera mà els atemptats contra la igualtat. La feina, però, ha d’avançar i progressar perquè el text comenci a prendre forma i es pugui debatre, esmenar i aprovar al més aviat possible. Andorra ha de fer cas dels avisos del Consell d’Europa en matèria d’acompliment dels drets humans.
Normatives per a bombers, policies i penitenciaris
En els pròxims mesos, el Consell General haurà de discutir i votar els projectes de llei dels cossos especials. El ministre de Justícia, Interior i Afers Socials, Xavier Espot, va presentar fa unes setmanes els textos següents, enllestits pel Govern: el Projecte de llei qualificada de modificació de la Llei 8/2004, del 27 de mig, qualificada del Cos de Policia; el Projecte de llei de modificació de la Llei 3/2007, del 22 de març, del Cos Penitenciari, i el Projecte de llei del Cos de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments (CPEIS). De fet, les lleis de la Policia i dels agents penitenciaris ja existeixen, però han estat reformades de dalt a baix. La novetat és la normativa dels Bombers, un text que havien reclamat a bastament i que, finalment, ha estat redactat, tot i que no ha convençut el cos.
Quan Espot va presentar el text del CPEIS, el president de l’Associació de Bombers d’Andorra (ABA), Joan Torra, va criticar «la inseguretat jurídica» perquè de la llei se’n desprèn que encara s’han de desplegar entre una vintena i una trentena de reglaments.
Una de les novetats que preveu la normativa és que els bombers tindran dret de vaga i manifestació. Amb tot, l’article 62 del text, que regula els drets de vaga i de manifestació dels agents, estableix que «a l’efecte de garantir la prestació dels serveis que tenen encomanats, que són essencials per a la comunitat i la interrupció dels quals pot afectar béns i drets constitucionalment protegits, com són els drets a la vida, la integritat física, la seguretat i el medi ambient, els membres del Cos de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments només poden exercir el dret de vaga en els termes que estableixi la normativa aplicable, tot respectant el manteniment dels serveis mínims i els efectius que es fixin a aquest efecte».
Quant a la proposta de modificació de la Llei del Cos de Policia, una de les principals novetats és que introdueix l’obligació que els agents segueixin una «formació específica i continuada per dur i emprar els mitjans de subjecció i coercitius» i, a més, «les obligacions de registre, informe i revisió mèdica posterior a l’ús de les armes de foc i dels mitjans de subjecció i coercitius». L’obligació ja estava reglamentada per als agents penitenciaris, però ara també ho serà per als policies, i, a més, serà reglamentat per llei en els dos casos.
D’altra banda, el Projecte de llei de modificació de la Llei del Cos Penitenciari introdueix la possibilitat que «el Cos Penitenciari pugui participar eventualment en el trasllat de les persones detingudes, internes al Centre Penitenciari i penades, i en l’execució de les penes i les mesures privatives de llibertat que dicten els òrgans jurisdiccionals, de forma exclusiva o concorrent amb el Cos de Policia, segons es determini reglamentàriament».
La resta de projectes de llei que s’aniran tractant els pròxims mesos al Parlament són els següents: la modificació de la Llei 10/2013, del 23 de maig, de l’Institut Nacional Andorrà de Finances; la modificació de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi Penal; la d’intercanvi automàtic d’informació en matèria fiscal; la modificació de la Llei 4/2016, del 10 de març, de foment del vehicle elèctric; la llei general de l’allotjament turístic; l’enèsima modificació de la llei d’urbanisme, i la llei de col·laboració entre l’Administració general i els comuns, i entre els comuns. Vénen mesos de feina.
Després que el FinCEN (l’oficina antiblanqueig del departament del Tresor dels Estats Units) anunciés que Banca Privada d’Andorra ja no era una entitat estructurada blanquejadora de diners –perquè BPA va ser desmantellada i de les restes sanejades en va sorgir Vall Banc–, l’afer no es va quedar aquí. Els accionistes majoritaris s’han querellat contra el Govern, l’AREB i tots els que han intervingut en la desfeta del banc, però, alhora, l’Executiu s’ha sumat a la causa contra BPA. El dossier inicial està tancat però encara hi ha moltes causes obertes. A la trama s’hi ha sumat un escàndol que, de confirmar-se, agitarà l’activitat política dels pròxims mesos: Higini Cierco assegura que va rebre pressions d’altes instàncies espanyoles perquè revelés secrets bancaris i, ara, fins i tot, n’ha sortit el nom del president espanyol, Mariano Rajoy. El Govern es manifesta tranquil, però l’ombra de BPA és allargada.
L’oposició rabia per la contundència de les afirmacions de Cierco, que ha revelat recentment que va confessar les pressions d’Espanya al Govern després que el FinCEN emetés la seva demolidora nota el març de l’any passat.
Paral·lelament, un dels temes més calents és la negociació amb Europa, amb la qual Andorra vol associar-se, però mantenint les seves peculiaritats, i el conglomerat de països no hi està tan disposat, i més ara que Anglaterra s’ha caigut de la unió dels 27. Precisament, el titular d’Afers Exteriors, Gilbert Saboya, ha estat un dels polítics que més ha donat la cara aquest estiu, i sona de rerefons com a possible candidat a substituir Martí.
I a les postres, lleis i més lleis.
Sis punts calents per resoldre
1 La judicialització del ‘cas BPA’ i les presumptes amenaces d’Espanya
El ‘cas BPA’ no ha fet vacances durant l’estiu. L’advocat dels Cierco, Jaume Bartumeu, ha renunciat a la defensa dels accionistes majoritaris de BPA per «discrepàncies», i el que era advocat dels treballadors, Manuel Pujadas, ara ho és del Govern. Higini Cierco ha declarat davant de la batlle que havia estat amenaçat per als funcionaris espanyols perquè els revelés informació bancària del ‘cas Pujol’ i que el Govern ho sabia. De fet, Cierco compareixerà a l’anomenada comissió BPA. La batlle ha obert una separata del ‘cas BPA’ i ha tancat la instrucció del dossier inicial. L’exconseller delegat de BPA, J. P. Miquel, continua empresonat. Queden molts interrogants per respondre.
2 La negociació de l’acord amb la UE continua en el context del Brexit
Anglaterra ha votat que vol sortir de la Unió Europea (UE), mentre Andorra s’hi vol acostar, cada vegada més. Des del Govern s’ha assegurat que les negociacions continuen el seu curs, tot i que ha marcat unes línies vermelles que no vol traspassar. El gegant europeu, però, no hi està tan disposat. El Principat vol mantenir l’acord monetari i el duaner inalterable, i que es mantingui el sistema de quotes per a la immigració. Andorra no vol perdre les seves particularitats, però si es vol arrambar a Europa haurà de cedir. De moment, el país continua amb les reformes fiscals que li donen punts de cara a la imatge internacional, i les converses van pas a pas.
3 Les irregularitats del SAAS i la profunda reforma sanitària en camí
El cap de Govern, Antoni Martí, va anunciar que s’ha obert un expedient informatiu al SAAS per les greus irregularitats que el Tribunal de Comptes va detectar en els treballs de fiscalització dels comptes corresponents a l’exercici 2014. Martí va precisar que s’ha encarregat l’informe a un lletrat aliè i es va comprometre a trametre les conclusions als consellers generals, però les conclusions encara no s’han revelat. Paral·lelament, el Govern continua fent canvis en la directiva del SAAS i en els càrrecs del Ministeri de Salut–tot just ahir se’n van aprovar uns quants al Consell de Ministres– per continuar amb la reforma del sistema de salut, que és molt deficitari. Mentrestant, el Pacte d’Estat no progressa.
4 El secret bancari s’acaba: entra en vigor l’intercanvi d’informació fiscal
L’Executiu té entre cella i cella complir tots els estàndards internacionals en matèria de fiscalitat i prevenció de blanqueig, la millor basa per presentar-se davant la comunitat internacional. Una de les mesures més sonades és la fi del secret bancari, ja que a partir del 2017 entrarà en vigor l’intercanvi automàtic d’informació fiscal –ara és a demanda–. Això vol dir que el 2018, els bancs andorrans enviaran la informació de la clientela estrangera que té comptes al Principat als seus respectius països, i a la inversa, perquè Andorra rebrà la informació de la ciutadania que té comptes a l’estranger. Els moviments als bancs continuen, i el degoteig de comisos de diners que s’escapen per la frontera no cessen.
5 Nou repartiment de transferències i noves competències per als comuns
No fa soroll, però des de fa mig any, Consol Naudí és la secretària d’Estat de Relacions Institucionals –càrrec que abans ostentava la ministra Rosa Ferrer–, i s’encarrega de les negociacions amb els comuns entorn de les competències i transferències. De moment, no hi ha consens. Els comuns han de suggerir com volen repartir a la parròquia els diners que reben del Govern, i també quant reben segons superfície i densitat de població. Per exemple, Andorra la Vella defensa que es mereix un plus de capitalitat. La redefinició de les competències també és un tema pendent, ja que els comuns són l’administració més propera a la ciutadania però no val duplicar serveis.
6 Una llei d’igualtat per vetllar perquè tothom tingui els mateixos drets
Durant el pròxim curs polític no s’aprovarà, perquè el text encara està a les beceroles, però es treballa en un text per normativitzar que tothom tingui els mateixos drets, en independència del sexe, gènere, orientació sexual o origen; és a dir, eradicar la discriminació. Afers Socials ho ha de treballar, colze a colze, amb les associacions i col·lectius que coneixen de primera mà els atemptats contra la igualtat. La feina, però, ha d’avançar i progressar perquè el text comenci a prendre forma i es pugui debatre, esmenar i aprovar al més aviat possible. Andorra ha de fer cas dels avisos del Consell d’Europa en matèria d’acompliment dels drets humans.
Normatives per a bombers, policies i penitenciaris
En els pròxims mesos, el Consell General haurà de discutir i votar els projectes de llei dels cossos especials. El ministre de Justícia, Interior i Afers Socials, Xavier Espot, va presentar fa unes setmanes els textos següents, enllestits pel Govern: el Projecte de llei qualificada de modificació de la Llei 8/2004, del 27 de mig, qualificada del Cos de Policia; el Projecte de llei de modificació de la Llei 3/2007, del 22 de març, del Cos Penitenciari, i el Projecte de llei del Cos de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments (CPEIS). De fet, les lleis de la Policia i dels agents penitenciaris ja existeixen, però han estat reformades de dalt a baix. La novetat és la normativa dels Bombers, un text que havien reclamat a bastament i que, finalment, ha estat redactat, tot i que no ha convençut el cos.
Quan Espot va presentar el text del CPEIS, el president de l’Associació de Bombers d’Andorra (ABA), Joan Torra, va criticar «la inseguretat jurídica» perquè de la llei se’n desprèn que encara s’han de desplegar entre una vintena i una trentena de reglaments.
Una de les novetats que preveu la normativa és que els bombers tindran dret de vaga i manifestació. Amb tot, l’article 62 del text, que regula els drets de vaga i de manifestació dels agents, estableix que «a l’efecte de garantir la prestació dels serveis que tenen encomanats, que són essencials per a la comunitat i la interrupció dels quals pot afectar béns i drets constitucionalment protegits, com són els drets a la vida, la integritat física, la seguretat i el medi ambient, els membres del Cos de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments només poden exercir el dret de vaga en els termes que estableixi la normativa aplicable, tot respectant el manteniment dels serveis mínims i els efectius que es fixin a aquest efecte».
Quant a la proposta de modificació de la Llei del Cos de Policia, una de les principals novetats és que introdueix l’obligació que els agents segueixin una «formació específica i continuada per dur i emprar els mitjans de subjecció i coercitius» i, a més, «les obligacions de registre, informe i revisió mèdica posterior a l’ús de les armes de foc i dels mitjans de subjecció i coercitius». L’obligació ja estava reglamentada per als agents penitenciaris, però ara també ho serà per als policies, i, a més, serà reglamentat per llei en els dos casos.
D’altra banda, el Projecte de llei de modificació de la Llei del Cos Penitenciari introdueix la possibilitat que «el Cos Penitenciari pugui participar eventualment en el trasllat de les persones detingudes, internes al Centre Penitenciari i penades, i en l’execució de les penes i les mesures privatives de llibertat que dicten els òrgans jurisdiccionals, de forma exclusiva o concorrent amb el Cos de Policia, segons es determini reglamentàriament».
La resta de projectes de llei que s’aniran tractant els pròxims mesos al Parlament són els següents: la modificació de la Llei 10/2013, del 23 de maig, de l’Institut Nacional Andorrà de Finances; la modificació de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi Penal; la d’intercanvi automàtic d’informació en matèria fiscal; la modificació de la Llei 4/2016, del 10 de març, de foment del vehicle elèctric; la llei general de l’allotjament turístic; l’enèsima modificació de la llei d’urbanisme, i la llei de col·laboració entre l’Administració general i els comuns, i entre els comuns. Vénen mesos de feina.