PUBLICITAT

Andorra la Vella

Higini Cierco denuncia amenaces per part de la Policia espanyola

L’empresari assegura que va rebre pressions per filtrar informació de Pujol, Mas i Junqueras / L’expresident de BPA diu que els fets no s’havien explicat abans per por a represàlies

Per LÍDIA RAVENTÓS

Higini Cierco surt de la Batllia acompanyat dels seus advocats, ahir.
Higini Cierco surt de la Batllia acompanyat dels seus advocats, ahir. | MARICEL BLANCH
Higini Cierco, màxim accionista de Banca Privada d’Andorra (BPA) juntament amb el seu germà Ramon Cierco, va denunciar ahir a la Batllia amenaces i xantatges per part de comandaments policials espanyols en relació al que avui es coneix com a cas Pujol o operació Catalunya, una trama secreta espanyola per trobar casos de corrupció que impliquessin dirigents de partits catalans independentistes amb l’objectiu de frenar el procés sobiranista. Concretament, Higini Cierco va explicar, segons un comunicat emès pels accionistes majoritaris, que les pressions rebudes per la Policia espanyola els alertaven que de no col·laborar amb ells, el FinCEN –el Departament del Tresor nord-americà– intervindria i «el banc morirà». El que demanaven des de l’Estat veí del sud era informació bancària d’Artur Mas, Oriol Junqueras, Jordi Pujol i les seves respectives famílies. Segons Higini Cierco, si al seu dia no es van denunciar els fets va ser per «prudència i per temor a les hipotètiques represàlies de l’Estat espanyol».

La denúncia va tenir lloc ahir durant la compareixença dels germans Cierco per l’afer BPA davant la batlle instructora del cas, Canòlich Mignorance, en el marc de la querella interposada pel Govern. Les declaracions d’Higini Cierco van detallar que les extorsions van tenir lloc el maig del 2014 quan el llavors president de BPA va rebre una trucada de l’agregat d’Interior a l’Ambaixada d’Espanya a Andorra, Celestino Barroso –que a dia d’avui encara manté el càrrec–, informant-lo que seria convenient que veiés unes persones a Madrid o «el banc desapareixerà». El mateix Barroso va informar també d’aquesta situació a Miquel, i li diu que rebrà una trucada amb noves instruccions. La persona que va realitzar aquesta trucada és, tal com exposa el grup Cierco, el llavors comissari i cap del departament d’Afers Interns de la Policia nacional espanyola, Marcelino Martín Blas.

Els principals accionistes de l’entitat bancària intervinguda van manifestar que Miquel i Martín Blas van mantenir diverses trobades i que, finalment, des de BPA es va facilitar la informació que deriva en una publicació en un rotatiu espanyol i que obliga l’expresident de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol, a admetre l’existència d’una herència dipositada a l’estranger. En el comunicat, els germans Cierco matisen que «BPA no va tenir mai més de cinc milions, en xifres rodones, de la família Pujol».
Amb tot, el març del 2015 l’ens nord-americà envia la nota que deriva amb la intervenció del Govern i el tancament de BPA. Això succeïx, tal com descriu el Grup Cierco, «probablement perquè la quantitat de diners dipositada al banc els va semblar insuficient [als comendaments policials espanyols] pels indicis que poguessin tenir de l’operativa bancària que els Pujol haguessin pogut dur a terme durant dècades a Andorra». És per això que la nota del FinCEN està construïda, argumenten els accionistes del banc, a partir d’informació «errònia, parcial o incompleta».

Dilluns, la batlle Canòlich Mignorance tancarà l’aute de processament. A partir d’aquest moment, s’obrirà un període de 15 dies perquè qualsevol de les parts pugui, si així ho desitja, presentar noves diligències i processar noves persones.

Asseguren que el govern ho sabia/ En el mateix comunicat, la família Cierco assegura que un cop esclatada la crisi de l’entitat financera «s’ha anat informant gradualment dels fets» a diverses persones. Entre elles, destaquen que n’eren coneixedors el cap de l’Executiu, Toni Martí, els ministres de Finances, Jordi Cinca; d’Administració, Transports i Telecomunicacions, Jordi Alcobé; i d’Afers Socials, Justícia i Interior, Xavier Espot.

El transcurs de les declaracions/ El primer en comparèixer a la Seu de la Justícia ahir va ser Ramon Cierco. Ho va fer a les 10 del matí i durant aproximadament mitja hora. Tant ell com el seu germà, Higini Cierco, que va declarar a les 12 del migdia i durant gairebé tres quarts d’hora, van reiterar que l’entitat va actuar «sempre seguint el marc legal andorrà vigent» i que van «cooperar en tot moment tant amb els organismes de control i supervisió estatals com amb les empreses auditores que any rere any van avalar l’operativa del banc».

Nova causa arran de la denúncia/ Higini Cierco i els assessors legals apunten que han posat els fets en coneixement de la batlle perquè adopti «les mesures legals pertinents» i han anunciat l’impuls de les accions legals que siguin necessàries a partir d’ara.

Per la seva banda, Mignorance va decidir ahir obrir una nova causa independent per investigar les presumptes amenaces de comandaments policials espanyols denunciades per Higini Cierco. 

Qui és Marcelino Martín Blas?

-El nom que ahir va lligar l’afer BPA amb el conegut com a cas Pujol, Marcelino Martín Blas, està relacionat amb diversos casos que, durant els últims anys, han incriminat personatges clau del procés sobiranista català. 
 
-El que avui és l’excap del departament d’Afers Interns de la Policia Nacional espanyola és també un dels principals noms involucrats en l’Operació Catalunya, que tenia com objectiu frenar el procés independentista català. La seva vinculació amb aquesta trama va ser destapada pel comissari José Manuel Villarejo, que el mes passat va confessar davant de la Justícia espanyola haver treballat intensament amb Martín Blas en una operació secreta per trobar casos de corrupció que impliquessin dirigents de partits independentistes.

-Martín Blas també va ser investigat per estar involucrat en les filtracions de les converses entre el ministre d’Interior espanyol, Jorge Fernández Díaz, i l’excap de l’Oficina Antifrau de Catalunya, Daniel de Alfonso. 
 
-Tant el nom de Villarejo com de Martín Blas també tenen un lloc en el cas Millet i l’escorcoll que va tenir lloc en conseqüència a la seu de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC). 
 
PUBLICITAT
PUBLICITAT