El Govern va aprovar ahir el projecte de Llei d’intercanvi automàtic d’informació en matèria fiscal. Una legislació que s’ha creat per concretar certes especificitats (en intercanvi automàtic) del Conveni del Consell d’Europa i de l’Organització per a la Cooperació de Desenvolupament Econòmic (OCDE). Aquest conveni –que fa referència a l’assistència administrativa mútua en matèria fiscal– ja es va signar el novembre del 2013, però fins ahir no va entrar a tràmit. Fins ara, l’acord integra l’intercanvi entre 81 països, entre ells, Andorra.
 

A banda d’altres aspectes, el projecte de llei especifica els terminis de la primera comunicació automàtica d’informació relativa a comptes anteriors a l’entrada en vigor de la mateixa llei. Així, es deriva que les dades de les persones físiques amb residència fiscals fora d’Andorra que disposin d’un compte d’aquestes característiques i que tinguin menys d’un milió de dòlars no es comunicaran als seus respectius països d’origen fins al 2019. Mentre que les persones que disposin d’un compte preexistent amb un valor major al milió de dòlars es transmetran al 2018. 
 

Pel que fa a les dades dels comptes d’entitats anteriors a la llei amb un import major als 250.000 dòlars, aquestes no es transmetran fins al 2019. I els comptes de nova creació ja s’adscriuran a la llei a partir del 2018. 

 

Obligats a trametre informació / El projecte de llei també especifica quines són les persones físiques i les institucions financeres andorranes obligades a comunicar informació. Entren dins de l’obligació les entitats residents a Andorra i sucursals d’entitats no residents situades al país, així com entitats asseguradores i entitats operatives del sistema financer, (tals com: entitats bancàries, societats financeres d’inversió, agències financeres d’inversió, societats gestores de patrimonis i societats gestores d’organismes d’inversió col·lectiva en actius financers).
 

En relació a les persones físiques o entitats titulars del compte, tenen l’obligació de transmetre informació aquelles que són residents fiscals a un Estat membre de la Unió Europea o a un Estat amb el que és aplicable un acord o un conveni que estableix un intercanvi automàtic d’informació amb aplicació de l’estàndard comú OCDE.

 

Compres exclosos / Dins dels obligats comentats anteriorment hi ha una sèrie de comptes que estan exclosos. Com és el cas dels comptes vinculats a contractes d’assegurança o qualsevol altra modalitat que instrumenti plans de pensions i altres instruments de previsió social (sempre que les aportacions a aquests no excedeixin els 50.000 dòlars anuals i el milió de dòlars total). 

També estan exclosos els comptes vinculats a contractes d’assegurança o qualsevol altra modalitat contractual que instrumenti productes d’estalvi per a fins diferents de la jubilació (sempre que el producte d’estalvi estigui vinculat a finalitats assistencials, educatives o socials).

Finalment, estan exclosos els comptes financers inactius amb un saldo inferior als 1.000 dòlars, els comptes corrents operatius destinats principalment a cobrir pagaments vinculats a la titularitat o ús d’un habitatge situat a Andorra i els comptes de custòdia en els que es dipositen només títols de deute públic emès pel Govern o altres institucions públiques andorranes amb un saldo mig anual que no superi els 50.000 dòlars.
 

Intercanvi previst en el conveni / El conveni del Consell d’Europa i de l’OCDE contempla tres tipus d’intercanvi d’informació: mitjançant una sol·licitud prèvia (la informació sempre s’ha de lliurar a través d’una petició que ha de realitzar el país demandant, aquesta modalitat es realitza al Principat des del 2009), de forma automàtica (és el que es regularà amb el projecte de llei i el qual permet que dos o més estats puguin acordar un intercanvi bilateral o multilateral regular) i de manera espontània (aquest encara no està massa regulat, segons el ministre portaveu, Jordi Cinca, i consisteix en què l’estat informant pot transmetre dades sense necessitat de sol·licitud o previ acord automàtic si sospita que dita informació pot ser d’interès per a un altre estat membre del conveni).  

 

Reserves i declaracions / Tot i adherir-se al conveni, cada país té l’oportunitat de fer sis reserves i declaracions puntualitzant les especificitats que no vol seguir. Així, Andorra, seguint les mateixes reserves que han fet altres jurisdiccions similars a la del país, «amb una plaça financera sòlida, com ara Suïssa o Luxemburg» –segons matisa Cinca– emet que la informació que es trameti només es podrà utilitzar en relació als impostos que són vigents actualment al Principat, que són: de societats, IRPF, activitats econòmiques, Impost Sobre la Renda dels no Residents, de plusvàlues i del patrimoni.
 

D’altra banda, Andorra també fa una reserva en referència a l’assistència de l’administració tributària. Determina que no hi haurà assistència recaptatòria ni notificatòria. A més, la informació tramesa no pot ser utilitzada per delictes de més de tres anys d’antiguitat en relació a l’entrada en vigor del conveni.
 

Pel que fa a les declaracions a les que s’ha adscrit el Principat, aquestes determinen que el Ministeri de Finances serà l’autoritat competent de dur a terme els intercanvis d’informació. A més, Andorra es reserva la potestat d’informar a les persones sobre les quals es demani informació i no es permetrà que inspectors de fora participin en les inspeccions que es facin al país.